De visita pel casc antic de Bangkok

Avui, per fi!, comença el viatge a Tailàndia que tant de temps porto somniant 🙂

Ahir vam passar el dia viatjant. Ben dora pel matí, després de recollir al Pau, el Lluís ens va portar a l’aeroport de Barcelona, des d’on viatjàvem a Bangkok amb Air France, fent escala a París. Tot va anar com era previst: cap retràs, bon menjar i vaig poder dormir quasi les 11 hores que durava el vol.

Frescos com una rosa, hem arribat a Bangkok a les 6h del matí.

Des de l’aeroport Suvarnabhumi hem agafat l’Airport Rail Link (City Line) que porta fins la Phaya Thai Station, situada a la zona comercial del centre de la ciutat.

Des d’aquí no tenim cap combinació de transport públic fins a l’hotel que tenim reservat, ja que la zona de Banglamphu es troba a la part antiga de la ciutat, i aquesta és només accessible en taxi, tuk-tuk o barca.

Així, després que ens hagin intentat timar un parell de vegades, el Pau s’ha estrenat amb el regateig i ha aconseguit un tuk tuk per 100 BHT (2,50 €), que ens ha portat directes a l’hotel.

Com que eren les 9h del matí i encara no podíem fer el check-in, hem deixat les maletes, ens hem canviat de roba i hem sortit a caminar… quines ganes de veure Bangkok! Fa una calor tremenda, moltíssima humitat i un sol matador, però estem tant emocionats que res importa 😉

Direcció al Wat Phra Kaew ens hem perdut pels carrers del barri de Banglamphu, on hem parat a un dels moltíssims locals de menjar ràpid… tot i que de ràpid res! Per uns spring rolls i una empanadilla de truita (per descriure-ho d’alguna manera), ens han tingut esperant més de mitja hora. El menjar, per això, estava deliciós!

A mida que anem caminant, nois tailandesos ens paren contínuament per a preguntar-nos on anem… intenten portar-nos allà on sigui per tal de rebre alguns baths a canvi. Tot i el caos de cotxes, tuk tuks, motos i gent per a tot arreu, l’ambient ens resulta agradable!

Està ple de venedors ambulants que munten la paradeta sobre la seva moto… i inclús hem vist una dona asseguda al terra, despullada, que s’estava dutxant amb un cubell d’aigua… i la gent passant pel seu costat, com si res.

Un cop al parc Sanam Luang, l’hem passejat de dalt a baix fins arribar al Wat Phra Kaew. Format per un conjunt de temples espectaculars (i arquitectònicament diferents entre ells) situats un al costat de l’altre i envoltats de jardins, el Wat Phra Kaew és un dels temples més bonics de Bangkok, però també el que concentra més quantitat de gent.

Tot i que portava pantalons per sota els genolls, m’han fet llogar una faldilla per tapar-me fins els turmells…

Al sortir, i de camí al Wat Pho, ens hem comprat uns barrets de palla a una de les moltíssimes paradetes que hi ha pel carrer. Ens han costat només 100 BHT cada un, després de regatejar una mica 😉

El Wat Pho és un altre temple de la zona que destaca pel buda inclinat (enorme!) que alberga al seu interior. Aquí no és com a Beijing, i sí que és possible fotografiar els budes 🙂

Després d’una volteta pel temple, hem anat a fer una cervesa al costat del moll; estem totalment deshidratats i acalorats, així que no hem pogut resistir la temptació de fer-nos una Chang de 640ml.. que ens ha costat només 100 BHT (2,30 €).

Ja que estem aquí, aprofitem per anar a visitar el Wat Arun, situat a l’altra banda del riu. De camí al moll hem passat per un mercat local on venen peix sec, entre d’altres espècies… i l’olor era insuportable!

Per anar al Wat Arun hem agafat el vaixell local (transport públic) que, per només 3 BHT /persona (ni 10 cèntims d’euro!) ens ha portat a l’altra banda del riu en poc més de 5 minuts.

Aquest és el temple que més m’ha agradat de Bangkok! D’una arquitectura espectacular, envoltat de jardins i situat a la vora del riu Mae Nam Chao Phraya, es pot pujar a dalt de tot per disfrutar d’unes precioses vistes del riu i la part antiga de la ciutat.

Per tornar a l’hotel a fer el check-in hem hagut d’agafar de nou el vaixell per a creuar el riu i després agafar un altre vaixell (15 BHT / persona, també de transport públic) que ens ha pujat fins al barri de Banglamphu (port nº13).

Aquesta és una molt bona opció de transport per a moure’s d’un punt a un altre del casc antic de Bangkok; permet gaudir d’un passeig agradable pel Mae Nam Chao Phraya, acompanyats majoritàriament de locals… inclús de monjos!

Això sí, cal tenir en compte que el transport fluvial acaba a les 19h i que a hora punta està a rebentar de gent.

Un cop al moll de Banglamphu, de camí a l’hotel hem creuat un petit canal (Klong Saen Saeb) on ens hem trobat amb un drac de més d’un metre de llarg! Bestial 😀

Hem fet el check-in i ens hem canviat de roba perquè la teníem súper humida! Són les 17h i en breu es farà de nit. Així que, seguint la recomanació del noi de l’hotel, anem a sopar a Chinatown. Per arribar-hi, hem agafat de nou el vaixell fins al moll nº5 i d’allà hem caminat fins a Yaowarat, el carrer principal del barri.

Prop del moll els carrers estaven pràcticament buits. Un home ens ha dit que avui era festa i no hi havia res obert… però ens hem adonat que la seva intenció era dirigir-nos a un restaurant més allunyat, per tal de rebre (segurament) alguna comissió. D’aquesta gent n’hem trobat molta a Bangkok (i només portem un dia aquí!); simplement no s’ha de fer cas a ningú i anar sempre que es pugui per lliure.

Chiantown és, a Bangkok, un barri autèntic: llums, olors, paradetes de menjar, taules al carrer i molta, moltíssima gent. Em recorda el casc antic de Beijing… tot i que aquest encara és més caòtic! Però m’agrada 🙂

Hem donat una volta per Talat Mai buscant un lloc on menjar alguna cosa… però cap dels locals que hi ha fan “bona” pinta; de fet, aquí s’ha de menjar al carrer. Com que estem morts de gana (perquè ens hem oblidat de dinar!), ens hem assegut a la primera taula que hem vist lliure i hem esperat a que ens portessin alguna cosa de menjar… perquè no es pot escollir què vols; simplement menges el que tenen, i res més. Ens ha tocat menjar una espècie de peix gelatinós arrebossat, que semblava medusa… El més curiós és que era bo! Tot i que no ens hem atrevit a repetir 😉

Hem caminat fins la parada de metro més propera (Hua Lamphong) per anar fins a Silom, on es troba el mercat nocturn de Patpong. Ens feia gràcia veure una de les principals zones de turisme sexual de Bangkok, que tant n’havíem sentit a parlar. Consisteix en un parell de carrers peatonals amb un mercat de roba d’imitació envoltat de pubs o discos (un al costat de l’altre) on vàries noies en roba interior sexy estan a la porta dels locals fent de reclam per als turistes. Però a elles se les veu encantades; és impactant. Mentrestant, uns altres es dediquen a captar clients per algun dels espectacles que ofereixen, com ara el famós ping pong show i, sobretot, a consumir alcohol (que és on et claven).

No teníem la intenció d’entrar, perquè ja veníem advertits del que ens trobaríem aquí… així que hem passat de llarg i hem tornat a l’Avinguda Silom, on hem parat al Bug & Bee per a fer-nos uns deliciosos Pad Thai. La medusa ens ha deixat amb gana 😉

Aquesta zona és més moderna, els restaurants són d’estil occidental (inclús hi ha un Starbucks) i l’ambient és més turístic, fet que també es nota en els preus…

Després d’una bona passejada hem arribat al Moon Bar at Vertigo, situat a la planta 52 del Banyan Tree Hotel. La gent va súper maquejada… nosaltres en bambes i motxilla… però ningú ens ha dit res; tot al contrari, súper amables, com a tot arreu. Hem pogut fer-nos un gin tonic envoltats d’espectaculars vistes a la ciutat il·luminada. Tot un luxe!

I ja quan ens estàvem acabant el cubata (caríssim, per cert), s’ha posat a ploure bastant fort… Una opció era continuar la vetllada al restaurant cobert del propi bar (també amb vistes panoràmiques), però hem vist que era el moment ideal per marxar, així que hem baixat a la recepció i hem demanat un taxi, que ens ha portat a l’hotel per només 120 BHT (3 €)!

Són les 23h i anem a dormir. Avui hem “patejat” 17 hores sense parar! El més curiós de tot és que fins ara no m’he adonat que estic cansada… i és que aquesta ciutat em té encantada 🙂