Primer dia a Tokyo!

Per fi comencem aquest gran viatge a Japó amb el Lluís!

Ja ho tenim tot preparat per a passar els pròxims 23 dies de ruta pel país 😀

Vam sortir ahir (dia 07) de Barcelona i, fent escala a París, hem arribat a l’aeroport de Narita a les 8h del matí. Han estat unes 12 hores seguides del vol, que (com sempre) les hem passat dormint, així que arribàvem a Tokyo amb les piles carregades per a visitar aquesta gran ciutat.

A l’aeroport hem fet el canvi de moneda (que actualment està a uns 130 Y per cada 1 €), hem activat el Japan Rail Pass pel dia 10/08 i hem comprat una targeta Suica per a cadascú, que ens permetrà moure’ns per Tokyo (i la resta de ciutats de Japó) sense haver de comprar un bitllet cada vegada. No surt més econòmic, però sí que resulta més còmode.

NOTA: De les 3 setmanes llargues que estarem a Japó, només vam comprar el JRP de 2 setmanes, ja que els dies que anem a les illes no l’utilitzarem, i durant els dies que passem a Tokyo vam calcular que sortia millor de preu comprar els bitllets de transport per separat (utilitzant la Suica o amb els “Day Pass”). Cal tenir en compte que el JRP a Tokyo només serveix per a la línia circular JR Yamanote Line. Per a més informació dels transports a Tokyo visita la web de Japan Guide (en anglès).

Des de l’aeroport cal agafar un tren fins al centre de la ciutat. Hi ha moltíssimes senyalitzacions i ningú parla anglès… total que hem agafat (sense voler) el tren Skyliner Express fins a Ueno Station, que ens ha sortit més car que la línia Kensei Sky Access, però hem trigat només 30 minuts. I des de Ueno Station hem agafat la línia JR Yamanote directes fins la Hamamatsucho Station, on es troba el nostre l’hotel.

Al sortir de l’estació per la zona nord ens hem trobat amb Daimon, una gran avinguda plena de cotxes, bicis i molta gent, restaurants i bars de menjar ràpid en ambdós costats, comerços, oficines, locals de massatges, etc.

La primera impressió que hem tingut d’aquesta zona és la d’un barri “en silenci”: molta gent però poc soroll, on es respira un ambient tranquil, agradable. I tot impecable! Ni una sola colilla pel carrer. És curiós veure que la majoria de gent (principalment homes joves) van tots vestits igual: pantalons foscos i camisa clara; en plan “uniforme” per anar a treballar :O

L’hotel Sotetsu Fresa Inn Hamamatsucho-Daimon on ens allotgem es troba a un dels carrers perpendiculars a l’avinguda Daimon, entre petites tavernes, sales de te i algun pachinko. La veritat és que està molt ben situat, a 10 minuts de l’estació JR Hamamatsucho i només 2 minuts de l’estació de metro Daimon.

Com que era massa dora per a fer el check-in, hem deixat les maletes i hem sortit a donar una volta. Aprofitàvem per a visitar el barri de Ginza que es troba a només dues parades de tren, i així dinàvem alguna cosa.

Uns 700m al voltant de Yurakucho Station s’extén Gado-shita, un animat barri de restaurants construïts sota les vies del tren: izakayas i antics locals especialitzats que disposen de poca varietat, però amb una pinta exquisita!

Ens hem fet un bon dinar japonès a base de sashimi de tonyina i tonkatsu amb ou i arròs per només 10 €/persona (incloent la cervesa, que és el més car de tot)! El noi de l’izakaya ens ha ajudat a entendre la carta, tot i que no tenia ni idea d’anglès! Són tant amables que entendre-s’hi resulta molt fàcil 🙂

Després de dinar hem fet una volta pel carrer principal Chuo-dori i els carrers comercials del voltant. Ginza és considerat el districte comercial de luxe de Tokyo, amb restaurants elegants, boutiques, galeries d’art i encantadores cafeteries. Resulta agradable passejar-hi, i també està tot impecable!

Cap a les 15h hem tornat a l’hotel a fer el check-in i hem aprofitat per a descansar una estona. L’habitació és súper petita però suficient per a deixar les maletes obertes, ja que no hi ha armari. Havíem llegit que a Japó és habitual trobar-se amb habitacions dobles de 12m2 o inclús menys, així que no ens ha sorprès… De totes maneres, tenim bany privat i bones vistes, tot és molt nou i les instal·lacions estan molt bé, el personal és molt amable i la situació ideal. És tot el que nosaltres necessitem 😉

Imagino com deuen ser els pisos de Japó per dintre, i més després d’haver vist els mini-locals de menjar on s’acumulen un munt de persones… Semblen acostumadíssims a estar aglomerats! En aquest aspecte em recorda a la Xina, això sí, aquí està tot ben net i cuidat.

Cap a les 17h hem sortit de l’hotel, i de nou cap a l’estació de tren. És curiós perquè portem només unes hores aquí i ja ens sentim com a casa! 🙂

Hem agafat la línia JR Yamanote fins a Ikebukuro, un barri jove, dinàmic i molt animat! Disposa de sales d’entreteniment i jocs recreatius, centres comercials, petites botigues de tot tipus, restaurants econòmics i gent per tot arreu… vaja, el Tokyo que un pot imaginar! I l’ambient és local, cosa que m’encanta!

Hem caminat pel carrer comercial Sunshine-dori curiosejant per les diferents botigues fins arribar a l’edifici Sunshine City, que alberga un centre comercial enorme i un mirador a l’aire lliure a la planta 60: el Sunshine 60. Des d’aquí es té una bonica panoràmica de la ciutat de Tokyo, inclús es pot arribar a veure el Fuji en dies clars! Llàstima que a l’estiu quasi sempre està tapat (i avui les vistes eren pràcticament nul·les). En tot cas, sempre es pot baixar a la planta 59 i gaudir de les mateixes vistes mentre prens alguna cosa i contemples la posta de sol 😉

De nou a la planta baixa del Sunshine City ens hem entretingut una bona estona per la infinitat de botigues, entre elles la botiga oficial del Studio Ghibli (a rebentar de gent!). Un guàrdia de seguretat ens ha acompanyat molt amablement a l’entrada del J-World Tokyo, un parc temàtic cobert dedicat exclusivament a sèries manga, com la de Bola de Drac. Havíem llegit que l’han inaugurat aquest any, però no sabíem que calia pagar per entrar…

Al sortir hem anat fins l’anomenada Otome Road, una àmplia avinguda situada al costat del Sunshine City on hi ha algunes (poques) botigues especialitzades de manga orientades a otaku femenines (a diferència d’Akihabara, que és principalment públic masculí). Una d’elles és Animate, on també venen disfresses de personatges d’anime, entre d’altres frikades. Molt curiós! 🙂

Passades les 19h ja era de nit. L’ambient caòtic de la zona es multiplica amb la gran quantitat de cartells lluminosos que hi ha per tot arreu!

Hem entrat al SEGA building i ens ho hem passat de conya jugant a les màquines recreatives que hi ha per les diferents plantes de l’edifici.

Val la pena entrar encara que no tinguis intenció de jugar. Resulta molt divertit veure els joves (i no tant joves!) jugant i ballant amb un domini absolut! Està clar que aquesta gent porta un vici considerable, imagino que deu ser la seva manera d’esbargir-se al sortir de treballar o estudiar…

Teníem gana, així que hem anat en busca d’alguna cosa per menjar. Prop de l’estació d’Ikebukuro hem trobat un carreró on hi ha diverses tavernes subterrànies, i hem entrat a un local especialitzat en yakitori (pintxos de pollastre).

Sense tenir ni idea d’on entràvem, al baixar les escales ens hem trobat amb una simple barra i quatre taules comptades, ambient fosc però japonès autèntic.

A part dels 200Y que ens han cobrat pel servei, hem sopat uns quants yakitori acompanyats d’una cerveseta, tot per 15 € aprox! (tots dos). De nou, la cambrera ens ha ajudat a entendre la carta, ja que no estava en anglès… Per cert, aquí deixen fumar a l’interior dels locals :O

Pensava que trobaríem sushi bars per a tot arreu a Japó, però de moment n’hem vist molt pocs! Sobretot abunden els locals de menjar tipus yakitori, soba, tonkatsu, karaage, tempura, sopa de miso … tot bastant econòmic (per 10 € per persona pots fer-te un bon àpat). I és que el més car aquí és la cervesa! Costa uns 5 € aprox.

De tornada al nostre barri (Hamamatsucho-Daimon) hem agafat de nou el tren JR Yamanote Line. Fins i tot això és diferent al que estem acostumats!

Ens sorprèn que tothom està callat, i passen l’estona amb el mòbil o bé dormint, però no parlen ni entre coneguts. I ningú mira a ningú… Una passada; tot un exemple de la discreció i educació dels japonesos.

Eren les 21:30h i teníem mitja horeta per arribar fins la Tokyo Tower abans que tanquessin l’observatori. Ja des de fora, tota il·luminada, resulta espectacular!

Inspirada en la Tour Eiffel de París, és una torre de 333m d’altura que disposa de dos miradors amb panoràmiques vistes de la ciutat.

NOTA: Important no arribar més tard de les 22h perquè queda totalment tancada, inclús apaguen la il·luminació.

De camí a l’hotel, a només 15 minuts caminant, hem passat per un petit supermercat a comprar KitKat de te verd (prova’l, està boníssim!).

I aquí donem per finalitzat el nostre primer dia a Tokyo. M’encanta aquesta ciutat 🙂