A les 7 del matí ens hem llevat i el cel estava tapadíssim. Ens espera un dia de pluja i carretera mentre visitem la Charleur Bay i la Vall de Matapédia (la part sud de la Gaspésie), des de Percé fins a Val-Brillant, on dormirem aquesta nit.
Després d’un bon esmorzar a base d’ous fregits i torrades amb melmelada de maduixa casolana, hem marxat ben dora del B&B de Percé. Com que plou i hi ha bastanta boira, ens hem saltat alguns punts que teníem previst veure, com ara el petit port de L’Anse à Beaufils i el seu centre cultural.
Ja a la badia de Charleur, famosa per les seves extenses platges i l’agradable temperatura de les seves aigües, hem fet una petita parada a la platja de Hope Town, que queda just passat Saint-Godefroi. Molt tranquileta, i ofereix unes vistes maques del penya-segat de Shigawake.
A pocs kilòmetres ens trobem amb Hope. D’aquí parteix un caminet de 800 metres que voreja el mar i que arriba a Pointe-aux-Corbeaux, des d’on es pot observar una roca prominent que té un forat tallat a la base.
Tot i que no és espectacular, és xula de veure i el caminet resulta molt agradable. Per sort, durant aquesta estoneta que hem caminat ens ha plogut poquet…
A Paspébiac, ja d’estil més anglès, hem parat al Tim Hortons a fer un cafè i un donut “glacé au chocolat”… feia dies que no veiem Tim Hortons enlloc i ja el trobàvem a faltar! A més, com que no para de ploure i no podem visitar massa cosa, aprofitem per a descansar una estona de cotxe.
Després hem anat directes fins a l’Oratori Notre-Dame-du-Mont-Saint-Joseph, situat al cim del Mont Saint-Joseph, a 555m d’altura.
Des del poblet de Carleton-sur-Mer està clarament indicat el desviament per pujar-hi en cotxe (i s’arriba a dalt de tot en només 8km aprox). Comentar només que per aparcar i poder visitar l’Oratori cal pagar $5,50 CAD en una espècie de peatge.
El que ens feia gràcia de pujar fins a dalt del Mont-Saint-Joseph eren les vistes que en principi hi ha d’haver de la badia de Charleur… però hi ha tanta boira que no podem veure res! Almenys hem vist dos cèrvols petits de camí 🙂
Hem passat pel Parc Nacional de Miguasha (declarat Patrimoni Mundial de la Unesco), que disposa d’un museu on es mostren els fòssils trobats als penya-segats del parc. Per entrar tant al museu com per visitar el parc costa $15 CAD per persona, i si només es vol visitar el parc costa uns $5, però la noia ens ha comentat que en el parc ja no hi queden fòssils, sinó que tots es troben al museu… així que val la pena visitar almenys el museu! Nosaltres no hi hem entrat.
Hem passat per Escuminac, Pointe-à-la-Croix i Campbellton (que no tenen res d’especial) i hem arribat al poblet de Matapédia, on comença la preciosa vall de Matapédia.
Aquí hem parat a dinar al Cafè-Épicerie du Terroir, un lloc encantador i situat al centre del poble, tot just creuant el riu, prop de l’església. Ens hi hem estat una bona estona fins que la pluja ha baixat una mica.
La Vall de Matapédia és una destinació principalment de pesca de salmons. Des de la carretera es disfruta del preciós paisatge que ofereix el riu Matapédia i la gran quantitat de zona verda que l’envolta. El que ens ha faltat és algun lloc per poder parar i sortir del cotxe a fer una foto o simplement relaxar-nos i disfrutant de l’entorn… la majoria de zones on parar estan rodejades per alts arbres que tapen el paisatge. Tot i això, degut al poc trànsit que hi ha per aquí, hem parat al mig de la carretera.
A Routhierville hi ha un pont de fusta cobert (molt típic del Québec) que creua el riu Matapédia. Aquest és el pont cobert més antic de la regió (data del 1909).
Cap a les 18h ja hem arribat al B&B que teníem reservat de Val-Brillant, un poble format per quatre cases, un camping, un bar i un supermercat. Precisament vaig escollir aquest poblet com a punt per passar-hi una nit, ja que des d’aquí es pot observar una posta de sol magnífica davant del Llac Matapédia. No entenem com però el cel s’ha despejat bastant! Al final hem tingut sort 🙂
El B&B Grand-Père Nicole, a part d’estar situat a la carretera principal de Val-Brillant i a 2 minuts del Llac Matapédia caminant, està de conya: els propietaris són joves i encantadors i l’habitació és grandeta, amb una petita pica privada i dos lavabos compartits amb la resta d’habitacions. Molt recomanable!
Hem anat a l’únic supermercat del poble a comprar un parell de cervesetes (Borealis blonde i rousse, totes dues molt bones) i hem caminat fins a la vora del llac Matapédia, a la zona del camping, un emplaçament ideal des d’on hem gaudit d’una magnífica i molt desitjada posta de sol! La veritat és que les trobava molt a faltar…
Decidim no sopar res per evitar agafar el cotxe i anar fins a Amqui, el poble del costat, que és més gran i té de tot, així que després de fer una petita volta per Val-Brillant, tornem al B&B a descansar.
Comment
[…] La Gaspésie (dia 13, dia 14, dia 15 i dia 16) […]