Avui ja marxem de Toronto, direcció nord-est de Canadà. Hem fet les maletes, hem esmorzat els muffins de cada dia i cap a Kingston!
La primera parada l’hem fet a Oshawa, directament al Lakeview Park, davant del llac Ontario. És un espai verd molt cuidat i tranquil, on també hi ha una platja molt agradable.
Després hem anat al centre d’aquesta petita ciutat (que no mata) a fer un cafè i un donut al Tim Hortons… que n’hi ha per tot arreu!
La següent parada ha estat a Brighton. Teníem pensat visitar el Presqu’ile Provincial Park, però al veure que cobren $16 CAD per entrar hem decidit no entrar (no valia la pena per a poca estona…). Així doncs, com que ja érem fora de l’autopista, hem seguit la carretera que voreja el llac fins arribar a la península de Prince Edward. Pel camí, hem vist barris sencers formats per espectaculars cases amb els seus jardinets privats tant ben cuidats… quina qualitat de vida!
Un cop a Prince Edward, hem anat cap al sud-oest de l’illa, al Sandbanks Provincial Park. Un cop més, ens feien pagar $16 CAD per entrar, però els hem dit que només volíem donar una volta (sense aparcar el cotxe) i ens han deixat entrar gratis. És una llàstima perquè la platja de dunes de Sand Banks és molt xula. Es troba dins del mateix parc i volíem dinar allà, però al no poder aparcar hem fet una petita parada per veure les dunes de sorra de 3 metres d’altura! M’han recordat les dunes de Tibao du Sul de Brasil…
De Brighton al SandBanks Provincial Park hi ha aproximadament 1h de camí, i la carretera no voreja el llac, sinó que és interior. Així, si no es té intenció de passar el dia allà (pagant i aparcant el cotxe), potser no val la pena ni anar-hi. El que sí que val la pena, però, és arribar fins al petit poblet de Glenora, que queda just passat Picton, agafant la carretera que voreja el llac Ontario per la dreta. Des d’aquí hi ha un desviament al Lake on the Mountain (a només 2km de Glenora), una zona de picnic molt tranquila davant d’aquest singular llac. Només cal creuar la carretera des de l’aparcament. Des d’aquí també s’observa el llac Ontario a uns quants metres per sota.
A Picton hem entrat a un LCBO a comprar cervesa i hem trobat l’Estrella Damm!!! Hem comprat una llauna de mig litre i ens l’hem près davant del Lake on the Mountain acompanyant a uns senzills bocates de xoriç fets per nosaltres, sense tomàquet, a “palo seco”. No és espectacular, però és que per aquí no tenen embotit bo…
Després de dinar, hem tornat a Glenora per agafar el ferry gratuït que ens porta de nou a la península en només 5 minuts. I d’aquí a Kingston per la carretera 33, vorejant el llac Ontario a 60 km/h (ja que tothom respecte els senyals de trànsit) i al·lucinant amb les cases precioses i (la majoria) enormes situades davant del llac. Tenen pinta de ser cases d’estiueig.
Cap a les 16h arribàvem al motel de Kingston, un Super 8. Tot i que ens esperàvem un motel bastant cutre, la veritat és que ens ha sorprès gratament. L’habitació grandeta, amb bany privat, tot molt net i sense pudors (després de les crítiques que havíem llegit ens feia por…). L’única pega és que està un pel allunyat del centre, però en mitja horeta caminant s’hi arriba tranquilament. Una altra opció seria agafar el cotxe, ja que al centre hi ha força lloc per aparcar.
El carrer principal de Kingston és Princess Street, i està ple de bars, botigues i restaurants. La resta de carrers són residencials, amb cases individuals i moltes zones verdes. En un dels parcs hem vist esquirolets de color negre i corbs! La veritat és que la ciutat en si no té res; ni tan sols el port és bonic. Tot i això, és un lloc ideal si es vol fer una parada entre Toronto i Montreal (com és el nostre cas), ja que queda tot just a mig camí.
Hem baixat fins al port on hem agafat un ferry gratuït que ens porta fins a l’Illa de Wolfe en 20 minutets (i surten cada hora fins al vespre). Només cal anar al port i entrar caminant al ferry (si ets peató); o bé fer cua amb el cotxe per entrar-hi. No calen tiquets ni res.
Des del ferry es tenen vistes de la ciutat de Kingston (que no tenen res d’espectaculars), el Fort Henry National Historic Site i algunes de les Thousand Islands. Un cop a l’Illa de Wolfe, es pot donar una volta en cotxe, en bici o a peu; bàsicament és un poblet de casetes residencials, més senzilles que les que hem vist abans, però igualment encantadores.
Hem comprat una cocacola i de nou al ferry de tornada a la ciutat, ja que no teníem cap intenció d’estar-nos a l’illa més estona.
Des de Kingston surten creuers per a visitar les Thousand Islands, tant d’1,5h com de 3h, inclús els creuers de “nit” t’ofereixen el sopar a bord. Cal dir que els preus són força cars (de $20 a $50 CAD per persona) i ens han dit que pot arribar a resultar aborrit, tot i que segur que el passeig és agradable i ofereix una bona panoràmica. Ja ho havíem llegit, però el noi del motel ens ho ha confirmat: es triga 1h aproximadament en arribar a les illes i 1h més per tornar.. i l’hora que queda és per veure les illes, on hi ha construides mansions victorianes de pedra, de les quals algunes pertanyen a Canadà i altres als EEUU.
Després de donar una volta per la zona del port de la ciutat, on hi ha el City Hall, hem pujat pel Princess Street en busca d’un bar/restaurant on sopar alguna cosa…
A una cantonada, hem vist un autèntic restaurant americà on fan hamburgueses i tenen cervesa: The Works. Genial! També hem pogut provar la poutine, un plat típic canadenc que consisteix en patates fregides amb formatge fos + condiment (en el nostre cas: pollastre, pebrotet i ceba). Realment boníssim! Ens hem “fotut les botes” per $50 CAD (38 €) tots dos… molt recomanable 🙂 I hem vist que també n’hi ha uns quants a la ciutat d’Ottawa.
Són les 21h i ja estem sopats, ens agrada aquest horari! Dóna la sensació que aprofites més el dia.
De tornada a l’hotel per Princess Street hem aprofitat per baixar el menjar… Kingston és una ciutat lletja, i si fos Catalunya pensaríem que és insegura, però aquí els nens estan jugant sols al carrer quan ja és fosc i sembla que no passi res; tot sembla molt segur.
Anem a dormir aviat que demà tenim moltes coses a fer! De camí cap a Montréal, iuju!! 🙂
Leave A Reply