Avui teníem pensat llevar-nos molt dora per arribar a l’Algonquin Park a mig matí, però estem tant a gust en aquest apartament que ens ha costat molt despertar-nos…!
Hem sortit d’Ottawa cap a les 8:30h. No desitjàvem altra cosa que anar a un Tim Hortons a esmorzar, així que a la primera àrea de servei de l’autopista on n’hem vist anunciat un, hem parat. Avui m’he fet un bagel de formatge amb ou, bacon, enciam i tomàquet. I de postres, un Honey Dip 🙂
Al Tim Hortons sempre hi trobem iaios petant la xerrada o prenent un cafè. És el seu punt de trobada… autèntic!
Un cop s’ha acabat l’autopista, el GPS ens ha portat per una carretera secundària preciosa, envoltada d’arbres. Mentre que a Catalunya estaríem dins d’un parc natural, aquí a Canadà és una carretera “normal”. Sempre estem envoltats d’arbres… és com si tot Canadà formés part d’un parc natural.
Hem parat al llac de Barry’s Bay a estirar les cames i gaudir de l’entorn. Avui fa un fred que pela! Això sí, quan toca el sol escalfa molt i s’hi està molt bé.
Finalment cap a les 12h hem arribat a Whitney, el poblet que hi ha just abans d’entrar a l’Algonquin Park per la porta est. Aquí tenim el B&B reservat, que per fora no fa massa bona pinta… i per dintre és pitjor! Sort que la nostra habitació està molt neta i té bany privat (amb banyera i jacuzzi), així no hem de sortir per a res. La noia ens ha dit que fins les 15h no podíem fer el check-in i li hem hagut de demanar nosaltres si almenys podíem deixar les maletes i canviar-nos. Al final ens ha deixat entrar! També ens ha dit que l’esmorzar comença a les 8:30h i no pot ser abans, així que ens haurem d’adaptar al seu horari, com si fos un hotel. La veritat és que no ens ha donat gaire bona impresió d’entrada, comparat amb la resta de B&B als que hem anat, aquest no val res (tot i que és bastant barat). A veure demà com és l’esmorzar!
Al petit poblet de Whitney hi ha només tres restaurants, un establiment on fan pizzes i hamburgueses (tant per menjar allà com per emportar) i un LCBO per comprar begudes amb alcohol (tornem a estar a Ontario, on els únics establiments que permeten vendre alcohol són els LCBO). La resta són casetes i un resort situat davant del llac.
Hem comprat una pizza per emportar i un parell de cerveses i ens hem sentat a una taula de picnic davant del llac. Avui sota el solet hem dinat de conya, i acompanyats d’un petit esquirolet…
A les 14h hem acabat de dinar i hem agafat de nou el cotxe fins l’Algonquin Park. La porta est, on hi ha el Centre d’Informació i on cal comprar el Day Pass ($16 CAD per cotxe) es troba a 5 minuts en cotxe de Whitney per la Hwy 60. Allà ens han proporcionat un mapa i un diari sobre el parc, ens han informat dels diferents trails disponibles (de diferents longituts i nivells de dificultat) i quins són els més recomanats.
Com que la visita a l’Algonquin Park la dividim en dos dies, avui veurem la part est i demà la part oest del parc. Està molt bé perquè totes les excursions, platges, llacs i altres punts d’interès del parc estan senyalitzats perfectament, tan al mapa com a la carretera. El punt de referència de cada un és el KM de la Hwy 60 allà on es troba.
Hem anat directes fins l’aparcament des d’on parteix el trail “Lookout” (al km 40), de només 1km de pujada, que permet obtenir unes magnífiques vistes del parc i disfrutar de la naturalesa. En mitja horeta ja estàvem a dalt i la veritat és que per ser considerat un trail difícil, no ens ha semblat gaire dur. Molt recomanable, això sí!
Després hem anat fins a la East Beach, una petita platja situada al Lake of Two Rivers, enmig d’un entorn preciós. Tot i que avui fa molt vent, igualment hi ha gent fent canoa pel llac.
Tots els que hi ha per aquí porten la seva pròpia canoa de casa (és molt normal veure les canoes al capó dels cotxes), ja que només hi ha dos llocs al parc on es poden llogar canoes: al Lake Opeongo (situat a l’est del parc) i al Canoe Lake (a l’extrem oest del parc); tots dos accessibles des de la Hwy 60.
També hem anat a veure l’altre platja del Lake of Two Rivers, que segurament és la principal platja del parc, ja que és força més gran. Avui, tot i que fa solet, fa fresqueta, i no hi ha ningú banyant-se…
Quan anàvem en direcció al Centre de Visitants, hem parat a mig camí perquè hem vist dos mooses des de la carretera! La mare i el seu fillet. Quina il·lusió!! Tot el viatge pendents de veure ants (un dels animals típics de Canadà) i per fi ens en trobem un com déu mana…! Ja n’havíem vist un a la Reserva Fàunica de Matane, però aquí hem tingut una bona estona per admirar-los 🙂
Al Centre de Visitants (situat al km 43) hi ha una botiga de souvenirs molt xula, on li hem comprat un pelele preciós per la Berta, amb la cara d’un moose dibuixat.
També hi ha un bar on venen menjar i beguda (sense alcohol), una exposició sobre els animals del parc i un mirador que ofereix vistes panoràmiques. Ah! I hi ha wifi gratuït.
Cal tenir en compte que tanquen a les 17h! Al parc, però, t’hi pots estar fins les 22h.
Mentre estàvem al Centre de Visitants ha caigut una bona tormenta, ben típica d’aquí. Com que ja ens ho coneixem, hem esperat 10 minuts i ha tornat a sortir el sol 🙂
Després de fer-nos un suc de taronja, hem anat fins al km 45, des d’on parteix l’excursió “Beaver Pond”, que ens han dit que és ideal per a veure mooses, ja que el camí (de dificultat mitja) passa per dos estancs on aquests animals hi van a beure i menjar. En teoria també hi ha d’haver castors, tot i que no n’hem vist ni un.
Ara són quasi les 18h i encara no és suficientment tard per a veure mooses, ja que ens van comentar que normalment surten a la posta de sol (cap a les 19:30h). De totes maneres, potser t’esperes a que es faci de nit i tampoc en veus cap! Mai se sap… així que ens hem esperat uns 20 minuts davant d’un dels dos estancs (el més gran, situat a mig camí de l’excursió), però no n’hem vist ni un.
En total aquesta excursió són 2km que es fan en 1 horeta tranquilament, i és molt agradable de fer!
Avui al parc s’hi està molt bé, no hi ha gaire gent i es respira una tranquilitat bestial! No tenim ganes de marxar, així que agafem el caminet que ens porta fins al Lake Opeongo, on lloguen canoes fins els 20h. La llàstima és que fa molt vent i no és bon dia per anar amb canoa si ets principiant.
Hem estat una estona admirant el magnífic paisatge de la zona i hem decidit tornar cap a Whitney, a menjar alguna cosa. Són les 19h passades i només hi ha 1 restaurant que té obert fins les 22h, The Mad Musher. La veritat és que per fora no fa massa bona pinta (sembla el típic restaurant de mala mort), però per dintre és molt acollidor, i el més important és que es menja de conya! Ens hem fet una burger amb patates i un brie amb mango i pa de pita, acompanyats d’unes bones cerveses. Ens sentim com a dins d’un bar de peli americana, un lloc molt autèntic! Per cert! Aquí fan la seva pròpia cervesa, que es diu Muskoka. El lluís ha provat la “Muskoka Cream” i li ha semblat molt bona.
Després de sopar hem tornat a l’habitació del B&B i per acabar el dia m’he fet un jacuzzi com déu mana! Aigua súper calenta i molta molta espuma… la pròpia banyera fa de jacuzzi i és tot un gustàs! M’he quedat com nova 🙂
2 Comments
[…] que ahir ja vam veure la part est del Parc Algolquin, avui visitarem la part oest. Hem hagut de tornar a comprar el Day Pass, que val $16 CAD per cotxe, […]
Do you have a spam problem on this blog; I also am a blogger, and I was curious about your situation; many of us have created some nice procedures and we are looking to swap solutions with others, why not shoot me an e-mail if interested.