Avui hem dedicat el dia a visitar la ciutat de Kanazawa i el jardí japonès Kenroku-en, considerat el més bonic de Japó, juntament amb els jardins d’Okayama i Mito.
A les 7h del matí hem sortit de l’hotel cap a l’estació central de Kanazawa, on hem aprofitat per esmorzar, ja que és enorme i hi ha de tot! (incloent un Starbucks, un forn de pa d’estil occidental i diverses cafeteries).
Hem agafat el bus nº11 a la parada nº3 (que queda a l’exterior de l’estació) i en poc més d’un quart d’hora érem a l’entrada principal del jardí Kenroku-en.
La part més bonica del jardí és l’estany Kasumigaike i els seus voltants. Cada racó és fotografiable, miris on miris, és preciós!
El nom de Kenroku-en literalment significa “jardí dels 6 sublims“, en referència a l’espai, l’aïllament, artificialitat, antiguetat, abundant aigua i vistes generals que, segons la teoria del paisatge xinès, són els 6 atributs essencials que composen un jardí perfecte.
Estanys, riuets, cascades, ponts, casetes de fusta, arbres de colors, pedres, flors i nenúfars… Una meravella!
Ha valgut la pena venir fins a Kanazawa només per aquest jardí! En 2 hores ja es pot tenir vist, però sobre tot, aconsello anar-hi molt aviat per evitar multituds. Quan marxàvem nosaltres (cap a les 10h) ja hi havia força gent!
Hem sortit per la mateixa porta per on hem entrat, que és on es troba també l’entrada principal del Castell de Kanazawa, al que s’hi accedeix per una majestuosa porta.
El castell es troba envoltat d’una extensa zona verda, i es pot entrar al seu interior.
Avui torna a fer un sol radiant, i una calor extrema! Tot i que Kanazawa està tocant al mar, ara ja no hi ha tanta humitat com la que vam patir a Tokyo i almenys a l’ombra s’hi està bé!
Després de passar pel petit santuari Oyama Jinja, de camí al districte de Naga-machi hem parat a fer una Asahi per a refrescar-nos 🙂
El barri de Naga-machi és una zona que conserva un ambient històric per les seves residències de samurais, situades en petits carrerons entre canals d’aigua. Nomura és una casa de samurais que es pot visitar per dintre.
Mentre passejàvem pels carrers d’aquest barri ens hem trobat la parella de Tokyo que vam conèixer al sushi bar al que vam sopar ahir! Ens han reconegut de seguida i hem estat xerrant una estona més.
I per acabar la nostra visita a Kanazawa (que vam començar ahir al barri de les geishes) hem anat al mercat Omicho, el punt neuràlgic de la ciutat, que disposa de moltes botigues de peix fresc, i també de diversos restaurants, la majoria de sushi.
Hi havia moltíssima gent per a tot arreu! Així que, després de fer una mica de cua, hem entrat a un sushi bar del mercat a dinar, una mica diferent dels que havíem estat fins ara. Es tracta d’anar agafant els nigiris que vols de la cinta que va corrent i guardes els plats, com els pintxos al País Basc. Cada tipus de plat té un preu determinat (que es diferencien pel color del plat) i quan marxes, pagues pel total de plats que has menjat. La qualitat del peix era excel·lent! I els preus aquí són més barats que a Tokyo.
De nou, hem pogut gaudir d’un gran àpat a base de sushi, asseguts a la barra, apretadets i rodejats de japonesos 🙂
Després de dinar hem anat a l’hotel a buscar les maletes i directes a l’estació, on hem agafat el tren bala JR Shinkansen LTD EXP. THUNDERBIRD que porta de Kanazawa a Kyoto en 140 minus. És important intentar reservar seients per viatges llargs de tren, ja que van força plens en aquestes dates!
Hem arribat a l’estació de Kyoto a les 16:30h (immensa i caòtica!), plena de gent per totes direccions. El primer que hem fet és dirigir-nos a l’oficina d’informació turisme de la mateixa estació, per agafar mapes de Kyoto, Nara i els transports públics (important el de busos, que és el medi de transport més utilitzat per a recórrer els principals punts d’interès de la ciutat). Molt útil també és el “Kyoto Walks”, un full amb rutes recomanades per a fer a peu.
La noia d’informació turisme ens ha dit que actualment són les festes de l’O-Bon, i a Kyoto es celera el festival de foc Daimonji demà dia 16/08. Per això aquests dies la ciutat està rebentar de gent. Ens ha aconsellat que demà fem la visita a Nara i així evitem les multituds.
Caminant des de l’estació de Kyoto, en 10 minuts hem arribat al Ryokan Shimizu que teníem reservat. Aquest ryokan és una passada! Amb bany privat i una dutxa enorme, tot molt net i ben cuidat, l’atenció i la situació són immillorables. Aquí passarem les pròximes 5 nits 🙂
Estàvem tant cansats que ens hem passat dues hores de relax a l’habitació, esperant que es fes fosc per no patir més calor per avui! Així, cap a les 19:30h sortíem a donar una volta i buscar un restaurant per sopar. Com que són festes, molts locals de la zona de l’estació estan tancats i no hi ha massa ambient per aquí..
He agafat el bus nº5 fins a Pontocho, centre de la vida nocturna de Kyoto. Es tracta d’un carrer estret paral·lel al riu, ple de restaurants per a tots els pressupostos. Hi ha moltíssim ambient (per aquí i els carrers dels voltants), ple de joves japonesos que van a la última moda!
Hem entrat a un dels restaurants de Pontocho a sopar i cap a les 22h tornàvem a l’avinguda principal Shijo-dori a agafar de nou el bus nº5 fins a l’estació. Ens sentim completament rebentats… però el viatge continua!! 🙂
3 Comments
[…] a les 15h arribàvem a Kanazawa. El bus ens ha deixat al costat de l’estació de tren, que es troba a només 5 minuts […]
A mi em va encantar Kanazawa. Ja teniu raó dient que el Japó ho té tot, és preciós però pel pressupost de motxilla massa car. Nosaltres vam sortir a una mitjana de 15 dólars per persona i dia, quan en altres països com Malàisia vam fer una mitja de 6…en fi, hi haurem de tornar quan tinguem un altre pressupost perquè mira que vam trobar trucs com per exemple, viatjar a Nikko pagant la meitat o menjant per un dòlar o amb un 60% de descompte o passant les nits sense pagar allotjament, però tot i així, la cosa no baixa.
De tota manera a Fuet i Mate expliquem els trucs que vam anar descobrint per ajudar a la gent.
Salut
Fuet i Mate
Gràcies pel teu comentari. Fixa’t que a nosaltres no ens va semblar tan car com esperàvem. Però vaja, suposo que és qüestió del pressupost que es tingui, i de la idea amb què es vagi. Per suposat que anar al Japó no és com anar al sudest asiàtic!