Venècia

Hem sortit de Sirmione directes cap a Venècia, on hem arribat cap a les 10:30h.

Just després de creuar pel Pont de la Llibertat ens trobem amb l’únic parking que hi ha dins de l’illa (enorme), al costat de la Piazzale Roma. Aparquem el cotxe a la planta 10 i des d’aquí ja podem disfrutar de la ciutat de Venècia des de dalt!

Agafem el vaporetto (línia 2) des de la Piazzale Roma fins el Ponte de l’Accademia, on tenim l’hotel. És xulo el recorregut que fa aquest vaixell-bus, ja que recorre tot el Gran Canal, d’una punta a l’altra.

Per cert! L’hotel on estem és el Domus Cavanis (el vam reservar a través de Booking.com) i no el recomanaríem a ningú… tot i que està a 10 minuts caminant del centre de Venècia, l’hotel no té recepció (aquesta es troba a l’hotel del costat, Belle Arti) i la porta sempre està oberta, pel que hi ha seguratat zero. A part d’això, l’habitació fa pudor de tancat i és ultra petita. La veritat és que no es mereixen els 72 € que hem pagat… bé, almenys entra esmorzar (que s’ha d’anar a l’hotel Belle Arti), així que demà em penso “fotre les botes”!! 😉

Hem dinat prop de l’hotel i després hem anat a fer una, o millor dit, “mil voltes” pel centre de Venècia i els voltants. Per cert! Aquí la cervesa és molt cara, cada una ens ha costat 5 €!

Què dir de Venècia? Doncs lo típic: afirmo que és preciós i molt romàntic, sobretot per la nit, quan la gent comença a marxar i s’escolta música en viu pels carrers… Ni pudors ni rates; això sí, molta calor i moltíssima gent!

Val la pena pujar a dalt de tot de la torre del campanar, el Campanile, des d’on es tenen unes vistes espectaculars de la Plaça San Marcos i la resta de la ciutat. Hem preguntat quant val fer un passeig amb góndola i ens han dit que 100 € (prop del Ponte Rialto), després 80 € (des d’un altre punt no tant turístic) i hem vist a un gondolero que li regatejaven fins a 40 €! De totes maneres, nosaltres preferim gastar-nos els diners en un bon sopar… 😉

A mitja tarda hem anat a descansar una estona a l’hotel, estem tant petats que necessitem una mica de relax! Només 1 horeta i ens espavilem de nou; ens dutxem, ens canviem i sortim a sopar. Tot i que ens costa trobar restaurant (ja que tot és molt car i no té massa bona pinta), finalment acabem a una terrassa prop del Ponte Rialto on ens fem un plat de pasta que no està mal, i bé de preu. Ara sí… això és vida!!!

Després de sopar anem a passejar per la vora del Gran Canal i acabem de nou a la Plaça San Marcos, on hi ha un grup tocant música en viu. De cop recordo que, fa molts anys, quan vaig estar a Venècia amb els meus pares, a la meva mare li queien les llàgrimes de l’emoció que sentia a l’estar en aquest racó del món tant fantàstic, escoltant el piano… ara l’entenc!

M’encanta Venècia 🙂