Avui havíem quedat a les 9h del matí amb els amics que hem fet a Pai (Bastien, Shay, Maor i Liram) per a fer una ruta en moto pels voltants del poble.
Per tot el poble es pot trobar el Pai Explorer, un mapa de Pai gratuït, on es troben senyalitzats cada un dels locals i allotjaments del poble, així com els principals llocs d’interès dels voltants: cascades, poblets, temples, fonts termals, miradors, …
Ens han llogat una moto per 300 BHT (7,50 €) amb cascos inclosos. Com es pot veure a la foto, la moto (rosa) era súper “molona”, jeje, tot i que al Pau no li ha fet gens de gràcia 😉 Això sí, anava molt bé!
A les 9h ens hem trobat tots al Witching Well, un local molt acollidor on hem esmorzat uns pancakes boníssims i bastant contundents…
Ja estem tots 6 a punt, i tenim 3 motos, perfecte per començar la ruta!
La primera parada ha estat el temple Wat Mae Yen, situat a un turonet des d’on es tenen vistes de tota la vall.
Aquí ens han fet una molt bona foto de grup 🙂
Ens hem descalçat i hem entrat a dins del petit temple, acompanyats d’unes noies tailandeses que s’han ofert a fer-nos una foto davant dels budes… sembla que estiguem meditant? 😉
Just després, el monjo s’ha posat a explicar alguna cosa i elles se’l miraven amb admiració; m’hagués agradat entendre el que deia.
De nou a la moto, hem fet camí cap a la cascada de Mhor Phaeng. Moure’s en moto per aquí és ideal; no hi ha quasi cotxes, les carreteres estan en bon estat i les distàncies no són massa grans. I l’entorn és preciós!
Un cop arribats a la cascada Mhor Phaeng, hem pujat per les roques fins la part superior, on hi ha una bassa per a banyar-se. M’he hagut de descalçar perquè relliscava massa.
La intenció era banyar-s’hi… però l’aigua està gelada! Tot i la calorassa que feina, no m’hi he atrevit…
El Bastien ha estat l’únic que s’hi ha tirat… i la resta ens hem mullat el cap per a refrescar-nos 😉
Després d’una estona de relax, hem agafat de nou la moto i hem parat a visitar el Lisu Village, un petit poblat habitat per una ètnia sorgida de la barreja entre birmans i tailandesos. Aquesta gent tenen prohibit sortir de Pai, ja que als birmans només se’ls permet viure en aquesta zona del país. De fet, per entrar i sortir de Pai cal passar un control policial…
Impacta veure les condicions en les que viuen aquesta gent, molt pobres, però sempre amb un somriure a la cara. Una dona que passejava amb el seu fill ens ha ofert marihuana!
Cap a les 13h hem anat a visitar el Chinese Village i, de pas, a menjar alguna cosa. Aquest poblet no té res a veure amb l’anterior! Està súper ben cuidat, amb casetes precioses envoltades de zones verdes i situat en un entorn idíl·lic. Inclús sembla artificial!
L’únic restaurant que hi ha al poble no mata massa… m’han portat unes aletes de pollastre de color negre! El Pau m’ha ofert part del seu arròs blanc amb pèsols i tofu per passar la gana, tot i que no era res de l’altre món. Així que, per menjar, molt millor a Pai! Que, a més, queda molt a prop d’aquí i hi ha moltíssima varietat.
Després de dinar hem agafat de nou la moto (sota la solana) i hem conduït fins a Pai Canyon, una petita gola que (en principi) es pot recórrer de manera circular. Cal portar bon calçat perquè rellisca! Són uns 20 minutets per donar la volta, però ens hem trobat que poc a poc el camí era més complicat… així que hem decidit tornar enrere.
A les 16h ja havíem visitat els principals llocs d’interès que teníem previst veure, a falta de les fonts termans (Pai Hot Springs), que estaven tancades degut a les altes temperatures de l’aigua. Així que hem tornat a Pai.
Mentre el Maor, el Shay i el Liram han anat a menjar alguna cosa, nosaltres hem pensat d’anar a la piscina municipal del poble.
Però a l’arribar al bungalow hem vist les hamaques que ens estaven esperant… així que després d’una llarga dutxa d’aigua freda, ens hem fet una cerveseta apalancats davant del riu. Això és vida! 😉
Havíem quedat a les 19:30h de nou amb tots, així que encara teníem temps de fer-nos un massatge. Avui, un Thai Massage! Al mateix lloc on vam anar ahir, per 150 BHT/persona (4 €) ens han fet un massatge (un pel dolorós) durant una hora i mitja. Ens han petat tots els ossos del cos… però hem sortit com nous! Això sí, una mica tard…
Eren les 20h i estavem el Bastien, el Pau i jo donant voltes per Pai en busca del Maor, el Shay, el Liram i la Juri. Suposem que han estat esperant-nos al bar on havíem quedat però, al veure que no apareixíem, han marxat. I mira que és petit el poble que, després de donar dues voltes senceres, ens hem donat per vençuts i hem anat a sopar tots tres sols al Curry Shack.
Segons el Bastien, aquest és el millor local de Pai per a menjar plats amb curry… i el Pau ho ha pogut comprovar; era súper picant, però boníssim!
Després hem anat a compar una crêpe a una paradeta del carrer, i haig de dir que és el millor crêpe de nutella que he menjat mai! 😀
Una volteta pel mercat nocturn de Pai, on el Pau s’ha comprat uns pantalons hippies, i de pas intentàvem trobar els nostres amics. Però res. Potser estem donant voltes tots en la mateixa direcció…
Hem entrar a un dels molts pubs que hi ha pel poble a fer un cocktail. Asseguts al terra sobre coixins i acompanyats de bona música, hem estat de xarrera una bona estona. I de sobte han aparegut el Shay i el Liram! Ells també ens estaven buscant. El Maor, però, ja havia anat cap a l’hotel a descansar (una llàstima no haver-nos pogut despedir d’ell).
Ens hem passat hores xerrant; el Liram ens ha explicat les seves emocionants aventures… i hem compartit experiències, costums, tradicions… i la nostra vida en general. Sense adonar-nos, s’ha fet tardíssim!
I demà ja marxem cap a Chiang Mai a les 8h del matí. És una pena despedir-nos d’ells… però el nostre viatge continua!
2 Comments
[…] ens hem llevat ben dora pel matí amb un sentiment barrejat entre tristesa, perquè deixem Pai i els amics que hem fet aquí, i il·lusió perquè comença una nova etapa del […]
[…] dels habitants del poble; bàsicament casetes que semblen “destartalades”, similars a les del Losu Village de Pai, però construïdes sobre el mar. Les vistes des d’aquí, per això, són […]