Fraser Island

Eren les 3:30am i ja no podia dormir més! Tot i el jet lag, em sentia completament descansada.. i molt feliç 🙂

Ens trobem a Rainbow Beach, en ple Great Sandy National Park, una regió de platges verges, selves tropicals, grans dunes i boscos de sorra.

Aprofitant que fins les 8h no ens venien a recollir els del tour a Fraser Island, hem anat a veure la sortida del sol des de la Duna Carlo, una duna espectacular de 120m d’altura situada a la badia de Rainbow Beach, des d’on es té una gran panoràmica de la costa.

Per arribar-hi cal seguir les indicacions de Cooloola Dr i seguir la carretera amunt fins arribar a l’aparcament. Després es camina uns 600m pel mig d’un bosc tropical i s’arriba a la part més alta de la duna. Des d’aquí ja impressiona!

Però per gaudir de millors vistes s’ha de camimar sobre la duna en direcció a la costa, potser uns 10 minuts…

Val la pena! I si el cel està clar, la sortida del sol des d’aquí ha de ser espectacular…

Hem tornat al centre de Rainbow Beach, concretament a la gasolinera Shell, que és el punt de trobada de tots els tours. Des d’aquest poblet es poden fer moltes excursions, organitzades o no, però sempre amb 4×4, perquè en aquesta regió gran part del terreny és de sorra.

A la mateixa gasolinera hi ha una bakery amb un cartell de guanyadora del campionat de pastissos d’Austràlia. Havíem de provar-los! Jo m’he fet un de coliflor i el Lluís de pollastre amb bolets. Boníssims 🙂

A les 8h en punt ja ens venien a buscar els de Fraser Explorer Tours. Vam contractar l’excursió per Internet a través del web Fraser Free. Aquesta agència té la oficina a Hervey Bay, més al nord, des d’on també surten tours cap a Fraser Island (tot i que nosaltres vam preferir sortir d’aquí perquè així optimitzàvem el temps). Una altra opció per visitar Fraser Island és llogar un jeep i recórrer-la per lliure. Vam valorar-ho, però fent comptes vam veure que sortia més car llogar el jeep per 1 dia que contractar l’excursió per a 2 persones, i a més no ha de ser fàcil conduir per allà, no hi ha carreteres, tot és sorra i s’ha d’anar molt ràpid, creuar rius… Ara bé, si la intenció és quedar-s’hi més d’un dia llavors potser sí que valdria la pena.

El bus-jeep amb el que ens porten és com el que vam agafar durant el nostre viatge Islàndia per anar a Askja. Mola molt!

De Rainbow Beach hem anat cap a Inskip Point, des d’on hem agafat el transbordador per  creuar el petit estret d’1km que separa l’illa del continent.

L’aventura començava tot just a l’arribar a l’illa de Fraser. Des de la mateixa platja, hem recorregut gran part de la costa est per la sorra, ben arran del mar!

El conductor/guia era el típic australià gros i forçut, molt bon tio, però parlava tan ràpid que costava d’entendre el que ens explicava.. (a més aquí se salten moltes lletres!).

Tot i això, només mirar per la finestra ja compensa l’experiència. Anàvem a uns 80km/h!

I la primera parada l’hem fet al Eurong Resort, on ens han ofert te, cafè i muffins (inclòs en el preu del tour). Nosaltres hem aprofitat per a fer fotos de la platja i l’espectacular costa completament verge… que sembla que no acabi mai! I és que fa 75 milles de llarg! D’aquí el seu nom 75 Miles Beach.

De nou al bus-jeep, des de l’Eurong Resort hem entrat cap a l’interior. Ens hem endinsat per un camí de sorra súper estret, i el tio li havia de “fotre canya” per no quedar-nos clavats!

Ens hem passat més de mitja hora donant bots mentre observàvem l’interior de l’illa, un bosc tropical amb arbres altíssims…

Finalment arribàvem al preciós llac McKenzie.

Hi ha dos accessos: des de l’aparcament principal, agafes el camí cap a la platja i en pocs metres et trobes un desviament a la dreta (es pot fer tranquilament amb xancletes de goma). Tothom continuava recte, així que nosaltres hem agafat el caminet cap a la part més oriental del llac. I a l’arribar… estàvem completament sols!!

Per moltes fotos que hagis vist, un cop ets allà impressiona molt més. Quina meravella! Sens dubte el millor sightseeing de l’illa.

Feia força caloreta, de lluny veiem algú que s’hi banyava i tot! Però l’aigua estava gelada…

Després ens ha portat al Wanggoolba Creek, un riu rodejat de selva tropical, el qual es por recórrer a través d’unes passarel·les de fusta.

Ens han fet una visita guiada pel mig del bosc, explicant-nos els tipus de plantes, la vida animal, etc. És xulo de veure-ho, però la veritat és que no hem entès massa del que deia el noi, i no m’he atrevit a demanar-li que parlés més lent… (però almenys no érem els únics! uns altres catalans estaven igual que nosaltres). Tota la resta de gent del grup eren australians.

Hem tornat al Eurong Village, on hem dinat de buffet. Sorprenentment estava força bo el menjar, i amb opcions vegetarianes 🙂

Ens han donat el temps suficient per dinar tranquilament i descansar una estona a la terrassa o, de nou, aprofitar per anar a passejar per la platja.

Per la tarda hem tornat a agafar la 75 Miles Beach i, vorejant el mar, hem seguint pujant direcció nord. De camí hem fet una parada per a que uns nois amb unes avionetes ens intentessin vendre un vol panoràmic per l’illa. Per 20 minuts de vol et cobren $80 (60€ aprox). Ens hem sentit una mica guiris, però és el que tenen els tours… i el tema és que força gent l’ha agafat!

Mentrestant la resta del grup hem anat tirant cap a The Pinnacles, les anomenades Coloured Sands, uns petits penya-segats esculpits pel vent que han creat escultures de sorra de colors.

Haig de dir que m’ho esperava més espectacular (res a veure amb el Death Valley, clar!), i a més per la tarda queda a contrallum i els colors no s’aprecien tan bé. Però no deixa de ser bonic, i més en l’entorn en el que es troba.

El que sí que mola molt és el Maheno! Un vaixell encallat a la costa des de 1935. Impressionant!

I l’última parada l’hem fet a Eli Creek.

És un riu d’aigua cristal·lina que desemboca al mar, el qual es pot recórrer per una passarel·la de fusta o bé pel propi riu (ja que només cobreix fins a mitja cama). El lloc és súper xulo, però a l’hora que era estava ple de gent fent el dominguero. Amb la solana que feia, uns prenent el sol, altres amb colchonetes pel riu… buff l’estona se’ns ha fet llarga. Aquí ha de ser ideal venir-hi a primera hora, igual que a The Pinnacles, i després ja anar de baixada. Però clar.. llavors m’imagino que el llac McKenzie per la tarda ha d’estar a petar.

Hem estat xerrant una bona estona amb els 3 catalans, que viatgen amb una campervan com la nostra. Són els primers amb els que coincidim, ja que la majoria de turistes que ens estem trobant són australians i alemanys. Per cert, ens han comentat que la seva campervan també està una mica atrotinada, no els funcionen ni els llums de dins…

De tornada, “xuscats” per la 75 Miles Beach, hem fet unes quantes milles fins a trobar-nos amb un altre bus de la nostra agència. Sembla que ens estava esperant, suposo que per seguretat, ja que ens hem endinsat junts cap a l’interior de nou per agafar una mena de drecera. Però per entrar-hi ha estat una aventura! Hem agafat carrerilla des de ben a la vora del mar per pujar fins a dalt d’una gran duna de sorra. I ens hem quedat clavats. Marxa enrere de nou cap al mar i d’allà carrerilla amunt! Clavats de nou. Un tercer intent.. i finalment amb l’ajuda de l’altre jeep que ens ha hagut de remolcar hem pogut continuar endavant. Al principi fins i tot pensàvem que era part del tour, com una atracció turística. I és que ha estat divertit 🙂

Un cop a Rainbow Beach hem aprofitat que s’estava ponent el sol per a fer unes fotos de la costa…

Hem anat a una cafeteria del petit centre urbà a connectar-nos al wifi, i després al supermercat a comprar fruita, enciam i alvocat per poder-nos fer un bona amanida per sopar a la nostra tranquila parcel·la del camping.

Que bé que s’hi està!! No hi ha ni un soroll excepte el dels animalons. Hem sopat amb la taula fora i hem gaudit d’una estona de relax amb bona cerveseta artesana australiana. De nou acabàvem el dia súper cansats, i com que no hi ha res a fer aquí de nit, hem anat a dormir molt aviat. A més demà ens toca matinar! Ens espera un dels dies més top del viatge 🙂