Hakone

Avui comencem la ruta per Japó! 😀

Hem deixat Tokyo i ens hem dirigit a Hakone, una zona volcànica (coneguda pels seus onsen) des d’on es tenen vistes al mont Fuji, la muntanya més alta del país.

Aquest matí ja érem conscients que probablement no el veuríem, perquè a l’estiu el mont Fuji normalment està tapat degut a la gran humitat que hi ha. Tot i això, ha valgut la pena venir fins aquí!

La següent foto de les vistes del mont Fuji des de Hakone és del meu cunyat, feta durant el seu viatge a Japó (desembre 2007):

Hem sortit de l’hotel de Tokyo a les 8h del matí per agafar el tren bala Shinkansen KODAMA des de Shinagawa Station, que no sortia fins les 9:04h (súper puntual, per cert!).

Com era d’esperar, el tren és una passada; còmode i rapidíssim, que en 35 minuts ens ha portat fins a Odawara. Allà hem anat a la petita oficina d’informació turisme de l’estació per agafar un mapa de Hakone i comprar el Hakone Freepass (que val 3900 Y per persona). És força car, però t’asseguro que surt a compte si tens la intenció de visitar els principals punts d’interès que t’ofereix la regió, ja que requereix agafar tren, funicular, telefèric, vaixell i bus! A més, serveix per a dos dies (així l’aprofitarem demà també per a la tornada).

Com que Hakone és un lloc molt turístic, ja està muntat per a que ho visitis tot seguint una ruta circular (que es pot fer tranquil·lament en un dia):

1. Des de Odawara s’agafa un tren de la Odakyu Line fins a Hakone-Yumoto (15 minuts). Aquesta és la porta d’entrada a la regió dels onsen de Hakone i és on es troben la majoria d’hotels i balnearis.
2. Un cop a Hakone-Yumoto s’agafa el Hakone Tozan Railway, un tren zigzaguejant que va fins a Gora, passant per Miyanoshita, un poblet amb botiguetes d’antiguetats (on també hi ha hotels).
3. En 1 hora aprox s’arriba a Gora, des d’on cal agafar el funicular fins al cim de la muntanya Sounzan (a 1153m). A Gora hi destaca el parc Hakone Gora-koen, amb un jardí de roca i un estany enorme, diverses varietats de plantes i flors tropicals.
4. A Sounzan s’agafa el telefèric fins a Owakuadani, una zona volcànica a 1044m d’altura, amb fumaroles, fonts termals (on couen els ous negres) i bones vistes del mont Fuji. Els núvols de vapor que surten de sota terra i els cràters en ebullició formen un excepcional paisatge!
5. Des d’aquí es torna a agafar el telefèric per a baixar fins a Togendai, a la vora del llac Ashi (Ashinoko). Aquest llac és un mirall del mont Fuji en els dies clars. Hi ha un parell de companyies que et porten en vaixell d’una banda a l’altra del llac, un recorregut entre Togendai, Moto-Hakone i Hakone-machi.
6. A Moto-Hakone  hi destaca el Hakone-jinja, un santuari amb una torii vermella enmig del llac. Aquí s’hi arriba caminant per un agradable camí que voreja el llac Ashi, rodejat d’enormes arbres.
7. Si es disposa de temps suficient, des de Moto-Hakone es pot arribar fins a Hakone-en (caminant o en bus) per agafar un telefèric i pujar a Komagatake, una muntanya que ofereix les millors vistes panoràmiques del mont Fuji.
8. De Moto-Hakone a Hakone-machi es pot anar en vaixell, o bé caminant a través d’un sender de pedra de 2km per la vora del llac, també rodejat de cedres japonesos.
9. Per finalitzar la ruta circular, un autobús porta des de Hakone-machi (passant per Moto-Hakone) de nou fins a Hakone-Yumoto.

Doncs així començava la nostra visita a Hakone. Mentre esperàvem el tren a Hakone-Yumoto hem estat xerrant a un dels vigilants, un senyor encantador!

Ens ha explicat que està a punt de jubilar-se (en té 64) i li ha fet molta il·lusió que estiguéssim de lluna de mel al seu país, inclús s’ha tret els guants per a felicitar-nos… cosa estranya aquí al Japó (és el primer contacte físic que tenim amb un japonès!). Ha insistit en deixar-me la seva gorra i fer-nos una foto junts 🙂

El tren zigzaguejant és molt lent, i estava a petar de gent. Sort que hem pogut seure, perquè la calor era insuportable. La dona que teníem davant m’ha regalat el seu ventall! L’amabilitat dels japonesos m’ha tornat a sorprendre gratament 🙂

A Gora és on teníem reservat el ryokan per a passar aquesta nit. Es troba a només 10 minuts caminant des de l’estació, però tot el camí és de pujada… que, en plena solana i amb les maletes, ha sigut mortal!

Amb el mapa de Google que portàvem imprès hem sabut arribar al carrer del ryokan, però com que no hi havia cap cartell i tampoc un número escrit en occidental, no podíem saber quina casa era. De fet, m’he posat a cridar “Hello?!” per si sortia algú d’algun lloc, ja que a Gora no hi havia ni una ànima pel carrer. Però res, estàvem totalment sols. He trucat al telèfon del ryokan i tampoc, cap resposta!

Al cap d’uns minuts ha passat el carter en moto, i l’hem parat per a demanar-li que ens ajudés a localitzar la propietària de la casa on ens allotjaríem aquesta nit. Li he ensenyat l’adreça que tenia apuntada en japonès i el noi ha entrat tot decidit dins la casa. Quatre crits i en un minut ha aparegut una noia joveneta, que resultava ser la filla de la propietària.

La noia ens ha ensenyat la nostra habitació i la resta de la casa (amb un onsen privat!) i ens ha comentat que tindríem el sopar preparat a les 18h. Estem pagant 118 € per una nit amb sopar i esmorzar inclòs, en una casa particular tradicional japonesa, molt molt senzilla. Potser és car? Bé, tenint en compte que Hakone és molt turístic i que estem en ple agost, jo recomano l’experiència! 😉

Disposàvem de només 6 horetes per a fer tota la ruta circular descrita anteriorment. I no ens esperàvem que, a més, ens trobaríem cues a tot arreu… (resulta que aquesta setmana és festa per a molts japonesos).

Hem agafat el funicular a Gora fins a Sounzan, i d’allà cap a Owakuadani. El telefèric que arriba fins aquí impressiona bastant!

Llàstima que el mont Fuji està totalment tapat! Però Owakuadani és molt xulo, val la pena pujar fins aquí. I l’olor a ous podrits domina tota la zona… com m’agrada! Ens porta grans records del viatge a Islàndia.

Per a continuar la ruta circular havíem de tornar a agafar el telefèric fins a Togendai. Però hi havia una cua que espantava, potser podríem passar-nos allà 1 hora esperant! Eren quasi les 14h i volíem baixar fins al llac Ashi. Què podíem fer? Quines opcions teníem?

Hem anat al punt d’informació d’Owakuadani però no sabien parlar anglès, ni tant sols ens entenien. Després hem anat a preguntar als nois del restaurant, i tampoc. Ningú ha estat capaç d’ajudar-nos! I no perquè no volguessin, sinó perquè no podien. Ens dóna la sensació que els japonesos es limiten a fer la feina que han de fer: si són cambrers, es dediquen a servir taules; si són caixers, a cobrar, i si estan a l’oficina d’informació turisme, s’esforcen en explicar el que ja es veu al mapa. Això sí, ells súper amables i amb tota la predisposició del món a ajudar, com sempre.

Els horaris dels diferents transports que teníem estaven en japonès i, com que ningú ens podia aconsellar, hem decidit tornar a Gora (telefèric + funicular de nou) i agafar un bus allà. Però resulta que el bus de la línia Y que va de Gora a Moto-Hakone només circula els caps de setmana i festius, així que hem hagut d’anar en tren fins a Kowakidami i allà agafar un autobús fins a Moto-Hakone.

A les 15h arribàvem a Moto-Hakone, un poblet encantador situat a la vora del llac Ashi. Enmig d’un entorn d’espectacular bellesa i rodejat de muntanyes, només ens faltava que el cel s’aclarís per a poder veure el mont Fuji 😉

Després d’una volta hem entrat a una cafeteria a menjar alguna cosa i fer una cerveseta per a refrescar-nos una mica.

Aquí s’estava de conya! No hi havia pràcticament ningú en tot el poble (tota la multitud estava dalt de la muntanya encara), així que teníem temps per gaudir d’aquesta zona amb tranquil·litat.

Hem anat xino-xano vorejant el llac fins arribar al santuari Hakone-jinja i la torii vermella, construïda dins del llac.

Hem tornat al moll de Moto-Hakone per agafar el vaixell (que sembla un “barco pirata”), que en 10 minutets ens ha portat fins a Hakone-machi. El trajecte és molt agradable, i hem pogut gaudir d’una bonica posta de sol, un panorama meravellós!

El poblet de Hakone-machi no és tant bonic com l’anterior, però també té el seu encant. Hem fet una volteta, mentre observàvem l’estil de vida dels locals que viuen aquí…

I ja cap a les 17:30h agafàvem el bus de tornada a Gora. Es nota que estem en plena muntanya i ja no fa aquella xafugor insuportable; aquí la temperatura és molt agradable 🙂

La sorpresa l’hem tingut a l’arribar al ryokan. La noia, encantadora, i el seu marit també maquíssim ens estaven preparant un sopar que olorava mooolt bé. Però no només això, sinó que abans de sopar hem pogut passar una bona estona a l’onsen de la casa, combinant dutxes d’aigua freda amb el contrast del hot pot d’aigua calenta… relaxació màxima!!

Ens hem posat els kimonos i hem gaudit d’un sopar típic japonès, asseguts al terra de tatami… Ens sentíem com a casa 😉

I cap a les 20h hem pujat a l’habitació, hem preparat els futons on dormirem aquesta nit i hem estat una estona de relax, repassant tot el que hem viscut fins ara durant aquests primers dies a Japó i la ruta que encara ens queda per fer… a veure què ens trobem!

Això és posa emocionant, aquest país és una passada 😀