Aquest matí, després de moltes hores dormint i descansant, hem disfrutat d’un esmorzar potent, com de costum. Avui ens han preparat uns ous fregits amb bacon i formatge, precedits d’una fruita en almívar i madalenes de canella. Ens hem fotut les botes! 😉
A les 9:30h hem anat xino-xano fins al carrer principal de Percé a comprar els bitllets del vaixell que ens porta fins a l’Île de Bonaventure, ja que fa bon dia. Hem anat directes a buscar el Roland, de la companyia Croisières Julien Cloutier, que ahir ens va “engatussar” per a que li compréssim a ell. Ens ha deixat els bitllets per $20 CAD per persona, quan normalment valen $25 CAD…
A les 10h ha sortit el vaixell: primer ens ha portat a veure la Rocher Percé, una roca impresionant de 88m d’altura i 475m de llarg, situada just davant de Percé. Com que la marea estava baixa, hi havia gent al peu de la mateixa roca, a la que s’hi pot accedir des de la península per un estret caminet que, quan la marea està alta, desapareix! Si s’hi vol anar, cal fer-ho molt dora pel matí…
Després ens ha portat fins a l’Île de Bonaventure; i de camí, hem vist un parell de balenes petites, les mink whales! Una bona sorpresa 🙂
Ja ben a prop de la costa, hem vorejat l’illa des del vaixell… increïble! Moltíssimes foques nadant i “apalancades” sobre les roques, acompanyades d’un miler d’aus situades als penya-segats. Realment espectacular! El vaixell anava parant contínuament allà on calia, ens informava de les balenes a la vista, inclús gràcies a ells hem vist un puffin (fraret, en català) i una àguila!
La principal atracció de l’Île de Bonaventure és que disposa del major refugi d’aus migratòries de nordamèrica. Concretament són mascarells (alcatraces en castellà).
A l’arribar a l’illa un noi ens ha explicat com arribar a la zona on es troben les aus i els diferents camins per arribar-hi. Ens ha recomanat travessar l’illa pel Sentier des Colonies (que va per l’interior i té una durada de 45 minuts) i tornar pel Sentier Chemin-du-Roy (que voreja la costa durant 1,5h). Està tot completament senyalitzat i hi ha força gent de visita, així que no hi ha pèrdua.
Tot i el que ens esperàvem, a l’arribar a l’altra banda de l’illa pel Sentier des Colonies hem al·lucinat! Milers i milers d’aus al cim del penya-segat… només cal veure la foto per a fer-se una idea. Cal dir també que fa una pudor considerable!
Seguint les recomanacions del guia, volíem tornar pel Chemin-du-Roy però, després d’un quart d’hora caminant (en que hem passat per una altra zona plegada d’ocells) estava tant enfangat que no hem pogut continuar. Així que hem tornat al punt inicial i, d’aquí, hem agafat el mateix camí de tornada al moll. Ens ha fet pena perquè des del camí que voreja la costa es passa per la platja de Baie des Marigots en que possiblement podíem haver vist foques de ben a prop…
Hem menjat un petit sandvitx de poulet grillé (pollastre a la planxa) i una cocacola a la zona de picnic on es troba el moll (l’únic punt on hi ha un bar) i mentre menjàvem ens hem trobat al propietari del nostre B&B, que treballa aquí! Ens ha explicat que treballa per Sepaq (l’empresa que gestiona els parcs del Québec) i cada dia li toca fe alguna cosa diferent; com que avui fa molt bon dia, aprofiten per tallar la gespa.
A les 14h hem agafat el vaixell de tornada a Percé. Està bé perquè pots tornar en qualsevol moment, ja que els vaixells surten cada mitja hora fins a les 17h.
De nou a Percé, se’ns ha obert la gana. Estem cansats i aprofitem que fa molt bon dia per dinar a una de les terrassetes que hi ha al carrer principal del poble. Hem menjat una pizza autèntica amerciana, boníssima, acompanyada d’una cervesa a preu d’or… però ja ens hi hem acostumat! Per cert, la cervesa canadenca Blue és la que més m’agrada. I de postres, hem anat a una gelateria del costat a comprar-nos un gelat de nata d’aquests enormes…
Després de dinar hem agafat el cotxe (que tenim aparcat al B&B) i hem seguit la carretera de pedretes que ens porta fins al primer aparcament en direcció al Monte Ste-Anne: des d’aquí es tenen unes vistes precioses de tot l’entorn (la Rocher-Percé, l’illa de Bonaventure i el poblet de Percé).
De tornada, hem agafat un desviament de la carretera cap a l’esquerra per arribar fins a “La Grotte”, una cascada que val la pena veure si es té un moment, ja que només cal caminar 5 minutets i l’entorn és preciós!
Ara ja comença a sortir boira, però no volem acabar la nostra visita a Percé sense pujar al Mont-Jolí (5 minutets caminant des de l’aparcament), situat al mateix poble.
Des d’aquí es tenen unes vistes inigualables de la Rocher-Percé, ja que és el punt de la península que queda més a prop d’aquesta. Potser valdria la pena venir abans d’agafar el vaixell… així l’admiració segurament resultaria major.
Són les 17h i aprofitem per anar al B&B a descansar una estona i rentar la roba (que avui l’hem deixat plena de fang).
A les 19h hem tornat a sortir a donar una volteta pel poble i hem anat al supermercat, on hem comprat cervesa i formatge brie per acompanyar. Tot el necessari per anar a seure a un dels bancs de l’encantador passeig marítim de Percé i disfrutar de la calma que ens rodeja. Això és vida!!
I aquí s’acaba un dels millors dies del viatge a Canadà… demà ens espera un bon “tute” i volem llevar-nos dora.
Comment
[…] i ja se’m tanquen els ulls; el dia d’avui ha sigut un dels millors del viatge, juntament amb Percé – l’illa de Bonaventura i el Parc de Bic (sense comptar les ciutats, clar, que totes tres han superat les meves […]