Tot i que la nostra intenció era sortir dora de Québec per arribar a Tadoussac el més aviat possible, l’espectacular esmorzar de la Huguette i l’André (els propietaris del B&B de la Tour) ens ha fet dedicar més d’1 hora a disfrutar de les delicatessen que avui ens han preparat: poma al forn farcida de cereals barrejats amb sirop d’arce i iogurt; de segon uns ous ferrats amb pernil i cruixent de formatge per sobre i, de postres, un pastís boníssim que no sé ni com descriure! Tot acompanyat sempre de maduixes i suc de taronja… brutal!! 🙂
Pel que estem veient, esmorzar a Canadà és tot un ritual i cal dedicar-li tot el temps que sigui necessari. Mentrestant, nosaltres tornem a admirar encantats la curiosa situació en la que ens trobem, segurament irrepetible.
Cap a les 9:30h hem sortit del B&B. Després d’anar a l’oficina de correus de Québec per a comprar segells i tirar les postals que hem escrit als nostres avis, hem anat directes fins l’Île d’Orleans, situada a només 10 minuts de Quebec, on s’hi accedeix en cotxe per un pont. Aquesta illeta està plena de casetes residencials de fusta pintades de colors, cada una amb el seu propi jardinet ben cuidat. Des del sud de l’illa, on es troba el poblet de Sainte-Pétronille, es té una bonica panoràmica de la ciutat de Quebec.
Es pot recórrer l’Île d’Orleans vorejant el riu Saint-Laurence, per uns 60km de carretera. Durant tot el passeig en cotxe es poden observar vinyes, horts, productors de sidra, molins de vent, tallers d’artesania i moltes galeries. Val la pena almenys acostar-se al primer poble de la costa per veure l’ambient que es respira i la gran qualitat de vida que disposen els seus habitants.
De tornada a la península, conduïm fins a Sainte-Anne-de-Beaupré, on hi ha una basílica preciosa i grandiosa, que atrau a peregrins de tot nordamèrica.
Hem fet un parell de fotos de la basílica i hem tornat a agafar el cotxe fins al Canyó de Santa Ana, a només 5 minuts del poblet de Beaupré. Està tot molt ben indicat per la Route 138.
Com no, per entrar aquí també s’ha de pagar. Són $10,50 per persona i pots accedir al parc i visitar tot l’entorn del Canyó de Santa Ana.
Un cop dins, hi ha un caminet molt ben senyalitzat que recorre el canyó a través de 3 ponts penjants (un d’ells a 55m d’altura!). Al llarg del caminet hi ha diferents miradors des d’on es poden observar les cascades des de tots els punts de vista possibles.
La veritat és que ens ha resultat molt més bonic del que ens imaginàvem… 🙂
Avui no fa massa bon dia, però almenys no plou (o plou tant poquet que no molesta), així que podem aprofitar per seguir el planning previst: seguim la ruta per la carretera que voreja el riu (la principal) atravessant la costa de Beaupré fins a Baie Saint Paul. El camí resulta molt agradable, ja que l’entorn és molt bonic.
A Baie Saint Paul hem parat per menjar alguna cosa. Aquesta petita localitat està plena de restaurants amb terrassetes, galeries i ateliers. S’hi respira un ambient vacacional molt agradable.
Aquí comença costa de Charlevoix, on el mar i la muntanya creen paisatges preciosos. Nosaltres ens hem equivocat i hem seguit per la carretera 138 que s’endinsa cap a l’interior uns 30km, saltant-nos els petits poblets de Les Eboulements i Ste-Irénée que, pel que he llegit, disposa d’una de les millors platges de la zona. L’interior, però, també té el seu encant. La carretera passa per diversos llacs, tots amb almenys una caseta al voltant. Tot és verd al nostre voltant.
Quasi arribant a La Malbaie hem vist un Tim Hortons (que per la regió de Québec ja costa més de veure’n) i hem parat a fer un cafè i un donut. A partir d’aquí, la carretera que condueix fins a Baie Sainte Catherine, ara sí vorejant el riu Saint Laurence en la seva major part, té unes vistes precioses!
A l’arribar a Baie Sainte Catherine hem fet una parada a un petit mirador des d’on s’observa Tadoussac i la costa de l’altra banda del fiord.
Directament la carretera et porta a la zona d’embarcament del ferry. Totalment gratuït i sense massa espera, el ferry creua el fiord de Saguenay i es planta a Tadoussac en tan sols 10 minuts.
A l’arribar a Tadoussac, el GPS ens ha portat directament a la casa del B&B que havíem reservat, Gîte du Goéland, situada al centre d’aquesta petita localitat. La noia de la casa, jove i encantadora, ens ha recomanat els millors llocs per a veure balenes, així com altres indrets que no ens podem perdre.
Ens canviem de roba i sortim a donar una volta. Són les 18h i no tenim massa temps de sol, així que baixem directes a la Pointe de l’Islet, una de les puntes on (en teoria) les petites balenes van a menjar. Passem per l’església, amb el seu cementiri preciós, l’espectacular Hotel de Tadoussac, la platja i el petit port; tot formant un entorn preciós i molt agradable.
Ens hem sentat una bona estona sobre les plataformes de roques de la Pointe de l’Islet davant del riu, però no hem vist ni una sola balena…
Els creuers que surten del moll per avistar balenes valen uns $80 CAD per persona i la noia del B&B ens ha comentat que no valia massa la pena, perquè en principi hauríem de veure’n des de la riba… Tot i això, potser si mai hagués vist balenes ho pagaria encantada, és una experiència que val la pena!
De tornada cap al centre del poble, hem passat per la platja de Tadoussac, on estaven fent un espectacle de dansa. Ha estat curiós de veure!
Cap a les 20h hem anat a sopar al Cafè Bohème, un restaurant del centre de Tadoussac recomanat per la Lonely Planet. Ens han tingut més de mitja hora esperant!
El menjar, tret de l’amanida d’acompanyament que no valia res, estava molt bo: el Lluís s’ha fet una croque de formatge amb anxoves i jo una baguette de formatge i pollastre. Els plats no gaire abundants per valer $10 CAD cada un, però el pitjor ha estat el servei: lent i gens amable, el noi ha trigat en portar-nos la cervesa (li hem hagut de recordar), quan li hem demanat oli per l’amanida no ens l’ha portat i, a sobre, ens ha portat el compte sense que el demanéssim i abans que ens acabéssim la cervesa. També era evitable el comentari de “no parleu francès?” amb un to burlesc…
Total, que el servei ha estat força dolent i no volíem deixar propina. El tio s’ha molestat amb nosaltres, dient que era “obligatori” deixar de propina un 15% del total o més. Li he explicat per què no volia deixar tant i per què estàvem descontents, però s’ha quedat igual. Total, que al final li hem donat $2 de propina, tot i que no es mereixia ni mig dòlar! jjjjjj
NOTA: Ojo amb als restaurants recomanats per la Lonely Planet que estan marcats amb una ma fent un “ok”. Ja ens ha passat vàries vegades que resulta ser car i res de l’altre món. Segurament són els que paguen per aparèixer a la guia…
Ens hem fixat que al Québec, a diferència d’Ontario, sempre cal donar com a mínim el 15% de propina, o bé ja el porten inclòs. Quan vam estar a Ontario, en canvi, qualsevol propina que deixàvem els cambrers estaven encantats i ens ho agraïen.
Hem sortit del restaurant bastant mosquejats i, a sobre, encara teníem gana! Per la tarda hem vist un bar al costat del port que tenia molt bona pinta, el Café Bar Gibard, així que hem anat a fer una altra cerveseta acompanyada d’uns bons nachos gratinats.
Aquí sí que el tracte ha estat perfecte, com a la majoria d’establiments de Canadà. El bar està de conya, petitet, tranquil i amb bona música.
Al sortir ja no queda ningú pel carrer… Són les 23h i anem cap al B&B a dormir.
Leave A Reply