Avui hem menjat l’esmorzar més deliciós que m’han preparat mai. No només deliciós, sinó que fet amb elegància fins a l’últim detall… increïble!
Sentats a la taula del refinat menjador del B&B de la Tour, ens hem trobat amb una situació ben curiosa: rodejats de 6 canadencs francesos amb els que hem mantingut una conversa agradable i envoltats d’una clàssica però elegantíssima decoració, degustant delicatessen amb música clàssica de fons… de nou m’he sentit dins d’una pel·lícula.
Després d’esmorzar, cap a les 9h del matí, hem agafat el cotxe per anar al Parc Nacional de Jacques-Cartier. Avui fa mal temps i plou una mica, però tenim ganes de canviar de xip i fer alguna excursioneta!
En 30 minuts ja érem al parc, al que s’hi accedeix des del km 75 de la Route 175 al nord de Québec (cal estar atents perquè hi ha poques indicacions). Aquí comença una carretera estreta però asfaltada que s’endinsa pel parc i disposa de diferents zones d’aparcament. Per entrar al parc cal pagar $5,5 CAD per persona i serveix per a tot el dia.
Nosaltres hem parat a la primera zona d’aparcament (km 3) perquè hem vist un petit cèrvol preciós! De seguida que ens ha vist ha marxat corrent bosc endins… però hem tingut temps de fer-li una foto 🙂
Mirant el mapa que et proporcionen a l’entrar al parc, hem vist que d’aquí surt una excursió anomenada L’Epéron, que està recomanada a la Lonely Planet. Són 5,5km amb un desnivell de 200m, i disposa de precioses vistes del parc i el riu Jacques Cartier.
La part del principi (on es troben els miradors) és la més maca sens dubte. Un cop s’arriba a dalt de tot, la baixada es fa per bosc endins una bona estona, i finalment es voreja un petit riu. Tot i que el passeig és agradable, el final se’ns ha fet una mica llarg… hem trigat 2h aproximadament en fer el recorregut sencer.
Per cert! Per aquí hi ha uns bitxos horribles i força grans, com aranyes voladores, que se’ns enganxen al cos i a la cara tota l’estona!
De nou al cotxe, hem conduït fins al km 10 de la carretera que travessa el parc, on es troba el Vallée Sector. Aquí lloguen canoes i kayacs, organitzen excursions guiades i ofereixen informació del parc i mapes. També hi ha un petit bar on menjar i/o prendre alguna cosa.
El Parc Nacional de Jacques Carties és ideal per a fer excursions en kayac o canoa pel riu. Es considera una “escola de riu” degut a les seves aigües tranquiles i la quantitat de recorreguts que es poden fer, de diferents longituds i nivells de dificultat. Vaig llegir que al km 3 és el lloc ideal per a un passeig tranquil, on es pot llogar una canoa per 1h i no cal reservar. Tot i això, avui plou i fa vent, així que no és un bon dia per a fer-ho 🙁
S’ha posat a ploure amb força, així que aprofitem per descansar una estona i menjar-nos un sandvitx de truita que comprem al bar del Vallée Sector. La noia d’informació turisme ens comenta que és possible veure ants a la vora del riu Jacques Cartier, pel que ens recomana fer alguna de les excursions que hi ha senyalitzades per aquesta zona. La que més ens atrau és l’anomenada Les Cascades, que passa per unes cascades i no té massa desnivell. Tot i això, no para de ploure, així que ho deixem córrer. Fem un petit passeig per la zona del Vallée Sector (a la vora del riu) i tornem al cotxe.
Com que encara és dora, aprofitem per anar a veure les catarates Montmorency, situades a 15 minuts de la ciutat de Quebec. El GPS, de nou, ens facilita molt la vida! Ens hi plantem en 40 minuts i sense perdre’ns 🙂
Montmorency és una cascada força caudalosa de 83 metres d’altura. Té 2 parkings situats en punts diferents; nosaltres hem anat al de dalt de tot, des d’on s’accedeix a la cascada per la seva part superior. Ens costa $9,75 CAD entrar (tots dos) però val la pena!
Iniciem el recorregut des de dalt de la cascada, on hi ha diferents punts d’observació, i l’altravessem en el seu punt més alt per a un pont penjant. Des d’aquí es té una visió xula de la cascada, tot i que la millor vista s’obté des de les escaletes que queden just davant de la cascada, que permeten baixar fins a baix de tot (hi ha un total de 487 esglaons!).
Des del peu de la cascada es pot agafar el telefèric que et porta de nou directe al centre de visitants (que diposa de bar, lavabos i botiga de souvenirs) i al parking de la part superior.
Arribem a Quebec cap a les 16h, descansem una estona, ens dutxem, ens canviem i sortim a donar una volta per la part de la ciutat que encara no hem vist: la Rue St-Jean i els carrers residencials dels voltants, que condueix de nou a la ciutat enmurallada.
La Rue St-Jean és l’altre carrer comercial de la ciutat; a diferència de la Grand-Allée (més estil anglès), aquest té un aire totalment francès. Ara convertit en peatonal, està ple de bars i restaurants, cafès i locals de moda, botigues, farmàcies i altres comerços.
Hem arribat a la Place de l’Hotel de Ville mentre mirem algun restaurant que ens faci el pes per sopar. Avui és el nostre aniversari (portem 9 anys junts!) i volem celebrar-ho amb un bon sopar…
Hem trobat un restaurant molt agradable: La Nouvelle France, situat a la Rue du Tresor nº8, amb terrasseta i un menjador interior molt tranquil.
Després d’una bona amanida cèsar, el Lluís s’ha fet un entrecot al pebre i jo un pollastre amb salsa d’arce, tot boníssim, acompanyat de vi blanc Chardonnay. I de postres, una crêpe de fruites del bosc amb gelat de vainilla per dins i xocolata per fora… realment espectacular!
Sortim a donar una volta i fer un passeig per la Terrasse Dufferin mentre escoltem a un dels músics de carrer tocant cançons romàntiques… i és que Quebec és una ciutat que enamora! Ja no només la ciutat en si, sinó l’ambient, la tranquilitat, els colors, la música, … (les fotos de la ciutat de Quebec estan al post anterior).
Al tornar al B&B i obrir la porta de la nostra habitació… ens hem trobat amb una botella de cava, dues copes i una postal de Quebec amb un escrit dels propietaris, la Huguette i l’André, desitjant-nos molta felicitat i amor 🙂
Un grandíssim detall, i el cava Codorniu! Ens ha sentat estupendo…
Comment
[…] Québec (dia 9 i dia 10) […]