Thousand Islands, Upper Canada Village i Montréal

De bon matí la sorpresa ha estat trobar-nos només 3 tauletes a la sala de l’esmorzar (que és la mateixa recepció) per a un fotimer d’habitacions que té el motel Super 8… per suposat, estaven ocupades, així que ens hem hagut d’esperar.

L’emorzar consisteix en rosquilles sense sucre, torrades amb mantega i melmelada, i cereals amb llet. També hi ha suc de taronja que no val res… Així que hem acabat al Tim Hortons de Kingston fent un cafè.

Direcció Montréal hem agafat la Hwy 401 fins a Gananoque i d’aquí la Thousand Islands Parkway, que voreja el riu St. Lawrence i en alguns trossets de carretera (o des d’algun poblet que queda pel camí) s’obtenen vistes d’algunes de les Thousand Islands.

Si no s’ha fet el creuer per les Thousand Islands, recomanaria anar fins al mirador Skydeck, situat a la Hill Island. No hi ha pèrdua: només cal agafar el pont Thousand Islands Bridge (o també senyalitzat com a “Bridge to USA”, perquè et porta a EEUU) i un cop a l’illa et trobes amb aquesta torre de 125m d’altura, que ofereix fantàstiques vistes de l’arxipèlag des de tres balcons diferents. Val $10 CAD per persona (+ taxes, que són un 13%) però val la pena!

De nou a la península, creuant pel mateix pont, agafem la Thousand Islands Parkway fins a l’altura de Brockville on s’enganxa amb la carretera principal, la 401. Hem parat a una estació de servei per a fer un Cafe Moka i un wrap d’ou, formatge i bacon al Tim Hortons i directes fins al Upper Canada Village!

Aquest petit poblet recrea la vida cotidiana de la dècada de 1860: un conjunt de cases, fàbriques (en funcionament), comerços i granges, on els “habitants” van vestits de l’època i t’expliquen al que “es dediquen”.

Ho poso entre cometes perquè aquí la gent no hi viu, ni és la seva vida cotidiana (tot i que havíem llegit que sí), sinó que és simplement la seva feina. Segurament quan l’Upper Canada Village tanca les portes, ells se’n van a casa seva a dormir, sense “disfresses” i amb la seva família real.

Fàbriques de llana, farina i pa; un home que fa sabates, una dona que fa roba a mida, una altra que treballa a una taverna, un home que fa cadires, … una impremta, un petit mercat, l’església, … i diverses casetes particulars que mostren com es vivia en aquella època.

És curiós de veure, però m’ha faltat sentir-ho tot més real; potser falta gent caminant pels carrers, sentats al bar, o simplement xerrant a un banc, més carros de cavalls passejant, etc. Això faria que, per a mi, hagués valgut més la pena pagar els $24 CAD que ens ha costat per persona!

Al cap de 2h ja ho teníem vist tot, així que hem agafat el cotxe fins a Montréal, on hi hem arribat cap a les 16h. L’hotel St-Denis està de conya: habitació ampla i neta, amb bany privat i wifi, espai per aparcar el cotxe a un parking del costat (tot i que pagant $16 CAD extres per nit) i molt ben localitzat en ple barri llatí, a 2 passos de tots els bars i restaurants de la zona.

Després d’una estoneta descansant, hem sortit a donar una volta i dinar alguna cosa pel Vieux Montréal, el casc antic de la ciutat, que queda tocant al port. Per aquí tot és bastant “pijo”: restaurants elegants amb terrassetes on fer un sol plat pot costar entre $15 i més de $30 CAD… Nosaltres buscàvem una simple amanida però no hem trobat res de res “assequible” per la zona, així que ens hem fet l’amanida Cèsar del McDonald’s, que és força gran i està molt bona!

El carrer més bonic del Vieux Montreal és, sens dubte, la Rue St-Paul: un carreró adoquinat plegat de restaurants i bars amb terrassetes amb molt d’ambient. També val la pena la Rue Notre-Dame i la Rue de la Commune, passant lògicament per l’abarrotada Place Jacques Cartier, una rambleta peatonal que és també un dels centres neuràlgics de la ciutat.

Pujant per Boulevard Sant Laurent des del port, ràpidament s’arriba a Chinatown, delimitat per quatre portes d’arquitectura Ming, una a cada un dels extrems dels dos carrers que formen el barri: el propi Boulevard Sant Laurent i la Rue de la Gauchetière.

El barri xinès de Montréal (o Quartier Chinois) és, a diferència del de Toronto, espectacular: les olors, els restaurants o “puestos” de menjar asiàtics, petites botiguetes de tot, una plaça amb xinesos fent taichi… em recorda totalment a Pekín 🙂

Continuant per Boulevard Sant Laurent direcció nord, ens trobem amb Rue Sainte-Catherine, on hem girat direcció est fins arribar a The Village, el barri gay més massificat de gays que he vist mai! A partir de Rue St-Hubert fins a Avenue de Lorimier, la Rue Sainte-Catherine adornada de serpentines de color rosa està plegada de bars, restaurants, gelateries i botigues per a gays. Tot ple de gays; de totes les edats i ben diferents entre ells. Per molt que ens hi sentim acostumats, realment resulta impactant. Un passeig per aquest carrer tant animat és obligatori en qualsevol visita a Montréal!

I d’aquí hem anat de nou al barri llatí (o Quartier Latin), que es troba principalment als voltants de la Rue St-Denis, a partir de la Rue Sainte-Catherine cap al nord. És una zona plena de bars i restaurants de tot tipus, relativament econòmics (molt més assequibles que els de Vieux Montreal) on hi ha gent de tot tipus caminant o sentada en terrasses a nivell de carrer i, en molts casos, també en els pisos superiors dels locals. Aquí és on hi ha la vida nocturna, amb pubs, clubs i discotques per a tots els gustos.

Cal comentar, però, que hem vist moltíssims borratxos i gent “sense sostre” esparcits per tota la ciutat (almenys per tot arreu on hem estat avui). No molesten ni fan mal a ningú, però encara que no ho vulguis et produeix una petita sensació d’inseguretat, sobretot per la nit.

Ens hem sentat a la terrassa del segon pis del bar Le Saint-Sulpice (1680 rue St-Denis) a fer una cervesa canadenca i aprofitar per descansar mentre observem l’ambient d’aquest bulliciós carrer, escoltant bona música.