Avui és el l’últim dia del viatge a Tailàndia; ens despedim de Ko Tao per a tornar a Bangkok, des d’on agafarem l’avió de tornada a Barcelona demà al matí.
Hem fet l’últim esmorzar davant del mar, al Sunshine Resort de la Chalok Bay, on tant bé hem estat aquests dies. El noi del centre de submarinisme s’ha ofert per a portar-nos fins al port de Mae Haad Village, que es troba només a 5 minuts en cotxe. Això sí, ens ha clavat 200 BHT! El mateix que costa llogar una moto durant un dia sencer…
A les 10h ja érem a les taquilles de Lomprayah, on ens han proporcionat les enganxines per tal d’estar identificats durant tot el trajecte fins a Bangkok.
NOTA: Els bitllets de ferry fins a Chumporn + avió fins a Bangkok es compren conjuntament, ja que les dues companyies (Lomprayah i Solar Air, respectivament) estan associades. És còmode perquè no t’has de preocupar de res.
Puntualíssims com sempre, a les 10:15h ha sortit el ferry i a les 12h arrivàvem a Chumporn. Ens ha sorprès trobar-nos un paisatge tant bonic en aquesta costa tant poc turística; una llarga platja d’aigua cristal·lina envoltada de palmeres; una meravella, com tota la Costa del Golf.
Un minibus ens estava esperant (a nosaltres i a 5 persones més) per a portar-nos directament al petit aeroport de Chumporn, que queda a una hora de camí.
Completament sols, hem fet el check-in en un moment i a les 14h ja estàvem embarcant…
No esperàvem una altra cosa, però tot i així no ha deixat de sorprendre’ns!
L’avioneta d’hèlixs de Solar Air disposa de només 18 seients (2 per fila) i el soroll que fa és força impactant… al principi pensàvem que d’allà no sortíem vius!!
Però la veritat és que el viatge ha estat molt tranquil i hem pogut gaudir de magnífiques vistes de la costa, les illetes i l’interior del sud-est tailandès 🙂
Hem aterrat a l’aeroport Don Muang de Bangkok que, tot i que no està massa allunyat del centre de la ciutat, està molt mal comunicat. Com que la parada de tren està tancada, ara només s’hi pot arribar en taxi o bus. La primera opció és força cara (uns 1500 BHT – 38 €), així que hem decidit agafar l’autobús públic.
La parada de busos més propera a l’aeroport queda a uns 500 metres a la dreta, un cop se surt de la terminal, passat el parking de cotxes.
Allà no hi havia cap mapa de transport d’autobusos ni cap senyalització que ens indiqués com havíem d’arribar al centre de Bangkok. Una dona ens ha recomanat que agaféssim el bus 59 i que preguntéssim com continuar la ruta un cop dins. I així ho hem fet…
Un home gran assegut al nostre costat, molt amable, ens dit que per arribar a la zona de Siam (que és on volem passar la nit avui) havíem d’agafar el bus 34 unes quantes parades més enllà.
Mentre esperàvem el bus 34 ha passat un taxi i li hem preguntat què costava arribar a la Plaça Siam: 200 BHT + 45 BHT del peatge de l’autopista (poc més de 6 € en total). No teníem ni idea d’on érem ni el temps que trigaríem en arribar en bus fins el nostre destí (també desconegut per a nosaltres), però amb la lentitud i el dens trànsit que hi havia segurament hi haguéssim arribat de nit…
Així que hem agafat el taxi i directes a la Plaça Siam!
Buscàvem un hostal barat, prop de l’skytrain, per tal de tenir comoditat demà a l’hora d’anar cap a l’aeroport internacional de Suvarnabhumi. Ens hem endinsat per un carreró on hi ha bastants hostals: el primer 950 BHT la nit; i el segon 450 BHT (11 €!), que és on ens hem quedat: Pranee Building. És un “cuchitril”, com molts de Bangkok, però no hi havíem d’estar gaires hores… estàvem cansats i suats, i l’únic que necessitàvem és una dutxa i un llit on descansar aquesta nit.
Hem sortit a donar una volta per la zona comercial de la Plaça Siam mentre buscàvem un restaurant amb terrassa per a menjar alguna cosa a l’aire lliure. Però no hem trobat el que volíem, així que hem entrat a un japonès a matar la gana que portàvem arrossegant des de feia hores. Gyozes, tempura de gambes, teriyaki i arròs, acompanyat de dues cerveses Chang… tot per només 5 €!
Això no té res a veure amb la part antiga de la ciutat, aquí els carrers no són massa agradables per passejar; caos de trànsit, amples carreteres entrecreuades, vies de tren elevades, cotxes pitant, motos, tuk tuks, mercadillos a les voreres i gent per tot arreu… sempre envoltats d’alts edificis, hotels luxosos i centres comercials.
De nit, la sensació de caos es multiplica per la il·luminació dels edificis. Resulta bastant espectacular el panorama!
Ja cap al vespre, hem entrat a l’enorme centre comercial MBK per a comprar els souvenirs pendents per la família… això de regatejar ja ho portem per la mà 😉
Al cap de dues hores de compres hem tornat a l’habitació de l’hotel a deixar les coses i allà mateix hem agafat l’skytrain fins la parada de Ekkamai, per a conèixer el mercat nocturn Soi 38 i caminar fins al Soi Ekamai 5, on hi ha una petita zona d’oci, amb algun bar (caríssim, per cert) i un parell de restaurants. La veritat és que, tot i la recomanació de la Lonely Planet, no ens ha agradat gaire la zona… no té res d’especial.
Hem agafat un taxi i ens ha portat a Sukhumvit per 75 BHT.
Aquesta zona està molt millor! Una sèrie de carrers amb molt ambient jove, ple de bars amb terrasses i restaurants de tot tipus (alguns més cars que altres)… inclús furgonetes hippies de colors convertides en bar, que disposen de tauletes instal·lades a la mateixa vorera.
A més, en molts locals es pot pagar amb targeta (tot i que demanen un gast mínim de 400 BHT). Per aquesta zona també hi ha paradetes de roba i altres objectes típics, així com venedors ambulants de menjar. Ens ha encantat!
Passades les 23h hem trobat un local que encara tenia la cuina oberta, on hem pogut fer-nos un Club Sandvitx enorme…
I després de sopar ens hem assegut a la terrassa d’un pub bastant cool (que no recordo el nom), amb bona música i bon ambient, on ens hem fet l’última cerveseta del viatge…
I d’aquí a l’hotel de la Plaça Siam, en taxi també, ja que costa només 2 € (sempre pactant el preu amb antel·lació o demanat el taxímetre). Això ja s’acaba…
Leave A Reply