Avui ja marxem de Montréal, dexiem aquesta preciosa ciutat per anar a una altra de ben diferent: Québec.
Abans d’agafar l’autopista hem conduït fins a l’estadi Olímpic de Montréal (que queda un pel allunyat del centre) per tal de veure la Tour de Montréal, una torre de 45º d’inclinació i 175m d’altura.
Es pot pujar a dalt de tot, des d’on (en teoria) es té una bona panoràmica de la ciutat.
I d’aquí hem anat directes a Trois-Rivières a esmorzar, on hi hem arribat cap a les 11h (està a 1,5h de camí des de Montréal). Hem escollit una pastisseria situada a la cantonada de la Rue Notre-Dame i la Rue des Fotges, les dues principals artèries del poble, on hem près un cafè boníssim i una napolitana de xocolata… un bon esmorzar a mig matí, quan aquí estan a punt de dinar!
Després hem donat una volta pel casc històric del poble, ple de bars i restaurants, passant per la Catedral, l’Ajuntament i el passeig marítim.
Tros-Rivières és un bon lloc per fer una parada entre Montréal i Quebec i descansar una estona. És molt agradable.
Al sortir del poble, amb ajuda del GPS hem arribat a la cabanya de sucre Sugar Schack Chez Denny (195 Rue de la Sablière, situada a un barri residencial de Trois-Rivières), on ens han explicat el procés d’elaboració del caramel d’arce i ens l’han deixat provar. Aquí al Canadà són els productors principals del món de xarop d’arce; amb aquest es fan (principalment) caramels, melmelada i mantega.
Semblava que la cabanya estava tancada, perquè no hi havia ningú per fora, ni tampoc cap cartell. Però ens hi hem acostat i hem sentit música i gent cantant… així que hem entrat per veure què passava allà dins. Ens hem trobat en un fosc menjador i força ple de gent gran i nens petits, cantant i ballant! Una cosa molt estranya a la 13h del migdia…
La dona ens ha preguntat si volíem dinar, i li hem dit que no, que només veníem per conèixer l’elaboració del caramel… Molt maca, de seguida ha vist que som espanyols i se’ns ha posat a parlar castellà. Ens ha portat a una cabanya petita on ens ha explicat el procés d’elaboració del caramel per a nosaltres dos sols (totalment gratuiït) i ens l’ha deixat provar. És molt dolç, però està boníssim! Ens ha recomanat que provem el whiskey amb un rajolí de xarop d’arce (cada dos unitats de whikey, una de xarop d’arce), així com les torrades amb mantega d’arce. Ens hem animat i hem comprat una botella de xarop (pel fo!) i un pot de mantega…
Cap a la 13:30h agafàvem el cotxe cap a Québec, on hi hem arribat a les 15h. El “B&B de la Tour” és una casa espectacular, preciosa per fora i per dins, molt ben cuidada, amb una decoració clàssica i elegant, situada a només 10 minuts caminant del centre de la ciutat. I els propietaris són encantadors! 4 habitacions dobles que comparteixen dos banys complets, tot extramadament net i perfecte; una passada!
Mai havia estat a un lloc així; ens sentim com a casa de la Bree Van De Kamp de “Mujeres Desesperadas”…
Cap a les 16h hem sortit a visitar la ciutat de Québec. Fa solet, així que ens posem fresquets… No ens esperàvem la rasca que passaríem després!
Passejant per la Grand Allée, una de les avingudes principals fora del recinte enmurallat (plena de bars i restaurants), hem passat per l’hotel de la Concorde, que disposa d’un restaurant giratori a la seva planta superior amb vistes panoràmiques de la ciutat. També hem passat per les portes de la Ciutadella i per l’edifici del Parlament, envoltat de jardins. Tot preciós.
Des d’aquí es pot accedir fàcilment a l’edifici on es troba l’Observatoire de la Capitale (obert només de 10 a 17h), que des del seu mirador permet observar la ciutat, el riu i, si el dia és clar, fins i tot Les Laurentides.
La Grand Allée porta fins a la porta de Saint-Louis, on comença la Haute Ville de la ciutat enmurallada.
La veritat és que tot és preciós, amb carrerons empedrats ple d’artistes (com la Rue du Tresor), places, petits parcs, restaurants elegants, botiguetes, galeries d’art i un gran passeig de fusta amb vistes al riu Saint Laurence: la terrasse Dufferin, de 425m de llarg. Tot i que les vistes no són fantàstiques, és un passeig molt agradable. Això sí, fa un vent bestial i sembla que estiguem a 10ºC!
A tot això s’hi afegeix l’espectacular Castell de Frontenac, un hotel de luxe que és símbol de la ciutat.
A la Haute Ville també hi trobem l’Ajuntament i la catedral de Holy Trinity, amb el seu campanar de 47m d’altura.
Al cap d’una estona, quan ja eren les 17:30h aprox, hem anat a dinar-sopar al restaurant que ens ha recomanat la dona del B&B, en teoria un dels llocs més “econòmics” del centre enmurallat de Quebec. El lloc és bastant curiós: els cambrers/es van vestits molt clàssics i et tracten com una madame. Tot el restaurant en si té una decoració clàssica, com el nostre B&B i la ciutat de Quebec en general. Ens hem fet la table d’hôte que, entre pitos i flautes ens ha acabat costant $60 CAD en total. Cal dir que no m’ha agradat gens que la propina (de $6 CAD) ens l’hagin inclòs a la factura… tot i això, hem menjat de conya! Destaco la sopa de ceba 🙂
Després de dinar, seguim la nostre visita per la ciutat de Quebec. Ara que ja tenim vista la Haute Ville de la ciutat, baixem per l’empinada Côte de la Montagne fins a la Basse Ville, situada a nivell del riu, tocant al Vieux Port.
Passegem pels carrerons peatonals que vorejen la muralla per fora, des del Vieux Port fins a la Place Royale, tots plens de gent i de restaurants encantadors, fins arribar a la Rue Notre-Dame, on hi ha l’església Notre-Dame, centre principal d’una plaça preciosa envoltada de casetes de pedra i porticons de colors. Just al costat hi ha un dels edificis amb la façana decorada per un mural que recrea la ciutat al segle XVII…
De la Rue Notre-Dame hem continuat per Souls-le-Fort, un carreró també preciós des d’on s’afaga el funicular per a pujar a la Haute Ville (que et deixa a la Terrasse Dufferin) i la Rue du Petit Champlain. Aquesta és potser la part més dolça de la ciutat: carrerons estrets amb casetes de pedra de colors i plenes de flors, on hi ha botiguetes, moltes galeries d’art i algun bar/restaurant.
Des de la Place Royale hem agafat el ferry que creua el Riu Saint-Laurence i et porta cap a Lévis. Són les 20:30h i fa molt fred, així que decidim pagar els $6 CAD per persona i fer seguides l’anada i tornada a l’altra banda del riu per tal d’observar les vistes panoràmiques de la ciutat (triga només 10 minuts en anar d’un cantó a l’altre). Ara que ja s’ha posat el sol, veiem la ciutat il·luminada. És molt romàntic! Potser també valdria la pena fer-ho amb llum de dia…
Al sortir del ferry, passegem pel Vieux Port morts de fred fins a l’extrem nord del port, on cada nit d’estiu a les 21:30h fan una projecció d’imatges espectacular en 3D. Hem arribat justos de temps i no teníem una bona posició per veure-ho, però igualment ens ha semblat molt xulo!
I fins aquí el dia d’avui. De tornada a l’hotel hem passat pel McDonald’s de la Grand Alée i ens hem fet una cheeseburger per $1 CAD 🙂
Comment
[…] Sortim a donar una volta i fer un passeig per la Terrasse Dufferin mentre escoltem a un dels músics de carrer tocant cançons romàntiques… i és que Quebec és una ciutat que enamora! Ja no només la ciutat en si, sinó l’ambient, la tranquilitat, els colors, la música, … (les fotos de la ciutat de Quebec estan al post anterior). […]