Dubrovnik

Avui hem dedicat el dia sencer a la ciutat de Dubrovnik. Entre una cosa i l’altre no hem parat, i això que el centre es veu en un moment…

Després d’una bona dutxa, hem baixat a esmorzar a la plaça on vam sopar ahir (Gunduliceva Poljana), ja que vam veure que hi havia pastes i el cafè estava molt bo. El cambrer tant simpàtic d’ahir també hi era, ens ha reconegut de seguida.

Hem aprofitat per mirar-nos el mapa del centre de Dubrovnik i descobrir què ens faltava per veure d’aquesta magnífica ciutat. Com que és tant petit, caminant pel carrer principal (Stradum o Placa) o pels seus carrers paral·lels, ràpidament vas d’una punta a l’altre sense adonar-te’n. Tots els carrers són empedrats i no hi ha cotxes, només gent (molta gent!), botigues, bars i restaurants.

A la “nostra” plaça (després de sopar i esmorzar al mateix lloc, ja ens l’hem fet nostra), hi havia un mercat de fruites, verdures i diversos productes del país (grappa i altres licors, olis aromàtics, garrapinyades, figues, etc).

Després d’unes quantes voltes i acumular la calor al cos, hem anat a la pròpia platja de Dubrovnik, que està només a 200 metres del port. Per ser una platja de ciutat és molt tranquila, i l’aigua (com sempre) està súper neta, transparent.

M’he fet un bon bany a la part de sorra fina de la platja i cap al bar de la platja, on m’esperava el Lluís fent una cerveseta. Per sort hi havia dutxes (tot i que de pago: 1 kuna) i m’he pogut treure la sal i posar-me la roba de nou.

I de nou cap al centre a dinar. Teníem clitxat un restaurant just abans d’entrar a la ciutat emmurallada, però ja estava ple i ens havíem d’esperar 1 hora… així que res, hem anat a donar una volta en busca d’algo ràpid per menjar, i hem acabat a una Spaghetteria, fent-nos un bon plat de pasta cada un (que, per cert, estaven boníssims!!).

Són les 15:30h i és una hora ideal per anar a l’apartament a descansar una estona. Però hi ha dos inconvenients; d’una banda, ens fa mandra pujar els 113 graons que tenim per arribar a casa; i de l’altra, temem que la propietaria (impossible escriure i pronunciar el seu nom) ens “foti la chapa”… pobre dona, és encantadora i molt servicial, però ens parla amb croata!! no hi ha manera d’entendre res del que diu!

Així que decidim pujar a dalt de tot del turonet amb el funicular, on hi ha la torre de comunicacions i una fortalesa, i des d’on es tenen unes vistes molt xules de tot Dubrovnik, incloent la zona de Lapad, les illes Elafiti i gran part de les muntanyes de Bòsnia.

Costa 73 kunes per persona (que són uns 10 €), però val la pena, ja que també hi ha un museu (15 kunes més) amb una exposició de fotos de la guerra del 1991 i un reportatge de vídeo grabat durant la destrucció de la ciutat de Dubrovnik… bastant impactant. També hi tenen exposades vàries armes, algunes de força grans!

Per cert! Segurament des d’aquí dalt es pot veure la posta de sol, i hi ha un bar-mirador on s’hi està de conya. Cal tenir en compte que aquí es posa el sol abans de les 20h.

A les 18h de la tarda hem baixat de nou amb el funicular i hem anat directes a l’apartament. Aquest cop sí, a descansar una estona, dutxar-nos i refrescar-nos una mica… Resulta que avui han vingut una parella d’italians gais a l’apartament (amb els que compartirem el bany) i hem estat xerrant una estona (també amb la “boja” croata i una amiga seva, que almenys parla anglès). Ens han dit que no hi ha cap problema per entrar a Bòsnia amb el cotxe propi, així que ens animem i decidim que demà anirem a Mostar.

Ja de nit, baixem al centre a sopar alguna cosa ràpida. De camí, hem trobat un forn de pa on hem comprat una pasta de formatge (Buket Sir) i ens l’hem menjat sentats a la porta d’entrada a la ciutat emmurallada. És una espècie de “empanadilla”, però potser massa potent per a una sola persona, sort que el Lluís m’ha ajudat!

I d’aquí hem anat a fer una cervesa a un bar que dóna el mar i està col·locat sobre les roques, tipo “La Cova d’en Xeroi” de Menorca, però amb música tranquila (només és per prendre algo). Una mitjana ens ha costat 5 €! Això només passa a llocs com l’Apolo de Barcelona… i estem a Croàcia! és una clavada, però el lloc està molt bé.

Demà anem a Mostar, així que cap a les 22h hem tornat a l’apartament a descansar.. i les dones encara estaven al balcó fumant! És xulo això de conviure amb croates 🙂