De bon matí a Ste-Anne-des-Monts, després d’una dutxa ràpida hem pujat a esmorzar. Tot i la pudor a humitat i la meva alèrgia al gat, no hem dormit gens malament… 🙂
Ens trobem a una taula amb 4 xinesos i 2 francesos… la dona del B&B ens parla francès canadenc i no entenem res, però l’únic que importa, de nou, és l’espectacular esmorzar que ens ha preparat. Un plat ple de fruita tota talladeta (taronja, meló, kiwi, gers, maduixes, pinya, navius, …) acompanyada d’un bagel amb crema de formatge. També disposem de mantega i melmelada, muffins i croissanets. Mentre esmorzem, els xinesos marxen i venen una família de francesos (de Bordeus), un matrimoni jove i dos nens petits, encantadors! Ens posem a parlar amb ells i ens comenten que van veure 3 ants al Parc de la Gaspésie, a només dos metres seu!!
Potser hauríem d’haver anat al Parc de la Gaspésie en comptes de la Reserva Fàunica de Matane… a més, diuen que és preciós… Ahir vam prendre una mala decisió; una llàstima.
Després d’una hora llarga esmorzant i xerrant, cap a les 10h sortim de Ste-Anne-des-Monts en direcció est per la carretera que voreja la costa nord de la Gaspésie. Avui anem a dormir a Percé, pel que tenim uns 300km per davant.
Aquesta zona de la costa és molt maca, formada per petits poblets de casetes de fusta (plens de motels), platges de codolls, fars, penya-segats, badies precioses i les muntanyes Chic-Chocs com a escenari de fons. Llàstima que fa bastanta boira i no podem apreciar-ho al 100%.
Al llarg del camí fins al Parc Nacional de Forillon (que queda a l’est de la península) anem parant als diferents fars, miradors i àrees de picnic que hi ha en entorns preciosos.
Els principals fars es troben a La Martre (que actualment segueix funcionant), al Cap Madeleine (al que es pot pujar i disfrutar de les vistes) i el far de Pointe-à-la-Renommée, potser el més bonic de tots. Aquí hem vist una guineu!
A l’arribar al Parc Nacional de Forillon, el punt de partida ha estat el Cap des Rosiers, el far més alt de Canadà (34m), que ofereix una vista excepcional de la península.
Aquest parc està format per grans penya-segats que dónen al mar i llargues platges situades en un entorn natural preciós. Els animals principals que es poden veure són castors, óssos negres, foques i balenes.
Continuem per la carretra fins a la zona sud (tot molt ben senyalitzat), on anem a comprar un sandvitx al Centre de Recreació (que disposa de piscina i un bar).
Seguint les recomanacions dels francesos que hem conegut aquest matí, tenim pensat fer l’excursió a peu que porta fins al Cap Gaspé (anomenada “Les Graves”, de 2,5h aprox anada i tornada) ja que, en teoria, és el millor punt del parc per veure foques i balenes des de la costa. També ens han dit que la panoràmica és bestial. Així, conduïm fins a Anse-aux-Améridiens (on acaba la carretera) i allà aparquem el cotxe. De camí hem vist un petit ós negre al costat de la carretera!!
Cada vegada sentim més a prop els trons… s’acosta una bona tormenta! A mig camí se’ns ha posat a ploure fort, així que hem decidit tornar enrere… No podem fer una excursió llarga, però sí que podem disfrutar de les vistes, les platges i la vegetació… des de la mateixa carretera. Ara que tot està mullat brillen els arbres, la sorra, les roques, … i s’emfatitzen tots els colors; és realment preciós.
Al cap d’una estona ha començat a aclarir-se el dia! Fins i tot ha sortit el sol i el paisatge està radiant! Ara ja és massa tard per a fer l’excursió del Cap Gaspé, així que decidim fer l’excursioneta a La Chute, de mitja horeta només, que et porta a veure una cascada de 17 metres d’altura, a través d’un caminet molt agradable fet amb passarel·les de fusta i escales. L’aparcament es troba tocant a la carretera, a 4km de la Zona Nord del parc (està molt ben senyalitzat). La veritat és que val molt la pena!
De camí cap a Percé des del Parc Nacional de Forillon la panoràmica és espectacular. Val la pena agafar a carretera que voreja la costa, la 132, i dsifrutar de l’entorn mentre es condueix. Se’ns ha passat molt ràpid!
Just abans d’arribar a Percé hem fet una petita parada a la platja de Coin du Banc, ben llarga i de sorra fina, des d’on es tenen vistes del penya-segat. És un molt bon lloc per a relaxar-se una estona, caminar per la platja o simplement observar el preciós paratge natural que ofereix.
Arribem al B&B de Percé cap a les 19h. Una caseta de fusta situada tot just darrera l’església, en un carrer residencial i tranquilet, però ben a prop del centre del poble. L’habitació està de conya! Molt gran, amb miralls per tot arreu.. i té bany privat, que s’agraeix. Els propietaris són encantadors 🙂
Sortim a donar una volteta pel poble i sopar alguna cosa. Passem per l’església i el seu preciós cementiri, i caminem fins la costa del penya-segat, on veiem la platja i la Rocher Percé de lluny. Una meravella!
La majoria de restaurants que veiem són caríssims. Plats de $15 CAD en amunt… així que ens “pategem” tot el carrer principal per analitzar totes i cada una de les ofertes (que n’hi ha vàries), fins que finalment entrem a una cafeteria-gelateria on fan plats amb pites i amanides, bastant bé de preu. Ens agafem una cervesa del bar del costat i ens mengem un wrap de gambes acompanyat d’amanida.
Hem vist 3 xiringuitos on venen excursions en vaixell fins a l’Illa de Bonaventure i la Roche Percé, així com creuers per a la observació de balenes (els preus no semblen tant cars com a Tadoussac). Ens han intentat vendre bitllets en dos dels llocs, però fins demà no comprarem res perquè el temps aquí és tant variable que no ens en fiem… esperem tenir sort, ja que això té molt bona pinta 🙂
Després de sopar anem directes al B&B a disfrutar d’aquesta peaço habitació… estem encantats amb aquesta casa!
Comment
[…] Gaspésie (dia 13, dia 14, dia 15 i dia […]