Avui deixem el preciós poblet de Takayama per a visitar l’àrea més famosa de la regió de Hida, als Alps Japonesos: Shirakawa-go.
Després de passar una nit estupenda dormint en futons de l’hotel J-Hoppers, ens hem llevat ben aviat i hem sortit a visitar el mercat matinal de Takayama. De fet, hi ha 2 mercats: el de Jinja-mae, prop de l’edifici històric Takayama Jinja, i el de Miya-Gawa, situat a la vora del riu.
El mercat de Jinja-mae consisteix en quatre paradetes de fruita i verdura situades en una petita plaça. La majoria de parades són de dones grans que venen el producte cultivat al seu propi hort.
El mercat de Miya-Gawa és més grandet, disposa de més paradetes i hi ha força més gent. Es venen productes tradicionals i d’artesania, souvenirs, alimentació,.. inclús hi ha paradetes ambulants de menjar.
Teníem pensat agafar el bus cap a Shirakawa-go a les 8:50h i hem tingut temps de fer una volta pel mercat i esmorzar alguna cosa abans d’anar cap a l’estació. No hi ha problema si s’arriba just a temps, perquè aquest bus (el que va de Takayama a Shirakawa-go) no quereix reserva i, si un bus s’omple, en surt un altre a continuació.
A les 9:40h arribàvem a Shirakawa-go. Hem deixat les maletes a les taquilles de l’estació de busos (que n’hi ha de varis tamanys, tot i que no masses!) i hem començat la nostra visita a Ogimachi, un preciós poblet rural dels Alps Japonesos, declarat Patrimoni de la Humanitat.
El poble està format per més de 100 cases gassho-zukuri, característiques pels seus sostres de palla, típiques de la regió muntanyosa de Hida. Algunes d’elles estan obertes al públic (reconvertides en museu) i d’altres són particulars, on encara hi viuen!
Hem entrat al Gasso-zukuri Minkaen, un museu a l’aire lliure amb vàries cases gassho-zukuri de diferents famílies que han estat traslladades aquí des d’altres pobles dels voltants.
El museu permet fer-se una idea de com és la vida local entre les muntanyes, admirar la bonica arquitectura d’aquestes vivendes tradicionals i el seu interior (amb un espai per al cultiu de seda). Resulta que hi vivien fins a 30 persones a cada casa! Els sostres de palla, inclinadíssims, serveixen per a suportar l’acumulació de neu a l’hivern.
Al sortir del museu hem creuat el riu pel pont i hem donat una volta pel centre del poble, entre casetes envoltades de preciosos jardins. L’entorn és màgic!
Hi ha un parell de cases que estan obertes al públic: la Wada-Ke House (la més gran del poble) i la Kanda-Ke House, que ofereix boniques vistes des de les plantes superiors.
Pels carrers principals del poble hi ha diverses paradetes ambulants de menjar ràpid, bàsicament pintxos de pollastre i boles de carn arrebossades. Una d’elles venia pintxos molt curiosos, com de pasta d’arròs amb caramel per sobre… no he sigut capaç d’averiguar de què era, però no estava malament. M’he fixat que la gent en menjava al mercat de Takayama i m’havia quedat amb les ganes de provar-ho 😉
Després hem pujat fins a un turonet on es troba el mirador Shiroyama Tendobai, al que s’hi arriba fent un agradable passeig a peu de 15 minuts (tot i que també s’hi pot arribar en bus). Des d’aquí es gaudeix d’unes vistes fantàstiques de tota la vall.
De nou al poble, hem anat a dinar al restaurant Irori. Descalços i asseguts al terra de tatami, hem pogut gaudir d’un menú japonès a base de tofu arrebossat, carn de Hida, sopa de miso i arròs d’acompanyament. Boníssim 🙂
A les 13:30h agafàvem el bus cap a Kanazawa, que teníem reservat. El trajecte en bus és especialment agradable; no només per la comoditat dels seients (que són reclinables completament), sinó per les precioses vistes que permet contemplar dels Alps Japonesos. Com que les carreteres són rectes, és impossible marejar-se! Aquí no hi ha curves, es dediquen a crear tants túnels com faci falta per atravessar les muntanyes de la regió. Ara entenem perquè els bitllets són tant cars… hem passat per diversos peatges.
Cap a les 15h arribàvem a Kanazawa. El bus ens ha deixat al costat de l’estació de tren, que es troba a només 5 minuts caminant del Daiwa Roynet Hotel. És un hotel d’estil occidental, però està de conya! M’he fet una banyera amb sals aromàtiques que m’ha deixat com nova 😉
Al cap d’una estona hem sortit a donar una volta pel barri de les geishes de Kanazawa, al que s’hi arriba còmodament amb el Loop Bus (el qual segueix la ruta senyalada als mapes com la línia L).
Higashi Chaya-gai es composa per dos pintorescs carrers peatonals amb casetes de fusta tradicionals. Aquí es conserven algunes chayas, que són cases de te on les geishes canten i ballen pels seus clients. Lògiament, són locals exclusius i privats, als que no hi podem accedir, però ens n’hem pogut fer una idea entrant al museu Shima, una antiga casa de geishes.
L’altra casa de te que hi ha en aquest barri és la Keikaro, que encara està en ús, però quan hi hem arribat ja havien tancat.
No hi havia massa cosa més a fer al barri de Higashi Chaya-gai, i la majoria de gent que estàvem allà érem turistes amb l’esperança de veure alguna geisha pel carrer… però res de res, només hem vist a tres noies jovenetes vestides amb kimono que passejaven per allà, pintades i molt ben pentinades, per cert!
Hem entrat a la botiga Sakuda, on venen productes de full d’or, una especialitat de Kanazawa. Ens ha cridat especial atenció un drac xulíssim com el de la popular sèrie japonesa de manga Bola de Drac.
La dona de la botiga, que semblava molt agraïda per la nostra visita, ens han convidat a prendre un te amb petites làmines d’or 🙂
Ja quan s’estava fent de nit, hem entrat a un pub a fer una cerveseta. L’ambient és súper tranquil aquí… Ens sentim com a un altre món, i ens encanta!
El Loop Bus deixa de circular a partir de les 18h, així que havíem de tornar caminant a l’hotel. Hem aprofitat per curiossejar entre els estrets carrers del barri de Kazue-machi Chaya, situat a la vora sud del riu. Casetes de fusta amb fanalets penjats a les portes, el terra mullat i gats per tot arreu, en un ambient fosc però amb un encant especial. M’ha recordat als hutongs de Beijing!
Vorejant el riu Asanogawa per la riba sud fins arribar a un parell de ponts més endavant, hem agafat una avinguda ampla que ens ha portat al carrer comercial de Hanmachi, on hem trobat un sushi bar que ens ha fet molt bona pinta: Akame Zushi.
Asseguts a la barra, hem gaudit d’uns maguro maki i nigiris de toro, anguila, gamba, tonyina i salmó mentre xerràvem amb dos japonesos que teníem al costat i que, com a algo excepcional, sabien parlar anglès. Cal dir que el sushi estava espectacular!
Una gran manera d’acabar el dia 🙂
2 Comments
[…] els bitllets de bus per demà (a la mateixa estació), ja que les places són limitades. Per anar a Shirakawa-go no hi ha problema (perquè surten diversos busos al dia) però d’allà a Kanazawa ja és més […]
[…] les 7h del matí hem sortit de l’hotel cap a l’estació central de Kanazawa, on hem aprofitat per esmorzar, ja que és enorme i hi […]