Ens hem llevat a les 6h del matí per anar a visitar el mercat de peix Tsukiji i esmorzar per allà.
Tsukiji és un mercat tradicional de venta al major i al particular, conegut com un dels mercats de peix més grans del món, on cada dia es mouen 2000 tonelades de peix de 400 espècies diferents, entre les que destaca la tonyina de fins a 300kg!! El 80% d’aquesta tonyina és exportada a Europa.
NOTA: Per veure la subhasta de tonyina s’ha de demanar plaça el mateix dia a partir de les 5h, i només hi poden entrar 120 persones al dia. Ens hagués encantat veure-ho, però era massa aviat i corríem el risc de no poder-hi entrar.
Quan estàvem al metro de camí al mercat m’he adonat que m’havia deixat el bitlleter a l’hotel (al meu favor haig de dir que degut al jet lag he dormit 5 hores com a molt…).
Entre anar a buscar-lo i tornar hem perdut més de mitja hora, així que fins les 7:30h no arribàvem al mercat. Aquest es troba tot just sortint de l’estació de metro Tsukijishijo de Oedo Line (línia E).
A l’entrada ens han donat un mapa amb indicacions de les diferents àrees del mercat, i horaris d’accés. Com que a l’interior del mercat no s’hi pot entrar fins les 9h, hem aprofitat per donar una volta pel mercadillo, tafanejar entre les botiguetes i buscar un local on esmorzar un bon sushi. Diuen que aquí és menja el millor sushi del món! 🙂
El sushi bar que hem escollit disposa únicament d’una barra i sis tamborets! La dona ens ha portat la carta i una tassa de te verd fred. Aquí no deixen compartir plats, així que ens hem demanat un assortiment de sushi per persona a base de nigiris de diferents tipus de peix (tonyina, toro, gamba, daurada, anguila, calamar, ous de salmó), un nigiri de truita dolça (boníssim) i 6 makis de tonyina. Efectivament, espectacular!! 25 € per persona, però ha valgut la pena. Ens hem hagut de demanar una cervesa (a les 8h del matí!) per ajudar a baixar tant menjar… 😉
Asseguts a la barra del sushi bar hem passat una horeta entre japonesos gaudint d’un esmorzar únic! Fins i tot la noia que s’asseia al meu costat (resident a Tokyo) m’ha dit que no es troba un sushi així en tot Japó :O
Cap a les 9h hem entrat a l’interior del mercat, un espai cobert, enorme i animadíssim! Cal vigilar no destorbar la circulació dels treballadors que porten els carretons amunt i avall entre les parades de tot tipus de peix. Tot i haver quedat amb els peus xops i bruts, ens ha encantat 🙂
Hem tornat a l’hotel a fer-nos una dutxa i descansar una estona. Avui fa una xafugor increïble, estem a 33ºC i al 105% d’humitat i fa un sol radiant! Deien que l’agost a Tokyo és infernal… Nosaltres pensàvem que seria com a Barcelona, però no, molt pitjor! La calor és exagerada :O
A mig matí hem agafat el metro en direcció el nord de la ciutat (Korakuen Station). Aquí és on es troba el Tokyo Dome City (un complex d’oci amb un parc d’atraccions, un spa, un hotel i gran varietat de botigues i restaurants) i l’estadi dels Yomiuri Giants, l’equip de beisbol de Tokyo. Llàstima que avui no hi ha partit!
Hem entrat al Bunkyo Civic Center (l’edifici més alt de la zona, que queda just davant de l’estació) i hem pujat fins al 25è pis, on hi ha un observatori gratuït. Com es nota que sóc amant de les vistes…
De nou a la planta baixa de l’edifici, hem aprofitat que hi havia una dona a la recepció per a preguntar-li on podíem canviar moneda. Sense tenir ni idea d’anglès, la dona s’ha esforçat tant en ajudar-nos que fins i tot ha sortit al carrer (amb la calorassa que això comporta) i ens ha acompanyat fins el banc més proper. Quina voluntat, la societat japonesa és admirable! Em fascina la predisposició que té tothom aquí per ajudar, són educadíssims i a més se’ls veu encantats. I nosaltres també 😀
Amb la calor que feia no podíem caminar tranquil·lament pel carrer… buscàvem ombra a la desesperada, perquè quan tocava el sol era realment insuportable. Així que hem anat directes al Koishikawa Korakuen, considerat un dels millors (i més antics) jardins japonesos de la ciutat. Súper tranquil, ofereix un espai de desconnexió en ple centre de Tokyo entre estanys amb carpes, pedres, caminets, turons artificials,… i al mateix temps hem pogut refrescar-nos sota l’ombra dels encantadors arbres que voregen el llac principal.
Ja eren prop de les 15h quan agafàvem el metro en direcció a Koenji, un barri comletament diferent a la resta de la ciutat, ple de botiguetes de comics i artesania local, galeries, cafès d’estil occidental i ambient bohemi. Sona música pel carrer, per on passen dones amb paraigües o viseres “robocop” i joves hipsters, ja sigui en bici o a peu. I tothom local!
Després de donar una volta, hem parat a fer una cerveseta i menjar alguna cosa. No teníem massa gana però començàvem a sentir-nos bastant cansats. Hem trobat un local estil americà i ens hem fet un club sandvitx per a recuperar forces mentre passàvem una estona de relax (i amb aire acondicionat) asseguts a un comodíssim sofà fins que se’ns ha assecat la roba… 😉
Marxàvem de Koenji encantats! No és la típica visita que fan els turistes a Tokyo (ja que tampoc apareix a les guies), però val la pena fer-hi una volta si es té temps. Els carrers més xulos del barri es troben al nord de l’avinguda principal, a la que s’hi arriba des de l’estació de metro Shin-koenji (línia M), a l’oest de Shinjuku.
Passades les 17h ens plantàvem a la caòtica estació de Shinjuku, enorme i plena de gent caminant en totes direccions, mai havia vist res semblant! Quan hem aconseguit trobar la sortida que més ens convenia, ja havia passat més d’un quart d’hora com a mínim :O
Com de costum des que estem aquí, ens hem plantat davant d’una vending machine (que estan molt bé de preu, per cert!) per a comprar algun refresc.
Ens pica la curiositat provar-ho tot; hi ha begudes molt estranyes! I aquest cop ens hem decidit per un te verd d’algues… però crec que no repetirem 😉
Des de Shinjuki Station ens hem posat a passejar entre els gratacels de la zona i ens hem entretingut una bona estona admirant i fotografiant la moderna arquitectura de Tokyo…
Fins arribar a l’edifici del Govern Metropolità de Tokyo, també bestial (arquitectònicament parlant) i que disposa de 2 miradors gratuïts a la planta 45, un a cada torre. El mirador de la torre nord està obert dins les 23h, així que hem pogut pujar per a gaudir de la posta de sol per sobre la ciutat. Llàstima que hi ha moltíssima boira; si el cel estigués clar, inclús podríem veure el Fuji!
Per cert, en aquest observatori hi ha una botiga Toy Park amb tot de coses frikis, ninotets i objectes curiosos.
Cap a les 19h hem baixat i ja era pràcticament fosc. Ideal per a visitar el barri de Kabukicho (Red Light District), format per diversos carrers on predominen els cartells lluminosos, els locals de menjar, els homes de negocis i els salons d’striptease.
Tot està a abarrotar! I suposo que al ser divendres encara és més exagerat. Realment espectacular! Aquest és un lloc per a deambular sense rumb observant tot el que t’envolta… és un altre món 🙂
Hem passat per vàries botigues i salons recreatius fins arribar al Golden Gai, una petita zona d’estrets carrerons amb bars súper petits (formats per una barra + 4 tamborets com a molt). És un refugi de tranquil·litat dins la bogeria dels carrers de Shinjuku.
Veníem aquí amb la intenció de prendre una cerveseta perquè estàvem cansats i suats… però no hi havia aire acondicionat a cap local, i a més són tant petits que inclús ens intimidaven una mica.
De fet, per Kabikucho ens ha costat trobar algun local més normalet… A un d’ells hem intentat entrar i la noia del bar ens ha dit que si no parlàvem japonès no ens podia servir. Com que no poden dir que “no”, els japonesos expressen negativitat creuant els braços. Això sí, sempre amb un somriure d’orella a orella, que ni t’ho prens malament. Volem entendre que la noia li agrada conversar amb els seus clients i, si 2 dels 4 tamborets els ocupem nosaltres, poc podria xerrar…
Caminant caminant, ja en direcció al nord de l’estació de Shinjuku, hem arribat fins al Omoide Yokocho, conegut també com “Piss Alley“, una petita xarxa de carrerons situats al costat de les vies del tren plena de restaurants petits però encantadors, que serveixen principalment yakitori, tonkatsu, soba, etc. Hem trobat el que buscàvem, i realment ho necessitàvem, perquè tant de merder pel carrer al final resulta aclaparador…
Els japonesos són de menjar poca cosa i ràpid, però ara estava ple de grups de totes les edats fent cerveses i passant l’estona. Hem entrat a un dels restaurants i hem pujat a la primera planta per unes mini-escaletes, on hem pogut seure envoltats de japonesos en el seu moment de disbauxa. Hem fet una cervesa i uns yakitori boníssims, ideal acabar el dia en un lloc tant autèntic!
Eren les 22h quan tornàvem a l’hotel, completament rebentats… Avui hem passat més de 15 hores de visita per la ciutat!! I demà més 🙂
Comment
[…] Hi havia moltíssima gent per a tot arreu! Així que, després de fer una mica de cua, hem entrat a un sushi bar del mercat a dinar, una mica diferent dels que havíem estat fins ara. Es tracta d’anar agafant els nigiris que vols de la cinta que va corrent i guardes els plats, com els pintxos al País Basc. Cada tipus de plat té un preu determinat (que es diferencien pel color del plat) i quan marxes, pagues pel total de plats que has menjat. La qualitat del peix era excel·lent! I els preus aquí són més barats que a Tokyo. […]