Ahir, dia 6 d’abril, vam sortir de Barcelona direcció a Beijing. A les 13:25h puntual sortia l’avió via Londres, i en 2 horetes ja hi érem! La companyia és British Airways, una de les millors que conec.
Sense massa temps per fer la transfer i canviar de terminal (l’aeroport de Heathrow és enorme!), després d’agafar un bus per canviar de terminal i un trenet per anar a “sortides”, per fi estàvem dins l’avió cap a Beijing.
Després d’unes 10 horetes, de les quals en passo 7 dormint, ens plantem a les 9:30h del matí (avui dia 7 d’abril) a l’aeroport de Beijing.
Aquí ens esperava el Koldo, el nostre contacte basc a la Xina. Ell ens farà de guia i traductor durant tot el viatge (tant en les estones d’oci com en les de feina), juntament amb la seva dona xinesa, la Kitty.
Agafem un taxi directes cap a l’hotel Taiyue Suites, que es troba en plena zona de Sanlitun. Tenim un apartament que està de conya (2 habitacions, amb menjador i cuina), a la planta 20 de l’edifici, amb bones vistes de la ciutat. No es troba en una zona cèntrica, però sí en una zona amb molt ambient, ple de bars, pubs, restaurants i botigues de tot tipus.
Caminem pel carrer Sanlitun Lu i, de camí, recollim a la Kitty (que viuen molt a prop nostre). Just a la cantonada amb l’avinguda principal (Nongzhanguan Nanlu), hi ha un modern centre comercial (que fins i tot té un Apple Store), on hem parat a dinar uns noodles boníssims i molt barats! Comencem a fer-nos una idea del nivell de vida de la Xina, aquí per 5 € et fas un gran àpat…
Hem anat a canviar Euros per Yuans (CNY, que en xinès és 元) a un quiosquet del mateix carrer, per evitar comissions dels bancs, de manera que hem tret 9 CNY per cada 1 €.
Després hem anat al mercat Sanlitun Yashow (situat a l’avinguda principal, molt a prop del centre comercial), on he comprat un vestit i dos polos Ralph Laurent d’imitació (però idèntics) per només 7 € cada un!
Ha estat molt divertit veure com la Kitty regatejava amb els venedors… avui he après com funciona el regateig a la Xina. La veritat és que tots els venedors són una mica pesadets i t’estan bastant a sobre, però de moment no molesta 🙂
Cap a les 15:30h hem tornat a l’hotel. M’he dutxat i hem estat una estona al sofà xerrant. I, mentre la Inés descansa, jo aprofito per anar a visitar el Templo del Cielo*, amb la Kitty i el Koldo.
Agafem un taxi per arribar-hi directes, ja que tenim poc temps (tanquen a les 18h). Uns 20 minuts de taxi i només m’ha costat 30 yuans (3,30 €)! Aquí tot és molt molt barat… tant barat, que també em puc permetre pagar les 3 entrades al temple (em costa només 105 yuans en total).
El Templo del Cielo* està situat dins d’un parc enorme (de 267Ha) i és considerat el principal santuari imperial de Beijing.
Entrant per la porta sud, Zhaoheng, hem atravessat tot el temple tranquil·lament, passejant pels diferents punts principals del temple: l’Altar Circular, el Mur de l’Eco, la Bóveda Imperial del Cielo* i el temple de las Rogativas por Buenas Cosechas* (la major estructura de tot el complexe), mentre observàvem l’espectacular arquitectura Ming.
Amb el Koldo hem fet la prova de posar-nos un a cada costat del Mur de l’Eco (de 65m de diàmetre) i efectivament, al parlar ens escoltàvem l’un a l’altre com si estiguéssim ben a prop!
Al sortir del temple hem donat una volta pel parc que el rodeja, on hi havia uns homes fent gimnàstica artística.
Es veu que és molt normal, aquí tothom surt al carrer a fer esport, ballar, practicar Tai Chi, jugar a dames, etc.
Ens hem quedat mirant-los i, al veure que els hi feia fotos, s’han emocionat! Tots volien sortir a les fotos 🙂
La tornada l’hem fet amb metro. Molt modern, una passada, i ple de gent! En poc temps ja erem un altre cop a l’hotel. M’he canviat i m’he abrigat perquè comença a refrescar… i de nou al carrer!Un altre cop taxi, però aquesta vegada fins al Llac Qianhai, a l’extrem que dóna amb l’avinguda Dianmen Dongdajie.
Hem vorejat el llac per la part interior, ple de restaurants i hútòngs reformats davant del llac, molt xulo. Tot i que aquesta zona té pinta de ser bastant turística, manté el seu encant.
Després d’un passeig, hem entrat a un restaurant bastant de luxe, situat davant del llac, on hem menjat pato pekín. La veritat és que l’ànec molt bo, però la salsa és bastant forta.
És curiós perquè ens han donat una tarjeta amb el número de l’ànec que ens hem menjat…
Hem provat diferents plats d’aquí, alguns més exòtics que altres, entre ells una pera caramelitzada molt bona! I el lloc és autèntic, molt xulo. Això sí, bastant caret pel que és Beijing… (50 € per a 4 persones), tot i que a Barcelona seria una ganga!
Després de sopar hem seguit passejant fins a dalt del llac, on hem creuat pel petit pont cap a l’altra banda, a la zona dels hútòngs. Hem caminat fins la Torre del Tambor, molt xula, però no estava il·luminada i no l’hem pogut disfrutar (ni tampoc entrar ni fotografiar).
Seguint la recomanació de la Lonely Planet (que coincideix amb la de la Kitty), hem caminat per Gulou Dongdajie i després baixant per Nanluogu Xiäng. Aquest és l’autèntic Beijing! Cases antigues, hútòngs amb patis interiors, alguns reformats i il·luminats, i altres que semblen abandonats.
Estem cansats, són les 23h i fa fresqueta… portem un bon tute de tot el dia i encara no hem dormit des de l’avió! Així que agafem un taxi i anem cap a l’hotel a descansar.
Quina passada de ciutat, crec que m’esperen uns dies de moltes experiències noves… 🙂 Aquest país és tot un món a part!
* Poso els noms de les atraccions turístiques en castellà o anglès, perquè són tal com els escriuen a la Lonely Planet. D’aquesta manera evito confusions.
Leave A Reply