L’esmorzar d’aquest matí, com era d’esperar, no ha estat massa bo; ous remenats sense sal i poc fets, acompanyats de bacon i pa amb mantega. Aquest B&B de Whitney no té absolutament res a veure amb la resta de B&B als que hem estat durant tot el viatge; ni tant sols la dona que el porta és amable…
Com que ahir ja vam veure la part est del Parc Algolquin, avui visitarem la part oest. Hem hagut de tornar a comprar el Day Pass, que val $16 CAD per cotxe, i hem anat directes al museu que hi ha tot just entrar al parc per la East Gate. Són les 9h en punt i acaben d’obrir!
El Museu consisteix en un petit recorregut a l’aire lliure (per un sender d’1,3 km) on s’exposa la vida dels llenyataires al parc durant sis generacions.
És tant dora que no hi ha quasi ningú al parc, però com que fa bon temps, aprofitem per a fer les excursionetes que tenim planificades per avui. Comencem al “Peck Leck”, un caminet que rodeja el llac Peck. No l’hem fet sencer perquè és 1h de camí i té pinta de ser tota l’estona igual, però val la pena almenys acostar-s’hi.
Després hem anat fins a l’aparcament del trail “Hardwood lookout”, una excursioneta molt curta (de només 1km) i de dificultat mitja, que porta a un mirador des d’on es tenen vistes del llac Smoke i les muntanyes del voltant. La panoràmica no és tant espectacular que la del trail “Lookout” que vam fer ahir, però el caminet és força agradable de fer.
Avui no fa massa vent i fa un clima ideal per a fer un passeig amb canoa. Així doncs, hem anat fins al Llac Canoe i hem llogat una canoa per a mig dia ($30 CAD!), ja que no hi ha la possibilitat de llogar-la per a menys estona.
Hem estat 1,5h donant voltes pel llac i cada vegada dominem més! Hi ha poqueta gent i s’hi està molt tranquilet… El Lluís és tot un crack dirigint la canoa des de la part posterior, i jo em deixo portar… 🙂
A l’acabar, allà mateix hi ha un restaurant on també preparen menjar per emportar tipus sandvitxos, hamburgueses i hot dogs. Ens hem comprat un hot dog i un entrepà de tonyina i ens els hem menjat a fora, a les tauletes de picnic situades just davant del llac Canoe.
És curiós perquè la cervesa no es pot prendre a l’exterior; l’única zona permesa per a prendre alcohol és a l’interior del mateix restaurant. Així que ens hem fet una cocacola.
Cap a la 13h hem agafat de nou el cotxe fins a l’aparcament del trail “Whiskey Rapids” (km 7,2 de la Hwy 60), una excursioneta tipo loop de només 2km que voreja el riu Oxtongue i que porta als ràpids del riu.
Tenia bona pinta! Però quan hem arribat als “Whiskey Rapids” ens hem trobat el que es veu a la foto… una mica decepcionant!
Aquesta era l’última excursió que hi ha per la Hwy 60 direcció oest. Al sortir de l’Algonquin Park, i continuant per la mateixa carretera, en poca estona ens trobem a Muskoka, una bonica regió boscosa composta per milers de llacs petits i cases de camp.
Volem arribar fins a Bracebridge per carreteres secundàries, evitant l’autopista, ja que tenim temps i volem aprofitar per explorar aquesta agradable zona. Les precioses casetes davant del llac, cada una amb la seva parcel·la de jardinet ben cuidat em recorda als petits poblets que hi ha per la carretera panoràmica Thousand Islands Parkway. Ara que ja portem més de 3 setmanes a Canadà, aquest panorama ens resulta familiar 🙂
Al nord de Bracebrigde es troben les High Falls (50 Brodie Crescent, Bracebridge).
Des de l’aparcament només és possible veure la cascada per la seva part superior; però si agafes una carretereta que porta fins al “High Falls Resort”, just d’abans d’arribar-hi hi ha una petita entrada al bosc (força amagada, que posa Canadian Trail), des d’on et permet arribar al peu de la mateixa cascada per un caminet agradable a través del bosc que voreja el riu.
Hem vist l’arc de sant martí!
Després hem anat fins al centre del poble de Bracebridge a donar una volta i hem trobat una fàbrica de cervesa “Muskoka” on hem comprat cervesa negra especial pel Josep i uns gots per tenir nosaltres de record. El centre és força agradable de passejar; a diferència de la majoria de pobles que hem vist, el carrer principal de Bracebridge té força ambient i disposa de moltes botigues, bars i restaurants. Hagués estat bé passar aquí la nit!
Ja s’està fent tard i hem d’arribar fins a Midland, situat a una hora de camí. Vam decidir dormir aquí perquè així tindríem fàcil accés a la Georgian Bay, que es troba a l’extrem est d’un dels “Grans Llacs” de Canadà, el llac Hurón.
Tenim reservat un motel, el Kings Inn Midland, ja que no vam trobar cap B&B al mateix poble. Ens ha fet molta gràcia perquè ha resultat ser un motel autèntic dels que veiem a les pel·lícules i sèries americanes 🙂
I la veritat és que està molt bé: tens la teva habitació força ampleta, que sembla com un petit piset, amb TV, nevera, microones i bany privat. Tot molt net. L’única pega és que no està situat al centre del poble… però si agafes el cotxe t’hi plantes en 2 minuts i al moll de Midland hi ha un parking gratuït.
Després d’organitzar les maletes i descansar una estona, ens hem dutxat i hem sortit a passejar pel poble. En cotxe fins al moll i d’allà hem caminat per Kings Street, el carrer principal.
La veritat és que Midland no mata massa… tot i que hi ha bastants bars, restaurants i botigues, no hi ha gens d’ambient pel carrer, ni tant sols als restaurants!
Hem anat al Explorer’s Café, recomanat per la Lonely Planet, però l’hem trobat força car pel menjar que fan (una mica de tot). Deu ser com el que ens va passar al Cafè Boheme de Tadoussac, que s’ha encarit pel fet de sortir a la guia; o potser inclús paguen per sortir-hi…
Així que finalment hem anat a sopar al Ladybug Cafe (342 King Street), on fan amanides, wraps (enrotllats) i sandvitxos diversos. Acompanyats d’una cervesa Molson Canadian, hem sopat de conya a la terrasseta del cafè, completament sols!
I de postres… un donut al Tim Hortons per a despedir el dia amb bon gust 😉
Comment
[…] Com que encara tenim temps abans que comenci la tormenta, aprofitem per anar fins al Little Lake de Midland (que es troba molt a prop de l’hotel en cotxe) i gaudir de l’entorn mentre ens prenem una de les cerveses Muskoka que ens vam comprar ahir. […]