Aquest matí ens hem llevat a les 6h, súper motivats, ja que a les 7h ens venien a buscar amb furgoneta per portar-nos al mercat flotant Damnoen Saduak i, de passada, al Mae Klong Railway Market. És una excursió que vam contractar ahir mateix a l’hotel, i ens ha costat 450 BHT/persona (10 € aprox).
Després d’una bona dutxa, ens hem trobat l’esmorzar preparat: ous ferrats, salsitxes, torrades amb mantega i melmelada. L’hostal Khaosan Baan Thai està molt ben situat, és súper acollidor i el personal encantador (un noi jove i una dona que no parla anglès), però he dormit bastant malament… Tot i haver reservat l’habitació “deluxe”, el matalàs està col·locat directament al terra i és tant tou que m’enfonsava completament. La veritat és que pel que ens ha costat (17 € l’habitació doble), tenint en compte que el bany és compartit, segur que podríem haver trobat algun hostal millor en aquesta zona, que disposa de moltíssima oferta.
A les 7h del matí, puntualíssim, ens ha vingut a buscar el noi de la furgoneta. Després de recollir la resta de gent (en total érem 8 persones), hem tirat milles direcció a Damnoen Saduak.
No teníem ni idea que està a 100km de Bangkok! Sort que hem fet una paradeta a una estació de servei, on hem aprofitat per menjar-nos unes madalenes de platan boníssimes. 5 minuts per estirar les cames i de nou a la furgoneta.
A partir d’aquí, el paisatge ja comença a ser més selvàtic, amb petits poblats i cabanyetes de fusta envoltats de palmerals, plataners i arrossals. Una preciositat; tot completament verd. Llàstima que el noi conduïa tant ràpid que només se salva una sola foto de les que he fet…
Ens han deixat al poblet de Damnoen Saduak, situat a la vora d’un canal, des d’on ens han portat en barca fins al mercat flotant. Allà hem hagut de pagar 150 BHT extres per a poder agafar una altra barqueta i recórrer els diferents canals del mercat.
Poc queda de gent local aquí, només els venedors (que ja només per això val la pena de veure), però està completament orientat als turistes. Bàsicament hi trobes fruita, roba, barrets de palla, objectes fets a ma i tot tipus de souvenirs. Això sí, són encantadors! Començo a familiaritzar-me amb les dues úniques paraules que he après del Tailandès: sa-wat-dée-ka (bon dia) i korp-kun-ka (gràcies). M’encanta poder-ho dir constantment, mentre ho acompanyo amb una reverència 🙂
Hem baixat de la barqueta per donar una volta per la vora dels canals, on hi ha més botigues de souvenirs i algun bar. Són les 10:30h però fa tanta xafugor que ens hem fet una cerveseta per refrescar-nos! Des dels diferents ponts que creuen el canal s’obtenen bones panoràmiques del mercat.
Al final se’ns ha tirat el temps a sobre quan hem començat a sentir el noi de la furgoneta que cridava “quick quick quick!!!”, indicant-nos que ja eren les 11h en punt i havíem de marxar. És increïble la puntualitat d’aquesta gent! Tot sembla un caos, però en realitat estan molt ben organitzats 🙂
El Mae Klong Railway Market (també anomenat Talad Rom Hoop pels tailandesos) està situat a uns 20 minuts de Damnoen Saduak, al poblet de Mae Klong. El principal atractiu d’aquest mercat és que es troba a les vies del tren, que passa 8 vegades al dia. I, a diferència del mercat flotant, aquí tothom és local, inclús porten la llista de la compra. Fruites, verdures, carn, peix, … aquí les olors dels diferents aliments es concentren i ofereixen una sensació olfatorial bastant impactant. No és precisament agradable, i està tot bastant brut, però és una experiència inoblidable!
Al cap d’una estona ha passat el tren, a dos per hora, i tot ha quedat paral·litzat durant uns minuts…
A les 12h hem agafat la furgoneta de tornada a Bangkok i a les 13:30h ja érem de nou a l’hotel. M’he passat l’hora i mitja dormint 🙂
Tenim 4 hores per donar una volteta per la ciutat abans que ens vinguin a recollir per anar a l’estació d’autobusos de Bangkok, direcció a Chiang Mai! Els tiquets del bus els vam comprar ahir mateix des de l’hotel, i està bé perquè ens porten ells des d’aquí i no ens hem de preocupar de res. 600 BHT/persona (15 € aprox) en un bus amb A/C, lavabo i seients reclinables. El viatge dura unes 9 hores però com que és nocturn, és una bona manera de guanyar temps i diners, ja que viatgem mentre dormim.
Així que hem sortit a passejar pel nostre barri: carrers Rambuttri, Khao San i voltants. Molt ambient (sobretot motxiller) i molts venedors, tuk-tuks, paradetes de roba i menjar, bars i restaurants amb terrasses ben cuidades, etc. Mola molt 😀
S’ha posat a ploure i hem aprofitat per entrar a un restaurant a dinar… és el primer que hem trobat, però els Pad Thai estaven boníssims! Terrasseta, bona música, cerveseta i WiFi. Què més volíem? Hem estat xerrant amb una gent, explicant que som de Catalunya i els conflictes actuals que tenim al nostre país…
Quan ha parat de ploure, de nou al carrer a veure més coses, entre les que destaquen la Universitat d’Econòmiques…
… i el Mercat dels Amulets.
Aquest mercat està bé per tafanejar, però tampoc és res de l’altre món. Hi ha dones que llegeixen la ma, entre d’altres tècniques de bruixeria, així com paradetes plenes de talismans i diversos amulets. Són varis carrers perpendiculars al Trok Mahathat, on també hi ha venedors ambulants de menjar al llarg de tota la vorera.
Hem baixat fins el moll de Tha Chang (situat a l’altura del Wat Phra Kaew) i hem agafat el vaixell fins a Banglamphu (2 parades) per a tornar a l’hotel. Estàvem completament suats i teníem mitja horeta abans que ens vinguessin a buscar… així que hem aprofitat per fer-nos una dutxa d’aigua freda i preparar-nos per agafar el bus cap a Chiang Mai ben fresquets.
Ens despedim de Bangkok… i comença una nova etapa del viatge 🙂
Un taxi ens ha portat de l’hotel a un carrer cèntric de Bangkok, on ens han fet esperar 20 minuts sentats sobre un tros de fusta que hi havia al mig de la vorera… Poc a poc anava arribant més gent, fins que ha vingut un altre noi que ens ha portat a la parada de bus, situada a un carrer més enllà.
1 hora més esperant…
Mentrestant, hem conegut a tres nois israelians. De fet, m’he dirigit a un d’ells, el Shay, per a preguntar-li per què ells tres portaven un gomet a la semarreta (i la resta de gent no)… i resulta que també van a Pai! 🙂 I ells, a diferència de nosaltres, ja tenen contractat el trajecte sencer fins allà.
Cap a les 19h hem pujat al bus i fins al cap d’una estona més no hem sortit. El viatge ha anat molt bé, el bus és bastant còmode, totalment reclinable, posen pel·lícules (en anglès) i et dónen una manteta i tot! Això sí, el lavabo súper petit… però molt millor que el de la gasolinera on hem parat a estirar les cames. Allò era mortal! Letrines brutíssimes plenes de bitxos i una pudor insuportable…
Recomano portar un entrepà perquè aquí només hi ha un “restaurant” self-service que no fa gens de bona pinta… així que, a falta d’un bon plat, hem tirat amb unes patates que hem comprat al supermercat de la mateixa estació de servei.
Són les 23h i aquesta ha estat la primera i última parada, que ha durat 20 minuts. A partir d’aquí, ens hem quedat “roques” fins arribar a Chiang Mai…
Comment
[…] Hem agafat la moto, hem anat a l’hotel, ens hem dutxat… i cap al Night Bazar! Al Pau li encanta moure’s en moto per la ciutat, així que hem donat unes voltetes prèvies per la zona i veure l’ambientillu abans d’aparcar la moto a un dels carrers principals d’aquest mercat nocturn. És increïble la quantitat de gangues que hi ha, aquí es pot trobar de tot i més! Coses que no hem vist ni tant sols a Bangkok… […]