Després d’un bon esmorzar a base de torrades amb melmelada de maduixa casolana, a les 7h del matí sortim de Tadoussac per anar a buscar el ferry que va de Foresville a Rimouski i que ens permetrà creuar el riu Saint Laurence per a visitar la península de la Gaspésie.
Havíem reservat plaça per aquest ferry (que surt a les 9:45h) a través de la pàgina web www.traversier.com, però igualment hem volgut anar-hi dora per assegurar-nos que el podrem agafar.
A les 8:20h ja érem a Forestville… i som els primers en arribar! L’home que organitza el tema, molt amable, ens ha fet col·locar el cotxe al carril que tocava i ens ha dit que podíem sortir a fer un cafè, que fins les 9 no embarcaríem.
Per cert! De camí cap a Forestville des de Tadoussac els paisatges són preciosos; avui el dia és clar i hem pogut apreciar millor aquesta magnífica part de la costa.
Després de deixar el cotxe preparat per embarcar, hem anat a fer un cafè de màquina a l’única caseta que hi ha al moll, ja que la resta del poble queda força lluny per anar-hi caminant. Aquí hi ha moltíssima boira, però fa que el paisatge encara sigui més impactant…
Del ferry han començat a sortir bastants cotxes “pijos” i caríssims, d’aquells que no se’n veuen mai! Feien un soroll brutal… resulta que venen a fer una exhibició o algo així. Total, que entre una cosa i l’altre, fins les 10h no ha arrencat.
Un cop dins del ferry, hem anat a pagar els $80 CAD (cotxe + 2 adults) i ens hem comprat un suc de taronja. Tota l’hora que ha durat el trajecte fins a Rimouski ens l’hem passat a coberta mirant si vèiem alguna balena… però res! Almenys hem vist una foca 🙂
Arribem a Rimouski i anem directes cap a Ste Flavie, el primer poble de la regió de la Gaspésie.
Poc abans d’arribar-hi, però, fem una petita parada al Vieux Moulin, un antic molí on s’elaboren productes basats en la mel: aiguamel, oli amb mel i vinagre, mantega de mel, caramels, melmelada, etc. Disposa de una petita botigueta on et permeten degustar els diferents tipus d’aiguamel: sec, dolç, amb sabor a cireres, … El gust és molt similar al vi.
Hem comprat una salsa de mel i mostassa per les amanides, entre d’altres coses per portar a la família. Aquest lloc és autèntic!
Després hem parat a Ste-Flavie, on hi havia un mercadillo de menjar i fruita en ple centre del poble…
Continuant cap a l’est de la Gaspésie seguint la carretera que voreja la costa, la següent parada a estat als Jardins de Métis, un jardí botànic de 90Ha considerat dels més bonics del món. Al veure que l’entrada costa $17 CAD per persona (adulta), hem decidit no entrar i guanyar temps per a visitar altres coses que ens interessin més…
Avui hem esmorzat tant dora que ja són les 13h i tenim gana! En busca d’una cantine hem parat a St-Ulric, un pintoresc poblet amb casetes blanques i atravessat pel riu Blanche, que forma una petita cascada en mig del poble.
Aquí hem vist a vària gent fent rastrillo davant de casa seva. Com a les pel·lícules americanes, es posen a vendre tot el que no volen o necessiten, tot tipus d’objectes de segona ma. És curiós veure-ho en directe!
Al costat del riu tocant a la costa hi ha el Parc des Rives, molt petit i preciós, ideal per fer un picnic i disfrutar de tranquilitat!
Després de fer una petita volta pel poble, hem trobat un “bareto” tocant a la carretera principal, on ens hem demanat un hot dog, una hamburguesa i una poutine. Deicididament la salsa marró que li posen a la poutine no m’agrada massa…
En mitja horeta ja hem dinat, així que tornem a agafar el cotxe i aquest cop directes fins al far de Matane, on hi ha una oficina d’informació turística de la Gaspésie.
Hem apofitat per a preguntar sobre la Reserve Faunique de Matane, fins a on calia anar i què calia fer per tal de veure ants (el nostre únic objectiu), ja que aquest parc és el que concentra la major quantitat d’ants del Québec.
Tot i que la Reserve Faunique queda força lluny de Matane (uns 40km aprox cap a l’interior de la Gaspésie), decidim anar-hi i circular xino-xano per la carretera fins arribar a una de les torres d’observació senyalitzades al mapa. El que no sabíem és que per assegurar-nos veure ants, havíem de patejar-nos quasi tot el parc d’esquerra a dreta (uns 40km més) en pista no asfaltada!
L’home de la primera caseta ens ha animat al comentar-nos que a partir de les 18h els ants comencen sortir. Tenim temps ja que són les 15:30h, així que hem decidit continuar per la carreterea 1 fins passat el Lac Matane i, en el desviament, agafar la carretera 19 fins arribar al Sector de les Truites, just al costat del segon llac important del parc. Aquí és on ens havien dit que potser en trobàvem algun…
El que ens ha matat és arribar a la segona caseta (situada a la carretera 19, just arribant al segon llac), trobar-nos dos homes que no tenien ni papa d’anglès i, a sobre, veure que s’han quedat bastant a “quadros” quan els hi hem dit que anàvem a veure ants. Ens han comentat que aquests animals es veuen sobretot entre les 19h i les 21h, ara a l’estiu, i que el millor és contractar una excursió organitzada (ja que el parc és molt gran, i anar per lliure pot ser pràcticmanet impossible trobar els llocs ideals en el moment adequat). Llàstima que l’excursió d’avui comença força tard i ja està completa 🙁
Ja amb la idea que no en veuríem ni un, hem aparcat el cotxe prop d’una torre d’observació i ens hem posat a caminar… al cap d’una estona sense arribar “enlloc” ni veure ants, ni tan sols veure la pròpia torre d’observació, hem decidit donat mitja volta. Estem de mal humor!
Així que de nou tornem a fer els 40km de tornada per la carretera no asfaltada (i a trossos en mal estat) fins que, de sobte, ens ha creuat un ant per la carretera!! Hem al·lucinat!! Ens ha passat corrent just per davant del cotxe. És enorme!! Com un cavall però sense cua i molt més gran! Suposem que és una famella perquè no té banyes.
Quan arribem a l’entrada del parc (que també és la sortida), hem vist un castor! A partir d’aquí, tenim 1,5h per arribar a Ste-Anne-des-Monts, on tenim reservat el B&B. El camí s’ha fet llarg i pesat, estem fets pols! Sense voler-ho, ens hem fet un tute de cotxe impresionant. Potser no val la pena anar fins la Reserve Faunique de Matatne; nosaltres pensàvem que seria fàcil de veure’n, però ha sigut un fracàs. N’hem vist un, sí! Però no és suficient per les 5 hores que li hem dedicat al parc!
A les 21h hem arribat al B&B de Ste-Anne-des-Monts, on tenim una habitació al subterrani de la casa i fa pudor a humitat. El que faltava! Però sort que és només una nit.. aguantarem.
Hem sortit a sopar al restaurant “L’Express”, situat al costat d’una gasolinera a la carretera principal del poble. Hem menjat de conya! Una mega pizza i una mega amanida Cèsar… i de postres, un espectacular pastís de xocolata amb caramel per sobre… déu meu, brutal! Tot boníssim i molt bé de preu 🙂
Són les 23h aprox i ja no podem més… tot i que són les festes del poble i sona música a la platja, amb la panxa ben plena anem directes a dormir!
Comment
[…] típics de Canadà) i per fi ens en trobem un com déu mana…! Ja n’havíem vist un a la Reserva Fàunica de Matane, però aquí hem tingut una bona estona per […]