Avui ens hem llevat molt molt dora… a les 7:15h agafàvem el cotxe cap a Mostar (Bòsnia), que està a 2,5h de Dubrovnik. No hem tingut cap problema per passar la frontera, només ens han demanat els passaports i la carta verda de circulació.
Un cop a Bòsnia, la carretera fins a Mostar està de conya… això sí, els bosnis circulen encara pitjor que els croates!! N’hi ha alguns que van a 40km/h, i altres que adelanten allà on sigui, encara que hi hagi contínua, sigui una curva o hi hagi una illeta! Només cal anar amb compte i estar “al loro” en tot moment…
A les 10h ja estàvem al centre de Mostar, hem deixat el cotxe a un parking (5 € per tot el dia) i hem anat en busca d’un forn de pa, per comprar-nos algo per esmorzar. I l’únic que hem trobat ha estat pa!! Hem comprat una barra de xocolata i dos panets, tot per 1 €! Pel que sembla, aquí s’alimenten bàsicament de pa (ja hem vist a varies persones menjant pa pel carrer)…
El centre de Mostar és molt petit, però és preciós. El més destacable són les façanes de moltes cases, foradades per la metralla de la guerra.. és una passada, i et fas una idea del que van arribar a patir, pobre gent!
Hi ha una exposició amb fotografies i vídeos de com va viure Mostar la destrucció del Pont (Stari Most), degut al conflicte entre croates i musulmans, després d’cabar la guerra amb Sèrbia (el 1993).
Fa 6 anys que el van reconstruir, i ara és símbol d’unió entre les dues cultures, que actualment conviuen pacíficament.
Hem visitat moltes mesquites, tant per a fora com algunes per a dins. En un parell de mesquites hem vist a musulmants resar, ajaguts de genolls sobre les alfombres.
Al costat de moltes mesquites hi ha un cementiri, on es troben enterrats els morts de la guerra.
És bastant impactant, perquè hi ha moltíssimes tombes!
Els bosnis amb els que hem tractat són maquíssims, la majora molt amables, semblen molt bona gent. Si se surt del centre i es camina pels voltants, es veu bastanta pobresa. Nens petits demanant diners, cases destrossades on hi viuen dins, carrers bruts,…
Les úniques botigues que hem vist són les dels xiringuitos que hi ha pels quatre carrers empedrats que envolten el Pont Stari Most, on venen roba (bombachos), bolsos, pulseres de pedres blaves, arrecades, teteres i tot tipus de productes típics musulmans.
Hem dinat a la terrassa d’un restaurant molt agradable, on ens hem fet una parrilla de carn per a dues persones, amb menjar típic de Bòsina (tipo kebabs, falafels, arròs, patates, empanadilles i també cevapcicis croates). Ens han portat uns postres també típics: el Lluís s’ha menjat una espècie de poma en almívar (amb ametlles per dins) i jo he provat una pasta amb mel (i no se què més deuria portar), que estava boníssima! M’ha recordat al gust dels pastissets pakistanís que em compro cada vegada que vaig pel Raval de Barcelona.
Després de dinar, com que ja ho teníem tot vist, hem preguntat a un noi que estava fent un cafè si hi havia algun poblet maco, a prop, on valgués la pena anar. Ens ha recomanat Balaj, on hi ha una cova sobre el riu i una casa típica musulmana. Així que li hem fet cas i hi hem anat (està només a 10 minuts de Mostar).
La cova normaleta.. no diu massa, però la casa musulmana és molt xula per dins! El millor de tot és que, com anàvem amb pantalons curts i tirants, la dona de l’entrada m’ha posat un mocador al cap i un altre com a faldilla, per a tapar-me completament… i al Lluís l’han deixat entrar tal com anava. Aquí deixo alguna foto…
Al tornar al cotxe, un tio ha sortit d’un bar i ens ha vingut a demanar 1 marc pel parking… com si ell fos el segurata! i allà on hem aparcat el cotxe no posava enlloc que s’havia de pagar. Igualment, li hem dit que no teníem marcs i que si volia 50 cèntims d’euro (que és l’equivalent), però el tio s’ha rallat, ens ha posat mala cara i s’ha pirat. Està clar que ens volia treure pasta d’alguna manera… és normal, estem a Bòsnia i aquí han de fer tot el que poden per aconseguir diners.
El camí de tornada a Dubrovnik se’ns ha fet una mica llarg, però com que la carretera voreja la costa, hem pogut veure la posta de sol des del cotxe, impressionant! La vista de les illes sobre el mar, amb el sol radiant… sóc una romanticona i m’encanta!
Hem arribat cap a les 20h a l’apartament i la dona s’ha posat molt contenta al veure’ns, ens ha convidat a gelat i hem estat xerrant una bona estona (gràcies a la seva amiga anglesa que de vegades ens traduïa el que deia).
Estem tant petats que decidim no moure’ns de l’apartament. Ara són quasi les 24h i, aprofitant que la dona ha sortit a sopar fora, he vingut a escriure el post al balcó, mentre contemplo la ciutat de Dubrovnik il·luminada, amb vistes al mar i la lluna… això és vidaaa!!!
Comment
[…] Cannes, Mònaco i Grenoble Itàlia: Lago di Garda (Sirmione), Venècia i Verona Bòsnia: Mostar i Blagaj Eslovènia: […]