Parc Nacional de Plitvice

Seguint les recomanacions de la noia d’informació del Parc Nacional de Plitvice, ens hem presentat a l’entrada 1 del parc a les 7:45h del matí, per evitar aglomeracions de gent.

A part de l’entrada, que són 15 € per persona (11 € per estudiants), el parking també és de pagament (1 € l’hora). La mateixa entrada disposa d’un mapa molt petit amb les diferents rutes a peu marcades. Tot i això, per a tenir un mapa més detallat, cal comprar-lo a l’oficina d’informació (3 €), que està al costat de les taquilles. Aquí a Croàcia et fan pagar per tot!

Explico una mica com està organitzat el parc. Hi ha 2 entrades, la nº1 (més petita i amb menys gent) i la nº2 (que és més gran i disposa d’alguns hotels). Des de les dues entrades pots fer qualsevol dels itineraris disponibles, així que la decisió d’anar a una o una altra entrada depèn d’on tinguis l’hotel.

El parc té dues zones diferenciades, separades pel llac Kozjak (el més gran). Hi ha petits vaixells que travessen el llac i et porten d’una zona a l’altre (passen molt freqüentment). També hi ha uns trenets (petits autocars) que recórren el parc per fora i et permeten anar d’una punta a l’altre. Tant els vaixells com els trenets estan inclosos amb el preu de l’entrada.

En el mapa detallat surten els diferents recorreguts que es poden fer a peu, cada un identificat per una lletra i un color. Els recorreguts són de 2, 4 i 6 hores, tot i que es poden fer combinacions d’aquests i estar-hi més o menys temps. Està tot molt ben senyalitzat, així que no hi a pèrdua. Tots els camins són molt fàcils, la majoria planers, tret d’algunes escales fetes amb troncs que no tenen cap dificultat.

Nosaltres hem seguit l’itinerari C, el més complet (6 h), que reccorre primer la part sud del parc, on principalment hi ha la cascada Veliki Slap (la més gran) i el llac Milanovac, després s’agafa el vaixell per creuar el llac Kozjak i finalment es recorre la part nord del parc (més propera a l’entrada 2). Aquesta segona part és potser la més maca, ja que hi ha més cascades… a mi personalment m’ha agradat més.

Abans d’agafar el vaixell per a creuar el llac (a la zona sud) hi ha una zona de picnic, lavabos i una cafeteria. Allà hem aprofitat per esmorzar el pa amb xocolata que portàvem.

Al final del recorregut C (a la zona nord) també hi ha una zona per menjar, lavabos i un “restaurant” on fan pollastre, hamburgueses i sandwiches. Nosaltres ens hem fet unes cheeseburgers però no valien res! El formatge de tranchete i el pa sec. Recomano portar bocates de casa, perquè aquí el menjar és horrible (el pollastre tampoc no tenia bona pinta i els bikinis te’ls venen freds).

Més fotos del parc…

Com que era la 13h i ja havíem dinat, hem decidit baixar a peu fins l’estació de “tren” de l’entrada 2, per l’altra banda dels llacs, en comptes d’agafar el trenet directes cap a l’estació de l’entrada 1 (que és el que marca l’itinerari C com a final de recorregut). Així, ens hem fet la zona nord pels dos costats dels llac, seguint l’itinerari H (només val la pena fer-ho si no estàs cansat i tens temps, ja que les vistes no són espectaculars).

Per arribar a l’estació 2, cal creuar el llac Kozjak de nou. Aquí hem vist la quantitat de cua que hi havia per agafar el vaixell cap a la zona sud del parc! Hi ha moltíssima gent que arriba al migdia… nosaltres, per sort, hem agafat el vaixell cap a l’estació 2 (no cap a l’estació de la zona sud), i no hi havia gens de cua. Un cop creuat el llac, es pot llogar una barqueta per 50 kn (7 €) i estar lliurement pel llac Kozjak durant 1 hora.

Ja a l’estació 2, hem agafat el trenet cap a l’estació 1, des d’on s’ha de caminar 10 minutets fins al parking de l’entrada 1. Aquest camí disposa d’alguns miradors! Ha estat una bona sorpresa 🙂 Es poden veure els llacs des de dalt, i algunes de les cascades:

Finalment hem arribat a les 15h al parking de l’entrada 1; en total ens hem estat 7h, tenint en compte que hem parat 1h per esmorzar i 1h per dinar, i que hem baixat a peu en comptes d’agafar el trenet des de dalt de tot. Ara sí que ens sentim una mica cansats…

Hem tornat a la casa, hem dormit una estona i cap a les 19h hem anat a sopar a una pizzeria del costat… unes peaço pizzes per 6 €!! I boníssimes 🙂

I ara estem aquí de nou, a la Villa Hodak, connectats a Internet i escoltant el Barça-Sevilla de la supercopa d’Espanya per la ràdio. Hem guanyat 4-0 🙂

Demà cap a Zagreb!