Aquesta nit, per fi, he pogut dormir 7 hores seguides! M’he despertat com nova, i a les 9h ja sortíem de la residència cap a Harlem. Com que ahir la Mireia va sortir de festa, avui només estem la Neus i jo.
Tal com teníem planificat, avui diumenge anem a veure una missa Gospel a l’església Canaan Baptist Church de Harlem (132 W116th St).
Agafem la nostra línia C del metro fins a la 116th St. i, direcció a l’església, hem vist una cafeteria molt xula: Make My Cake, ideal per esmorzar un bon pastís de xocolata!
A les 10:30h ja érem a l’església. Sort que hem arribat dora perquè hi ha bastanta cua!
La missa ha començat a les 11h en punt i a tots els turistes ens han col·locat al pis de dalt. Ha començat molt bé: alguna cançó animadeta inclús ens ha posat els pels de punta. Després han continuat amb els bateigs i les pregàries, intercal·lant cançons, però lentes…
El coro no va vestit de blanc, sinó de carrer (cosa que fa perdre la gràcia!) i són molt poquets (uns 10 com a molt). A més, els organitzadors no són gens amables, inclús sembla que els fem nosa.
Doncs per què ens deixen entrar? La veritat és que, després d’haver aguantat quasi 2h dins de l’església, la sensació que em queda no és de satisfacció. Potser ni ho recomanaria, almenys aconsellaria d’anar a una de les altres “mil” esglésies que hi ha a Harlem (tot i que potser són totes igual). El més curiós és que vam decidir aquesta església perquè vam llegir molts bons comentaris per fòrums d’Internet… així que suposo que deu ser qüestió de gustos.
Bé, almenys hem vist el barri de Harlem i la gent que hi viu. Hi ha un canvi bastant gran entre Harlem i la resta de Manhattan… ja no només amb els carrers (més buits, menys cuidats) i el tipus de botigues o bars/restaurants, sinó per la gent. Aquí sembla que hi ha més pobresa i la majoria de gent no és tant amable. Hem vist una dona amb pijama pel carrer, alguns nois amb “males pintes”, inclús un home gran se m’ha posat a cridar perquè li he tallat el pas sense voler… potser ha estat casualitat, però jo per si un cas no hi aniria de nit.
Total, que 2h després hem sortit de l’església i ens hem retrobat amb la Mireia i el David. La Neus i jo volem anar al Central Park, però ells no; així que ens tornem a separar i quedem per més tard.
Amb el metro hem anat fins a Columbus Circle i allà hem llogat unes bicis per donar voltes pel Central Park durant 2 hores ($30!!). Però val molt la pena, ha estat un dels millors moments del viatge.
Ens hem perdut pels mil carrerons que hi ha (on en teoria no es pot anar en bici) i hem vist diversos camps de baseball, llacs, esplanades, fonts, escultures, atraccions… i sempre amb espectaculars panoràmiques dels gratacels de Manhattan. És realment preciós! Aquí deixo algunes fotos…
Diumenge és el dia que surt tothom a passejar pel Central Park, de manera que hi trobes tot tipus de gent: alguns en grup (xerrant o cantant), altres prenent el sol, altres menjant, altres llegint, … també gent gran, pares amb els seus fills ensenyant-los a jugant a baseball, ciclistes, … de tot!
Per cert! Com a tots els parcs de NY, està ple d’esquirols!
Després d’unes quantes voltes i perdre’ns més d’una vegada, hem arribat fins a Strawberry Fields, on hi ha el mosaic amb la paraula Imagine (en record a John Lennon). És maco, però me l’esperava més gran!
Just al costat (sortint del Central Park) és on es troba l’edifici Dakota, on ell vivia i on el van assassinar. No té res d’especial, però està ple de turistes!
Com que ja era tard, hem decidit deixar la part nord del Central Park per un altre dia i hem tornat a Columbus Circle a deixar les bicis. Però de camí, mentre miràvem el mapa, un home vestit de ciclista ens ha preguntat si volíem ajuda… Al dir-li que érem de Barcelona, se’ns ha posat a explicar un acudit entre un americà i un espanyol… i ens ha tingut 20 minuts amb l’acudit…!! No m’he enterat de res, però l’experiència ha estat molt bona. Aquí la gent és encantadora. M’encanta NY 🙂
Amb molta gana, hem anat a dinar a un restaurant japonès de la zona: el Sushi Damo (330 58th St.). Tot i que és una mica caret, hem dinat de conya… el sushi i els rolls estaven boníssims!
A les 16:30h ens hem reunit de nou amb la Mireia i el David a l’entrada del Museu d’Història Natural (on treballa el Ros de la sèrie Friends).
A aquesta hora ja és gratis (no sé si és perquè avui és diumenge), tot i que només tenim 1h per a visitar-lo.
Tot i que no tenia masses esperances, m’ha semblat espectacular! Val mol la pena, i encara més si es va amb nens.
Per cert! Per aquesta zona hem vist moltíssims jueus autèntics, amb les seves indumentàries, els pentinats i el gorret. Són curiosos de veure… (he llegit que al Diamond District, a Midtown, també n’hi ha molts).
Al sortir del museu, hem passat per un mercadillo de “xatarra” (Flat Market, a Columbus Ave amb 7th St), però ja estaven recollint i no ens hi han deixat entrar… així que hem seguit baixant per Columbus Ave on ens hem trobat amb la cafeteria-pastisseria Magnolia (on anaven les de Sexo en NY). Déu meu quins pastissos!
I d’aquí directes al bar de la sèrie Como conocí a vuestra madre, el McGee’s (situat al sud del Central Park, a 240 55th St.). Bé, en realitat no és el bar en si, sinó que el McLaren’s original de la sèrie (que es grava a Califòrnia) està ambientat en aquest bar.
Tot i que no s’hi assembla gaire, el bar està molt bé.
Les taules són les típiques americanes (amb sofàs), fan tot tipus de menjar ràpid i tenen moltes pantalles de TV on posen baseball, futbol americà, bàsket, … i la música és molt bona (Arcade Fire, The Killers, Interpol, etc).
Ens hi hem estat una bona estona de xarrera i hem rigut molt… La Neus no ha triomfat amb el seu Manhattan però a mi m’ha encantat el Long Island 🙂
Al sortir, hem baixat per la 9 Avenue en busca d’un lloc per menjar alguna cosa ràpida. Després de passar molts restaurants “del maquen”, hem trobat un bar restaurant que feien sandwiches, i allà ens hem quedat. El lloc estava buit, però hem menjat molt bé.
Després de sopar, quatre passes i ja ens trobàvem a Times Square!
Caminant per allà, hem vist que hi havia una pantalla on mostra en temps real el que una càmera grava de la zona, just al mig del carrer. Per aquí estem nosaltres…
Hem fet una volteta per aquest animadíssim racó de Nova York i al cap d’una estona, com que se’ns ha posat a ploure, hem decidit tornar cap a la residència.
La tornada no ha estat massa ràpida. Resulta que la línia C ha deixat de passar i ens hem estat més de mitja hora esperant el metro. Per sort, un home (negritu) s’ha posat a cantar cançons mítiques, amb un ritme i una veu brutal! Quina passada, quin “animeo”! Al final hem decidit afagar la línia 1 i caminar les 3 illes fins la residència… en realitat no és res, però estem tant petades que ens suposa un mega esforç! Finalment a les 24h (aprox) ens posàvem a dormir.
Comment
[…] 26/09 – Harlem, Central Park i els voltants […]