Avui ha estat un dia complet… hem fet de tot! Passejos, platges, banys, vaixell, relax, selva, mirador, barca, snorkel, posta de sol, cervesetes, massatge i festa!
Ens hem llevat ben dora pel matí, per tal d’aprofitar el temps abans de marxar cap a Ko Phi Phi.
Tenim pendent veure la platja de Hat Phra Nang, la més bonica de Railay (i considerada una de les més boniques de Tailàndia).
Així que a les 7h ja estàvem esmorzant al buffet del Sunrise Tropical Resort, mentre gaudíem de la sortida del sol des de la Rai Leh East… avui torna a fer un dia espectacular 😀
Hem agafat el caminet que porta a la Hat Phra Nang des de la costa east de Railay i que passa per la Nick Cave, una cova d’estalagmites i estalagtites. 5 minuts caminant i ja érem a la platja… completament sols! No tinc paraules per descriure-ho… és realment preciós!
A partir de les 8h el sol ha començat a il·luminar la platja, realçant els colors de les impressionants roques calcàries en contrast amb el verd turquesa de l’aigua. No hem pogut resistir la temptació de fer-nos el primer bany del dia 🙂
De tornada volíem pujar fins al viewpoint de Railay, el camí del qual que comença des de la Nick Cave, però és molt empinat i s’ha de pujar amb un bon calçat perquè, a més, rellisca!
De nou al resort, hem fet el check out i a les 9:15h puntualíssims ens han recollit en barquetes a tots els que anàvem cap a Ko Phi Phi (el mateix Sunrise Tropical Resort és el punt de sortida de la Rai Leh East). Com no, hem hagut d’entrar al mar caminant amb les motxilles i la càmera carregant… però cap problema, inclús aquí hi ha menys profunditat que a Nopparattara. I les barquetes ens han portat al ferry, que ens estava esperant mar endins amb la resta de passatgers provinents d’Ao Nang.
Deixàvem Railay… però algun dia hi tornarem!
De camí a Ko Phi Phi el cel s’ha tapat completament i s’ha posat a ploure. Però al cap d’una horeta i mitja de trajecte, de nou el sol ens ha donat la benvinguda a l’illa 🙂
El primer que hem fet ha estat buscar allotjament per aquesta nit. Hi ha moltíssima oferta, perquè Ko Phi Phi és una de les illes més turístiques de Tailàndia (i amb raó!). Tot i això, com que estem en temporada baixa, no hi ha massa gent i l’ambient jove “playero” és molt agradable.
L’únic poble de l’illa, el Tonsai Village, està format per “quatre” carrers amb petites casetes que alberguen restaurants, botiguetes, bars i pubs musicals, agències que ofereixen tours per l’illa i locals de massatges.
Bàsicament tots els serveis són orientats al turisme, inclús hi ha un local tipus Creu Roja que ofereixen ajudes mèdiques en cas que et mossegui un mico o pateixis alguna malaltia tropical…
Hem anat a la paradeta d’informació turisme que hi ha al port i el noi ens ha recomanat que busquéssim allotjament per l’altra banda del poble, que dóna a la Loh Dalum Bay, a 5 minuts caminant. I així ho hem fet: després d’atravessar el poble hem trobat el Flower Bungalow, un petit resort a la vora del mar amb bungalows súper senzills d’estil Tailandès, fets de fusta i bamboo. Preciosos per fora! (però també bastant cutres per dins). Ara bé, tenen Wifi i una irresistible hamaca al porxo… així que per 500 BHT la nit (12 € aprox) ens ha semblat ideal 😉
Hem deixat les motxilles al bungalow i directes a la platja de Loh Dalum Bay! Aquesta es troba en una gran badia de sorra blanca i aigua cristal·lina poc profunda. No és ideal per a nedar, però sí per a refrescar-te i relaxar-te sota el para-sol mentre gaudeixes d’un entorn paradisíac. I estàvem pràcticament sols!
Tot i fer moltíssima calor, aprofitant que estàvem frescos hem pujat fins el viewpoint, que ofereix unes vistes sensacionals de Ko Phi Phi Don (l’illa principal) i la seva germana petita Ko Phi Phi Leh, a pocs kilòmetres més enllà.
Des de Tonsai Village es triga una mitja horeta en arribar a dalt de tot, però el camí és molt agradable i està ben senyalitzat.
El “passeig”, tot i ser de pujada, es pot fer amb xancles perfectament, ja que es passa tota l’estona sobre una passarel·la de ciment.
Cal pagar 50 BHT per persona per accedir-hi, ja que el mirador es troba dins d’un Parc Natural.
Un cop a dalt, hem comprat una cocacola (a falta de cervesa) i ens hem passat una bona estona gaudint de la magnífica panoràmica…
No cal dir que val molt la pena, oi? 😉
Cap a les 13h hem baixat de nou al poble amb la intenció de contractar un “taxi boat” per a que ens portés a donar una volta en barca pels llocs més bonics de Ko Phi Phi.
Hem comparat preus a les diferents agències i, tot i que no varien massa, ens hem quedat a l’agència que ens ha ofert el tour privat més barat: 4 hores per 1400 BHT (35 €), amb màscara i tub per fer snorkel inclosos. Aquest preu no inclou l’entrada a Maya Bay, que també és Parc Natural, i cal pagar 200 BHT/persona (5 €) per accedir-hi.
En aquest mapa es pot veure la ruta típica que ofereixen a totes les agències, ja sigui en grup o en barca privada.
Nosaltres l’hem fet una mica al nostre gust. Hem comprat un tall de pizza per emportar i a les 14h hem agafat la barca, des del port de Ko Phi Phi Don.
La primera parada l’hem fet a la Monkey Beach, que està plena de micos! El Pau s’ha acostat massa a un d’ells… i quasi el mossega!
I després cap a Ko Phi Phi Leh, que no ho sembla però està bastant llunyet. Hi havia bastantes onades al mar… i ens hem quedat xops! Han estat només 15 minuts, però se m’ha fet etern. La veritat és que m’he espantat una mica, però el guia ens ha dit que era normal; que les barques (tot i que no ho semblen) aguanten això i molt més.
Un cop arribats a Ko Phi Phi Leh, ens hem saltat la Vicking Cave i hem anat directes a la Phi Leh Bay, des d’on s’accedeix a una llacuna d’aigua turquesa espectacular! Una piscina natural envoltada de penya-segats… i estàvem pràcticament sols!
El Pau i jo estàvem “flipant”… no havíem vist mai res semblant!
Ens hem tirat a l’aigua i hem estat nadant una llarga estona.
I de nou a la barca per a tirar-nos-hi de cap… una i una altra vegada 😉
Després el guia ens ha portat a Loh Samah Bay, una bona zona per a fer snorkel i veure peixets de colors. Ha estat divertit fer-nos fotos dins l’aigua amb la càmera sub-aquàtica…
Només per l’impresionant fons marí ja val la pena!
Per cert! He trepitjat un eriçó de mar i se m’han clavat unes punxes al dit del peu. Un mal considerable al principi, però el guia m’ha “fotut” uns cops amb una botella de vidre i m’ha dit que després m’hi posés suc de llimona, que demà ja hauran desaparegut…!
Almenys en 5 minuts ja no notava el dolor 😉
I finalment hem anat a la Maya Bay. Aquesta és la platja típica de Ko Phi Phi, inclús de Tailàndia (que apareix en totes les guies, revistes i postals), famosa perquè és on es va rodar la pel·lícula La Playa del Leonardo Di Caprio. I també famosa per trobar-se en un entorn natural únic.
Com que feia molt vent, el guia ens ha dit que no podia accedir-hi en barca per la mateixa badia (al sud-oest de l’illa), així que ens ha deixat a l’altra banda (la part sud-est).
Hem hagut de deixar-ho tot a la barca (roba, xancles, tovallola, motxilles, diners, mòbils i la càmera gran) i ens hem tirat al mar per arribar nadant fins a una escaleta que et puja dalt del penya-segat, des d’on comença el caminet que arriba a la Maya Bay, travessant una preciosa zona verda, i on es troba l’únic càmping de Ko Phi Phi Leh. Són només 2 minuts caminant fins la platja.
Gràcies a la cartera impermeable que ens va deixar la Neus (amb la que vaig viatjar a Nova York fa un parell d’anys), hem pogut agafar la càmera compacta del Pau i portar-la tranquil·lament per dins l’aigua 🙂
Tal com ens esperàvem… Maya Bay és una platja paradisíaca, d’aigües transparents i d’un color blau cel impactant, situada a una badia rodejada de penya-segats de roca calcària, típics de la Costa d’Andaman.
Llàstima que estava plena de gent… (no vull imaginar com deu ser pel matí quan hi arriben tots els tours de grup, o inclús en temporada alta). Hi ha una opció, però, que podria haver estat bé fer: dormir al camping de Maya Bay, de manera que suposo que a última hora del dia o a primera hora (a partir de les 7h quan surt el sol) deus estar pràcticament sol! A més, també fan una festa a la platja per la nit, segurament amb malabars i foc inclosos. Aquest és el “camping tour” que venen a totes les agències de Tonsai Village, a Ko Phi Phi Don.
Nosaltres ens hi hem quedat només una horeta, fins passades les 17h, quan el sol ha deixat d’il·luminar la badia. Cal tenir en compte que allà no hi ha cap xiringuito on comprar beguda, i encara menys menjar. Uns nois que hi havia a una petita caseta de fusta (que vindrien a ser els “vigilantes de la playa”), m’han dit que ja no els quedava res de res, que ja havien venut tots els refrescos que tenien.
Des de la Maya Bay no es pot veure la posta de sol, que queda tapada per les imponents roques que la rodejen. Així que hem decidit tornar cap a Ko Phi Phi Don… tot i que no em feia cap gràcia el viatge de tornada que ens esperava. De nou, ens hem quedat totalment xops!
A les 18h ja érem al port de Ko Phi Phi Don, des d’on hem anat a fer una cerveseta davant del mar, a la badia de Loh Dalum, plena de “beach clubs”.
Hem passat una estona de relax absolut mentre es ponia el sol, acompanyats de música reggae, una cerveseta i bon ambient 🙂
De camí al bungalow hem comprat els tiquets de ferry per demà al matí, ja que tenim reservat un vol a Ko Samui (la costa est de Tailàndia) que surt a les 14h des de l’aeroport de Krabi.
En total el trajecte de costa oest a costa est de Tailàndia ens ha costat 250 BHT del ferry + 2800 BHT de l’avió = 3050 BHT (77 €) per persona. Hem preferit aquesta opció per guanyar hores… ja que també hi ha la possibilitat d’agafar un bus des de Krabi fins a Surat Thani i d’allà un ferry fins a qualsevol de les tres illes de la Costa del Golf.
Una dutxa d’aigua freda (perquè el bungalow no disposa de calentador) i hem sortit a sopar. Al Tonsai Village es pot trobar tot tipus de restaurants, amb menjar de qualsevol part del món. Nosaltres ens hem assegut a un Libanès i ens hem demanat un falafel, acompanyat de vinet blanc de taula. Trobem a faltar els nostres amics de Pai! 🙂
Estem molt cansats… els peus comencen a demanar-nos un descans. I què millor que un massatge per recuperar l’energia?
No hem pogut resistir-ho i hem entrat a un dels molts locals on, per 150 BHT (4€), ens han fet un “foot massage” de mitja hora que ens ha deixat com nous 🙂
I tant nous, que hem anat directes a la platja de davant del bungalow (Loh Dalum Bay), on els diferents bars munten discoteques a l’aire lliure i fan tot tipus d’espectacles amb foc mentre la gent balla al ritme de la música house comercial… i no podia faltar el Gangnam Style!
Com tothom, ens hem pres un “bucket” per partir (que consisteix en 1 litre de cubata dins d’un cubell d’aquells per a fer castellets de sorra) i ens hem passat fins la 1h ballant!
Ha estat una molt bona manera de despedir-nos de la Costa d’Andaman 🙂
3 Comments
[…] Railay és la zona menys turística de la província de Krabi; potser perquè és la més difícil d’accedir (no s’hi pot arribar per carretera) i, per tant, la més desconeguda. Però també és la més bonica! És tranquil·la i romàntica. Aquí és on els penya-segats de roca calcària agafen la seva màxima espectacularitat… i, a més, disposa d’una de les platges més boniques de Tailàndia: la Hat Phra Nang. […]
[…] bonica (però antiga) barqueta de pescadors. El passeig és molt més agradable que el que vam fer fa uns dies a Ko Phi Phi per arribar a Ko Phi Phi […]
[…] també fan malabars amb foc quan és de nit, però aquí l’ambient és molt més relaxat que a Ko Phi Phi; res a veure! Ni els tipus de bars, ni la gent, ni la música ni res. Ko Tao és pura […]