Avui a les 5:30h ja he obert els ulls. He pogut mig-dormir fins les 6:30h, fins que un home que passava pel carrer cantant “Halleluya” m’ha despertat per complet…! Ja és una hora raonable per a començar al dia, així que aprofito per dutxar-me ara que tothom dorm. Un cop llesta, mentre esperava a la Neus i la Mireia, he baixat a la recepció a connectar-me a Internet (que per cert, em costa $1 cada 10 minuts).
A les 9h hem anat a esmorzar al costat de la residència, un cafè amb llet boníssim i una pasta tipo cookie de xocolata… és el mínim que podia menjar! Aquí la gent “es fot les botes” per esmorzar.
A les 10h havíem quedat amb un amic de la Mireia, el Javier, així que hem tornat a la residència a esperar-lo. A l’arribar, ens ha dit que es trobava malament i que no vindria amb nosaltres, així que hem agafat el metro i hem començat la ruta per Midtown. Abans, però, hem anat fins a l’Empire State a veure’l de prop, tot i que no hi hem pujat (ens reservem pel Top of the Rock, que diuen que és millor!).
Aquesta zona és xula, hi ha molt ambient; molta gent pel carrer, botigues, bars, … Però avui tenim pensat fer un altre recorregut, així que, després d’una petita volta, agafem de nou el metro fins al Bryant Park… preciós, amb panoràmiques vistes dels gratacels. I quin ambient de tranquilitat! Aquest és un bon lloc per estar-hi una estona i disfrutar de l’entorn.
Tot just al costat hi ha la New York Public Library, molt xula per dintre.
Després d’una cheeseburger al McDonald’s (s’havia de fer!), hem agafat la 42th St. direcció a l’est, on hem passat per la Grand Central Terminal (també molt maca per dins) i el Chrysler Building, un dels gratacels més bonics de la ciutat.
Direcció a la ONU ens hem trobat uns policies que ens han tallat el pas. Resulta que aquests dies estan reunits els presidents de diferents països i no s’hi pot entrar… Així que l’hem vist des de fora (que no mata) i hem tornat de nou direcció oest per Lexington Avenue.
Aquesta zona és una passada! Els edificis, el trànsit, la gent… un petit caos dins d’una inmensa ciutat. Tenia més gana, així que he aprofitat per a provar els típics bagels amb formatge cremós… estava boníssim!
De camí cap a la 5th Ave, hem vist el Helmsley Building, espectacular! I una vegada a la principal avinguda de Nova York, hem començat amb les compres…
Just al costat de St. Patrick Cathedral, al mateix edifici Olympic Tower, hem entrat a la botiga Armani, que hi havia rebaixes. La Neus i la Mireia ja han caigut a la temptació, jo de moment aguanto 😉 Els venedors súper atents, un d’ells ens recorda al Will Smith!
Aquí ens hem reunit amb un amic de la Neus, el David. Ell porta aquí 2 setmanes i encara li queda una més, així que aprofitarà per visitar amb nosaltres tot allò que encara no ha vist.
Seguint per la 5th Avenue hem entrat a Abercrombie, una botiga de roba fashion (però bastant cara) on tots els dependents són models, amb ambient fosc i música disco, … fins i tot hem hagut de fer cua per entrar!
Com porto observant des d’ahir, aquí és tot “a lo grande”; intenten que allà on esitguis et resulti diferent i al·lucinis constantment. Estan pirats! Però mola 🙂
I al costat hi ha el Tiffany’s, potser la joieria més famosa del món, situada a un edifici preciós. És curiós veure com et tracten a l’entrar; ja pots anar vestit de qualsevol manera (o amb la càmera fent fotos i donant el cante) que allà et tracten de conya; com si anéssis a gastar-te la pasta. Es veu que quan hi va algun famós, tanquen la botiga a la resta de públic per deixar-la completament a la seva disposició… Per cert! La Mireia s’ha comprat un collaret per $250!
Fent temps fins les 16h, hem caminat per la 57th St. fins l’Ave of the Americas (la 6th Ave), on es troba l’estàtua LOVE (de Robert Indiana), tot just al costat del MoMA.
Avui és divendres, així que el MoMA (Museu d’Art Modern) és gratuït de 16h a 20h. Tot i que la planta 4a (on es troben obres molt conegudes d’artistes americans) estava tancada per reformes, hem pogut veure la resta del museu: fotografies, dibuixos, pintures, escultures, mobiliari, …). Tot i no ser una amant de l’art (perquè no hi entenc gens), m’ha agradat molt i considero que val la pena entrar-hi.
Al sortir del MoMA hem anat directes cap al Rockefeller Center, on hem comprat entrades per pujar al Top of the Rock. Són $21… però les vistes són impresionants!! Això sí, aconsello anar-hi quan és de dia i esperar-se a que es faci de nit (en el nostre cas, hi hem estat de 17:30h a 19:30h ben bé), així també es pot observar tota la ciutat de Nova York il·luminada des d’un dels edificis més alts de la ciutat. D’una banda es veu Downtown, amb l’Empire State i el pont de Brooklyn; i de l’altra banda es veu Uptown i tot el Central Park. És realment espectacular!
Per cert! No podia faltar el detall de les llums i la música a l’ascensor que et puja fins a les terrasses del Top of the Rock (planta 70). És que aquests americans són la òstia! T’han de sorprendre amb tot.
Al baixar ens hem reunit de nou amb el Javier, l’amic de la Mireia. Ens vol portar a un restaurant italià molt bo que tenim relativament a prop de la residència, així que hem agafat un taxi (aquí sí que no hi ha problemes per trobar taxis), que ens ha portat primer a deixar les coses i canviar-nos. Dins del taxi hem pogut viure l’estrés d’aquesta ciutat, la densa circulació i el merder de cotxes que hi ha per tots els carrers!
Cap a les 21h ja érem al restaurant Carmine’s (a 10 minuts caminant de la residència).
Hem menjat molt bé, molta quantitat! Uns spaguettis amb salsa de vodka i un pollastre amb xampinyons, tot per partir entre els 5. Per beure hem demanat una cervesa típica de NY, que no recordo el nom, però que no m’ha agradat gaire; té un gust massa afruitat…
I després de sopar estàvem tant fetes pols que hem anat directes a dormir. Són les 23:30h i estic morta!!
2 Comments
[…] 24/09 – Midtown, 5th Ave i Top of the Rock […]
[…] xulo, sí! Però val la pena pagar tant? Així com el Rockefeller Center de NY li recomanaria a tothom, la CN Tower no és tant espectacular; potser perquè les vistes són […]