Avui és el segon dia que ens despertem i el cel està tapat… ojalà duri, perquè necessitem almenys un dia sense sol! La calor és insuportable, i com més al sud estem, pitjor! Això sí, tot i el mal temps, fa una xafugor com la de Barcelona…
Després d’esmorzar a l’hotel Bon Repos (que no matava gens, per variar), hem agafat les maletes i ens hem dirigit al port de Dominice, a 3km de Korcula ciutat, per agafar el ferry de les 10h.
Doncs resulta que quan he anat a pagar a l’hotel, no ens han tornat els passaports (o jo m’he oblidat de demanar-los) i ens n’hem donat compte quan ja estàvem dins del ferry!!!
Ufff… quin mal rollo… l”única opció que hem tingut ha estat tornar a l’hotel, agafar el ferry de tornada i després tornar a agafar-lo per continuar el nostre camí cap a Dubrovnik. Per cert! A la foto, el nostre Clio és l’últim a l’esquerra (en aquesta perspectiva). Anàvem anxovats al màxim!
Després de 2 hores i 30 € perduts, per fi havíem creuat el mar i teníem els passaports. Des d’aquest poble, Orebic (que ja està situat al continent) hem anat directes a Ston a dinar uns musclos a la “buzara” i uns calamars a la planxa. Com que per aquesta zona hi ha molt cultiu d’ostres, ens feia gràcia provar-les, així que n’hem demanat un parell. Estaven a 5 kn per ostra (70 cèntims d’euro), suposo que és barat… però hem acabat de dinar i encara no ens les havien portat! Ens hem quedat amb les ganes…
El poblet de Ston és famós per la seva muralla kilomètrica, que rodeja tot el turonet on es troba el poble. Encara es conserva força bé, i si es desitja, es pot caminar per la muralla mateix, des d’on suposo que hi haurà molt bones vistes!
Després de dinar hem donat una volta pel poblet de Ston, força bonic i tranquil, i hem agafat de nou el cotxe cap a Dubrovnik.
De camí, hem al·lucinat amb la quantitat de flors o directament gent enterrada que hi ha a la carretera; és que aquí se salten les contínues, avancen a les curves i a les illetes, s’enganxen als cotxes del davant, no respecten la velocitat,… i després et trobes a un cotxe que va a 30 per hora per una carretera on es pot anar a 80km/h.
No m’extranya gens que hi hagin tants accidents…
Per cert! El camí de Ston a Dubrovnik és també preciós. Es voreja tota la costa sud de Croàcia i durant tota l’estona es tenen unes vistes impresionants de les illes que queden al costat.
A les 17h arribàvem a l’apartament que vam reservar des de Split, a través d’un contacte que vam treure d’una pàgina web d’allotjament. L’home, per email, ens va recomanar aquest apartament, que està a 5 minuts caminant del centre i té unes vistes espectaculars del centre de Dubrovnik!!! Només amb això ja en tinc prou. Disposem d’una habitació grandeta, amb sortida al balcó (des d’on tenim les súper vistes) i bany compartit, amb dret a cuina, etc.
El més curiós de tot és la propietaria de l’apartament, que viu aquí mateix (i dorm a l’habitació del costat). És una ex-hippie encantadora, però ens parla en croata i es queda tant ample! I quan veu que no l’entenem, ens ho torna a explicar però parlant més lent… és boníssim!
Com que tenim 4 dies per estar per aquí, aquesta tarda ens la prenem amb calma. Després d’una estona ordenant la roba i contemplant les vistes des del balcó de l’apartament, baixem a donar una volta pel centre de Dubrovnik. És una sort haver trobat aquest apartament tant a prop del centre, i només per 50 € la nit!
El primer que veiem a l’entrar per la primera porta de la muralla és a aquest home, totalment característic d’aquí.
Tot seguit, ens trobem amb l’entrada a la visita a les muralles, que per 70 kunes (10 €) pots recórrer tot Dubrovnik per dalt de les muralles; tot i ser un pel car, val molt la pena! és realment preciós.
Ha estat molt encertat pujar-hi a aquesta hora de la tarda (18:45h) perquè el sol ja no pica i a les 20h, quan es pon el sol, encara estàs per allà dalt rondant, i es poden fer fotos molt xules. Cal tenir en compte que l’última hora per entrar és a les 19h.
A les 20h passades hem acabat la nostra visita a les muralles. Completament rebentats, morts de sed i de gana hem anat en busca d’un bar/restaurant on es pogués beure i menjar alguna cosa ràpida. Però per aquí tot són restaurants (on cal entaular-se) o bars on no fan res per menjar. Així que hem acabat fent-nos uns espaguetis i una amanida a un restaurant d’una plaça molt xula, amb molt ambient.
La nostra primera impressió de Dubrovnik ha estat molt bona. A veure què tal els pròxims dies!
4 Comments
Que bo això de la dona parlant-vos lent en croata!!! M’ha recordat a un hotelet de Japó, on la propietària ens parlava japonès i quan veia que no l’enteníem llavors ens parlava en japonès lent… jajaja… ens partíem de riure!
Seguiu disfrutant tant!!! Impressionant el blog Aina, t’estàs currant els posts a sac! M’encanta veure les fotillus!
petonassu!
Hotel Bon Repòs? Es diu igual que el càmping on anava jo de jovenet! El ‘Bonre’ ! jiji
Benvolguda Aina
Buscant un apartament en Dubrovnik, he trobat el teu blog, em podríes donar més dades de com trobar aquest apartament per internet?
Gràcies
Avelina Tena
Hola Avelina,
Aquesta casa no està online, és una sobe (una casa particular) i ens la va recomanar un home que no en guardo el contacte.
El que sí que tinc és la targeta de la propietària de la sobe, i l’adreça és Petra Kresimira IV, nº35 (però no té e-mail).
Si poses aquest carrer a Internet, veuràs que hi ha molts apartaments per llogar, la majoria amb vistes precioses de la ciutat de Dubrovnik.
Una altra opció és trucar-la directament (si vols et passo els telèfons per email).. tot i que ja t’aviso que la dona no té ni idea d’anglès!