Aprofitant que la propietària de l’apartament on tenim l’habitació ens deixa estar tot el matí per aquí, hem decidit anar a la platja de Tribunj. Bé, això de que “ens deixa” ho hem interpretat com ens ha semblat, perquè ens hem entès amb gestos i com podíem… Aquí ningú té ni idea d’anlgès (només hem pogut parlar mitjanament bé amb el noi de l’agència i la noia del forn de pa).
A la foto es veu el nostre apartament de Tribunj, s’entra pel petit arc que hi ha entre la segona i la tercera casa… es veu cutre de fora, però és autèntic!
Abans d’anar a la platja, hem comprat un donut i un croissant (que no valia res) al forn de pa i ens hem sentat a un bar de Tribunj a esmorzar. Aquí és molt normal sentar-te a qualsevol bar i menjar-te el que portes del forn del costat, ho hem fet moltes vegades (sempre preguntant abans) i no els importa, inclús hem vist a bastanta gent fent-ho.
Avui hem anat a una altra platja, la que queda més a prop del centre de Tribunj (a 5 minuts caminant des de l’apartament). És de roques i plataformes, però el mar està completament net. Hi ha moltes zones on et pots tirar de cap des de les roques, ja que hi ha bastanta profunditat.
Hem passat tot el matí a la platja, descansant i aprofitant que avui és l’últim dia de platja a Croàcia (i d’aquest viatge). Sembla mentida que ja hagin passat 3 setmanes des que vam marxar de Barcelona… i només queden 8 dies per tornar! Està passant massa ràpid!
Abans de dinar, hem agafat el cotxe en direcció al Parc Nacional de Plitvice, directes per autopista. Allà ja tenim una sobe reservada per a dues nits, vam fer bé perquè amb la quantitat de gent que hi ha a Croàcia i la quantitat de gent que visita aquest parc, segur que tindríem problemes per trobar allotjament en aquesta zona.
A mig camí, hem parat a dinar a un poblet de mala mort, Udbina, on hi havia una zona militar.
Hem trobat un restaurant on tenien la carta en anglès i ens hem fet una parrillada de carn enorme per 7 € els dos! El cambrer ens ha explicat que els cevapcicis no són típics de Croàcia, sinó de Turquia! I nosaltres ens hem passat tot el viatge pensant-nos que menjàvem plats típics d’aquí…
Comentar que hem notat molta diferència de preus entre la zona nord de Croàcia (fins a Split) i la zona sud (des d’Hvar fins a Dubrovnik). Mentre que a Tribunj una cervesa de mig litre et costa 1.5 €, a Dubrovnik pot arribar a costar 4.5 €, i el mateix amb el menjar… és increïble. Això és degut a que pel nord, els turistes són majoritàriament croates; en canvi pel sud, abunden els guiris, sobretot italians, espanyols i alemanys.
De nou a la carretera fins a trobar la nostra sobe, la Villa Hodak. La vam reservar a través de Booking.com i està de conya! A només 5 minuts en cotxe del Parc Nacional de Plitvice, amb una habitació molt gran i bany propi (tot i que situat fora de l’habitació), té wifi i un supermercat just davant. Perfecte pel que necessitem.
Després d’organitzar les coses, hem anat al supermercat a comprar l’esmorzar i el sopar pels dos dies que estarem aquí. Com que tenim nevera, no se’ns farà malbé el menjar i mantindrem freda la beguda 😉
Aquí a Plitvice fa 5 graus menys que a la costa, de manera que tenim una temperatura ideal (almenys per la tarda, ja veurem demà al matí!).
Hem dormit una estona i mentre escoltàvem el programa de ràdio “El primer toc” per l’ordinador, hem aprofitat per fer encara més el “vago”. Avui és el primer dia que em sento realment cansada, i demà toca caminar! A veure si puc anar a dormir dora…
Cap a les 21h hem baixat a sopar a la terrassa de la casa. Com que és una casa aïllada (tot i estar al costat de la carretera principal), estem molt tranquils, rodejats de mosquits, grills, bitxets raros i saltamontes… però mola 🙂
Per cert! La dona de la casa és molt maca, no té ni papa d’anglès però ens somriu i ens diu quatre coses com pot… almenys no ens parla en croata…
Ja s’està fent tard, i demà a les 8h en punt hem d’estar a l’entrada del Parc Nacional, perquè sinó trobarem aglomeracions. A veure què tal!
Leave A Reply